-
Tractat de Fontainebleau
Les autoritats van firmar aquest tractat amb la França napoleònica, segons el qual acordaven que les tropes franceses podien travessar Espanya per envair Portugal. -
Motí d'Aranjuez
Els partidaris del príncep Ferran van instigar un motí que va provocar la caiguda del favorit reial, Godoy, i l'abdicació de Carles IV. Posteriorment el rei es va desdir de la renúncia al tro. -
Principi de la guerra del Francès
Es va produir una gran insurrecció popular a Madrid, seguida per aixecament en altres llocs. Va ser el principi de la guerra del Francès. -
Period: to
Primera fase de la guerra del Françès.
Insurrecció de Madrid, els francesos van assetjar Saragossa i Girona, que van resistir llargament el setge, i van partir una derrota molt dura a Bailèn. -
Period: to
Segona fase de la guerra del Françès.
Caracteritzada per el domini francès. El 1810 els francesos van conquerir Andalusia i la Junta Central es va traslladar a Cadis que va resistir els atacs francesos. -
Inauguració de les Corts de Cadis.
S'inaugura l'assemblea constituïen, més coneguda com les Corts de Cadis, a San Fernando. Més tard són traslladades a Cadis per la guerra del Françès, ja que era l'unic lloc que encara no estava ocupat. -
Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
La guerra del Francès va tenir profundes conseqüències polítiques dins del bàndol patriota. Més tard es va formar una Junta Central Suprema per coordinar l'actuació de les diferents juntes. Aquesta va convocar les Corts a Cadis i es va elaborar la Constitució de 1812. Recollia els principis del liberalisme polític. A més, les corts de Cadis van elaborar moltes lleis orientades a la supressió de les bases jurídiques i institucionals de l’Antic Règim. -
Period: to
Tercera fase de la guerra del Françès.
Va coincidir amb el declivi de Napoleó a Europa. L'abril de 1813 es firmava la pau, malgrat que els francesos no van abandonar el país fins al 1814. -
La Guerra del Francès i les Corts de Cadis
Enfrontament entre Espanya i França quan Napoleó ocupa Espanya.
El 2 de maig es va produir una gran insurrecció popular a Madrid, seguida per aixecaments en altres llocs. Va ser el principi de la guerra de Francès. -
Retorn de Ferran VII
Ferran VII va tornar a Espanya el mes de març de 1814 -
Pronunciament Liberal
El 1820 va triomfar un pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego, que va proclamar la Constitució de 1812 a Les Cabezas de San Juan. -
Period: to
La dècada Ominosa
La tornada al poder de Ferran VII va coincidir amb una greu crisi interna. La Hisenda no tenia fons i la pèrdua de l’Imperi americà va agreujar encara més la crisi econòmica. Davant d’aquesta situació, el rei va intentar modernitzar el govern mitjançant la creació d’un consell de ministres però això va disgustar els nobles del seu entorn. Llavors els liberals, perseguits pel règim, van protagonitzar diversos pronunciaments. La crisi del règim absolutista es feia evident. -
Period: to
El triomf del liberalisme
Durant la minoria d’edat d’Isabel II va tenir lloc un període de regències en què es va instaurar el règim liberal a Espanya. La primera regent va ser Maria Cristina, la mare d’Isabel, que es va recolzar en els liberals per assegurar el tron de la seva filla enfront als carlins. -
Period: to
La primera guerra Carlina
Ferran VII va promulgar una norma, la Pragmàtica Sanció, que anul·lava la llei de que no podien regnar les noies perquè així la seva filla Isabel pogués fer-ho. Però molts dels absolutistes no van acceptar la derogació i aleshores van oferir el seu suport a Carles, el germà del rei. Quan Ferran va morir, Maria Cristina es va fer càrrec del govern perquè la princesa Isabel només tenia tres anys. Llavors Carles es va proclamar rei. I per això va esclatar la primera guerra Carlina. -
Constitució de 1837
En l’etapa del triomf del liberalisme, la promulgació de la constitució de 1837 va ser el punt culminant, que era més restrictiva que la de 1812. -
Period: to
Regnat de 1840
Maria Cristina va haver de dimitir i va assumir el càrrec de regnat el general Espartero que era progressista. Però com que tenia el títol de duc va governar de manera autoritària ja que es sentia molt important, fet que no va agradar ni a un sector dels progressistes ni als moderats -
Period: to
La Dècada Moderada
Durant els deu primers anys del regnat d’Isabel, els progressistes van estar al marge del govern i van governar només els moderats. El general Narváez va ser l’home fort del període i la peça clau de la governabilitat va ser la Constitució de 1845, un text conservador que limitava molt els drets dels ciutadans. -
Period: to
El Bienni Progressista
El Bienni Progressista va ser un període castigat per la crisi econòmica i les protestes dels obrers i camperols. A més, els enfrontaments en el si del govern van donar pas a un nou cop de força d’O’Donnell, que va posar fi al Bienni Progressista. -
Period: to
La Unión Liberal
Entre els anys 1856 i 1866 es van alternar en el govern el moderats i la Unión Liberal d’O’Donnell. Per la seva part, els progressistes, marginats del poder, optaven per la no-participació electoral i la conspiració. En aquesta època, el creixement econòmic es va alternar amb crisis periòdiques. Però a partir de 1866, el règim isabelí va entrar en una fase de descomposició política. -
La Revolució de 1868
Es van crear juntes revolucionàries a les províncies i les ciutats. L’anomenada Revolució de Setembre va triomfar ràpidament i la reina no va tenir més remei que abandonar el país. Ràpidament es va constituir un govern provisional presidit per Serrano, que va convocar Corts constituents, que van aprovar una constitució monàrquica però democràtica. -
La Revolució de 1868 i la monarquia d'Amadeu I
Els generals Serrano i Prim van contraposar-se contra Isabel II. Es van crear juntes revolucionaries .La revolució de Setembre va triomfar i va abandonar el país. Serrano va crear un govern provisional que va crear corts constituents que al 1869 van aprovar una monarquia democràtica. Després a Espanya va arribar el princep d'Italia Amadeu de Savoia. Sempre va estar amb la feblesa política, dursnt el seu regnat el país va fer front a dos conflictes. -
La Primera República
Les corts van proclamar la Primera República. Era la primera vegada que s’instaurava un règim republicà a Espanya. La majoria dels grups polítics eren monàrquics i els republicans mateixos estaven dividits entre els que volien una república federal i els que en preferien una d’unitària. Com a reflex d’aquesta divisió es va produir l’esclat del moviment cantonalista. La República es va haver d’enfrontar amb la continuació de la tercera guerra Carlina i amb la guerra de Cuba. -
Un sistema nou
Al 1874, Alfons XII fill d'Isabel II es va proclamar rei d'Espanya. Va començar la restauració, el nou monarca era partidari de la monarquia constitucional i va anomenar president del govern a Cánovas del Castillo. Cánovas va acabar amb el conflicte cairlí i la guerra contra cuba fent una nova Constitució i creant una alternativa pacífica en el poder. -
El torn pacífic
a haver-hi un sistema de torns. Els dos partits eren els conservadors liderat per Cánovas i el liberal liderat per Sagasta. El monopoli dels dos partits va ser possible gràcies a la corrupció electoral. -
L'oposició al sistema
Els anarquistes van sorgir deprés de la revolució de 1868 i tenien una presència important a Catalunya i Andalusia. ç
Els socialistes liderats per Pablo iglesias que al 1879 va fundar (PSOE). Al 1888 a BCN es va crear la UGT.
també podem dir que en aquesta època van sorgir els moviments i les formacions regionalistes. -
La Renaixença
És un moviment cultural que va ser recuperat per el català. Van definir Catalunya com comunitat nacional. La obra "La Pàtria" és reconeguda com el començament de la renaixença. Paral·lelament al corrent més elitista i acadèmic es va desembolcar un corrent literari i artístic de caràcter més popular, representat per Josep Robrenyo i Frederic Soler. -
La recuperació del passat històric
Els elements cabdalts de la renaixença va ser la defensa del patrimoni documental català. Els llibres antics van ajudar a recuperar la història de l'antiga corona d'Aragó. -
El proteccionisme económic
Van intentar frenar el contraband de polítiques duaneres prohibicionistes o proteccionistes amb l'intenció de protegir-ne el desembolupament. -
Les plataformes del catalanisme
Van millorar al segle XIX les iniciatives culturals i polítiques de caràcter catalanista. El catalanisme es defineix com la defensa de l'existència d'una comunitat. El catalisme es va debatre entre aquells que volien només la recuperació cultural i els altres que volien la reivindicació política.
