-
Aliança entre la França napoleònica i l’Espanya borbònica contra Gran Bretanya.
-
Guerra de Trafalgar
Els britànics destrueixen la flota
espanyola i malmeten la flota
francesa. Fi del control de
l’Atlàntic per part
d’Espanya. Els criollos d’Amèrica inicien el procés
d’independència, ajudats pels britànics.
Inici de la desaparició de l’Imperi Hispànic. -
Tractat de Fontainebleau
El primer ministre Godoy autoritza
l’entrada de tropes franceses a
Espanya -
Motí d’Aranjuez
Enfrontaments entre pare
i fill sobre el paper polític de
Godoy. Capitulacions de Baiona (1808) Napoleó imposa al seu germà Josep com a
rei d’Espanya (Josep I) -
Divisió dels espanyols
Els espanyols es divideixen en "afrancesats", i patriotes. Els primers tenen el suport del exercit francés. Mentres que els altres, van dividirse encara més en tradicionalistes, i liberals anglofics, -
Batalla de Bailén (1808)
El triomf de l’aliança entre britànics i patriotes a Bailén, permet alliberar de control francès Andalusia. Protegida per la flota britànica des de Gibraltar, Cádiz es converteix en la ciutat on s’organitza la Junta Suprema Central. -
Period: to
Guerra del Francés
Insurrecció de les classes populars i els antifrancesos a Madrid
Les tropes franceses reprimeixen l’aixecament d’una forma brutal. . L’aixecament antifrancès s’escampa pel territori mentres que molts afrancesats es passen al bàndol dels liberals patriotes. -
Les Corts de Cádiz
Davant el buit de poder i el poc interès de l’hereu a la corona, en un dolç exili a Londres, la Junta Suprema Central convoca una reunió de representants de les Juntes provincials de tot el país.
El liberals ho aprofiten per forçar l’aprovació d’una Constitució moderna i liberal. -
La Constitució de 1812 ( La Pepa )
La Constitució de 1812 o també dita de Cádiz es converteix en el primer intent de formar una monarquia constitucional a Espanya.
Es va aprovar el 19 demarç de 1812.
Popularment va ser coneguda com a “Pepa”. -
Pronunciamiento” de Riego
La revolució liberal que es va produir a Espanya en 1820 després d'una dècada bastant convulsa, va ser l'inici de les Revolucions de 1820. Després de la Guerra d'Independència Espanyola, els liberals van demanar el retorn de Ferran VII, anomenat “el Desitjat”, perquè aquest signés la Constitució de 1812. No obstant això, el monarca tenia una altra idea en ment i va rebutjar la carta magna ideada per les Corts de Cadis, restaurant sobre la seva figura el poder absolut. -
Intervenció de la Santa Aliança a demanda de Ferran VII. Invasió dels cent mil fills de Sant Lluís
-
Period: to
Dècada Ominosa
·Pronunciamiento: Cop d’Estat militar que al s.XIX intentava provocar un canvi d’orientació política del govern. Els “pronunciamientos” eren d’orientació liberal o absolutista. ·Pretorianisme: Situació en que degut a la influència de l’exèrcit, els militars esdevenen els actors de la política. A Espanya deurant el s.XIX, les constants guerres van donar un fort protagonisme polític als militars. Ells presidien els governs, esdevenien ministres. -
El conflicte dinàstic de 1833
Es va intentar portar endevant una llei per fer reines a les dones en cas de que no hi haguessin nens a la branca principal de la família. Aquesta llei va ser avolida per Ferran VII. Aixi que la cort i l'exercit es separen en:
Carlins:
Donen suport a les demandes de Carles Mª Isidre per esdevenir rei.
Isabelins:
Donen suport a MªCristina per fer reina la seva filla Isabel. El conflicte polític entre absolutistes i liberals es superposa al
conflicte dinàstic. -
Period: to
La primera carlinada o Primera Guerra Carlina
- Els carlins controlen les àrees rurals del nord. (Pais Basc per exemple)
- Els isabelins són majoria a les ciutats que s’estan industrialitzant (Barcelona, Bilbao), a les capitals de província i a Andalusia. Davant les constants derrotes i fracassos de les expedicions carlines, els carlins es divideixen: Transaccionistes: Partidaris de negociar una rendició honrosa amb els liberals (Maroto) Intansigents: Partidaris de defensar Carles Mª Isidre i els idearis carlins fins al límit. (Cabrera)
-
Abrazo de Vergara
Què es va pactar a Vergara?
* Els liberals es comprometien amantenir els furs de Biscaia, Guipúscoa, Alaba i Navarra.
* Els oficials carlins transaccionistes mantindrien el seu grau i el seu sou dins de l’exèrcit regular espanyol.
Què va passar amb els carlins
intransigents?
Van seguir la lluita a favor de Carles Mª Isidre, però en petits escamots en zones de muntanya, mig guerrillers tradicionalistes, mig
bandolers. -
Conseqüències del desenllaç de la 1ª carlinada
- Es manté un exèrcit amb un nombre important d’oficials conservadors.
- Augmenta el pes dels militars en la política
- Els liberals moderats controlen el poder i estableixen les reformes econòmiques que consoliden l’Estat liberal a Espanya. En canvi les reformes polítiques són molt limitades. És el que anomenem Estat Moderantista Sociologia del carlisme La base social del carlisme la formaven els sectors socials que es veurien perjudicats per les reformes liberals i el nou sistema econòmic.
-
Period: to
Regència d’Espartero
Amb la fi de la Guerra Carlina, Mª Cirstina cedeix la Regència al General vencedor de la causa isabelina; Baldomero Espartero. Els seus projectes reformistes van ser atrevits, però no sempre
encertats. El seu estil de govern era
autoritari i dictatorial, a l’estil bonapartista. Es va anar guanyat l’enemistatde liberals moderats i liberalsprogressistes per les sevesautoritàries maneres. -
Period: to
El règim moderantista
És l’etapa del regnat d’Isabel II, obligada a fugir a l’exili el 1868
arran de la Revolució “La Gloriosa”
A nivell econòmic és una etapa de fort creixement que consolida el
poder de la Gran Burgesia. Però les classes populars no van
millorar el seu nivell de vida.
A nivell polític es limiten les reformes als interessos dels grans negocis. Això va distanciant els liberals entre ells: moderats i progressistes. -
Period: to
El Bienni progressista
Amb la Vicalvarada del general O’Donnell, recolzada pels
progressistes, s’obre un parèntesi de dos anys de govern progressista.
El progressistes van iniciar grans projectes per modernitzar el país, i democratitzar el sistema polític.
Llei general del ferrocarril (1855)
Desamortització de Madoz (1855)
Projecte de Constitució democràtica (1856)
Descontenta la reina i O’Donnell amb el caràcter massa progressista de la Constitució, organitzen un “pronunciamiento” que restaura el règim moderantista. -
La “Gloriosa”, Revolució
És l’única Revolució del segle XIX a Espanya.
Tot i l’important paper dels militars liberals progressistes.
El programa bàsic de la Revolució de setembre del 68
* Sufragi universal i lliure. Convocatòria d’eleccions constituents
* Drets civils democràtics i llibertat de culte.
* Lliure comerç i proporcionalitat dels impostos
Causes
Primera gran crisi econòmica del capitalisme, la “Double Bubble”.
Inoperància, corrupció i desprestigi dels governs
d’Isabel II
Aparició activa del moviment obrer -
Period: to
El sexenni revolucionari
-
Eleccions a Corts constituents
Sufragi universal dels homes majors de 25 anys.
Eclosió dels partits polítics com forma de representació política.
Constitució de 1869 Doc.x, Pgx
El nou monarca, Amadeu I, de coneguda tendència
liberal democràtica, va ser elegit per les Cortes el desembre de 1870.
Gral. Baldomero Espartero
Gral. Joan Prim
Leopold von Hohenzöllern (alemany)
Antoine d’Orelans, Duc de Montpensier (francès)
Alfons de Borbó, fill d’Isabel II
Amadeo de Saboia, Duc d’Aosta, fill del rei d’Itàlia, Vittorio Emmanuele II -
Period: to
El regnat curt d’Amadeu I
El regnat d’Amadeu I ja va començar malament. Pocs dies abans de prendre possessió, el General Prim, que havia de ser
la seva mà dreta en el govern, va ser assassinat en un misteriós complot.
Tot i les seves bones intencions, Amadeu es va trobar les Corts molt que frenaven les iniciatives legislatives dels seus governs.
Es va trobar amb alguns problemes greus:
Aixecaments carlins, Revoltes federalistes, Insurrecció a Cuba.
Després de sis governs fracassats Amadeu I va abdicar el febrer de 1873 -
Period: to
La I República
Les Corts va proclamar la República l’11 de febrer de 1873.
Aquesta República però naixia morta, ja que en realitat molts diputats monàrquics la van votar sense cap convicció.
La República heretava els greus problemes econòmics i polítics del regnat d’Amadeu I.
Es van succeir quatre presidents de la República i un munt de governs que dimitien a les poques setmanes davant la impossibilitat de fer front a insurreccions obreristes, aixecaments carlins, el greu problema de Cuba. -
La fi de la I República
“La Paviada” El 3 de gener de 1874, el General Pavía ocupa les
Corts i les dissolt de forma violenta protagonitzant un Cop d’Estat que institueix una República dictatorial governada pel Gral. Serrano. De fet la dictadura de Serrano no és més que una transició cap al restabliment de la Monarquia borbònica, que es consuma amb el Cop d’Estat monàrquic del General Martínez Campos. -
Period: to
Restauració Alfonsina
És l'etapa política de la història d'Espanya desenvolupada baix sistema monàrquic que es va estendre entre finals de 1874 i el 14 d'abril de 1931. El nom al·ludeix a la recuperació del tron per part d'un membre de la Casa de Borbó, Alfons XII. La Restauració borbònica es va caracteritzar per una estabilitat institucional, la construcció d'un model liberal de l'Estat sorgits a la calor de la revolució industria.