bellesa

Aristòtil

384 BCE

"és bell el que és valuós per si mateix i alhora ens agrada, el que és apreciat per si mateix (no per la seva utilitat) i ens proporciona plaer o admiració"

Sant Agustí

354 BCE

"Tard us vaig estimar, oh Bellesa tan antiga i tan nova, tard us vaig estimar! I vet aquí que vós éreu dins de de la meva, i jo era Fora de la meva MATEIX, i jo us cercava a l'defora i em llançava, deforme com era, cap aqueixa bellesa de les vostres criatures. Em retenien Lluny de vós precisament aquelles coses que, si no fossin en Vós, no serien.; em tocàreu, i vaig clamar de desig per la Vostra pau. "

Plató

347 BCE

Plató equipara la bellesa a la veritat i la bondat, sense elevar-la per sobre d'elles. En un diàleg d'Hipias, el filòsof va prendre en consideració cinc definicions del que és bell: el convenient, l'útil, el que serveix per el bo, el que dóna plaer a vista i oïda i la grata utilitat.

Ciceró

106 BCE

Marc Tuli Ciceró va ser un jurista, polític, filòsof, escriptor i orador romà. És considerat un dels més grans retòrics i estilistes de la prosa en llatí de la República romana.

Sant Tomàs de Aquino,

1225

Tomás de Aquino define lo bello como aquello que agrada a la vista, es decir, como aquello cuya contemplación agrada

Schopenhauer

1788

"la contemplación estética es una puerta hacia la libertad y al ser; a través de ella nos liberamos de nuestra existencia, que se desgarra en la necesidad, y nos permitimos perdernos en la belleza"

SIMONE DE BEAUVOIR

1908

"La belleza es aún menos reveladora que la felicidad"