Asan apolinar nuovo r vena pantocr tor 526 detalle hq 1

Art Bizantí

  • 33

    Emperador Constantí I

    consagrà la ciutat de Constantinoble (Istanbul), edificada damunt l’antiga colònia grega de Bizanci.
  • 395

    Mort de l’emperador Teodosi

    es constituí l’Imperi Romà d’Orient, amb Arcadi, com a emperador.
  • 476

    Constantinoble

    l'única hereva de la dignitat imperial romana i passà a ser la capital cultura i model artístic a imitar.
  • 527

    Segle d’Or

    La cultura i l’art bizantins (segles del V al VII), que correspon a dos períodes històrics: el regnat de Justinià (527-565) i la dinastia dels Heraclis al segle VII.
  • 600

    Regnat de Justinià

    la ciutat de Bizanci, va assolir la màxima esplendor i es va convertir en un metropoli amb un gran pes polític, econìomic, militar, religiós i cultural.
  • 701

    Moviment iconoclasta

    la veneració de les relíquies i de les imatges sacres i la idolatria creixent van suscitar el sorgiment d’un moviment que s’hi oposava radicalmente, la iconoclàstia, les arrels ideològiques del qual es nodrien del pensament cristià oriental. Els iconoclastes van provocar la destrucció de les imatges.
  • 726

    Període iconoclasta

    El qual es va prohibir exhibir i produir imatges religioses i les d’èpoques anteriors van ser destruïdes.
  • 843

    Període posticonoclasta

    El qual es va produir el Cisma d'Orient (1054), que va suposar la separació entre les esglésies d’Occident i d’Orient, un cisma que va ser l’origen del sorgiment de l'Església Ortodoxa oriental.
  • 867

    Dinastia macedònia

    Anomenada “segona edat d’or” (867-1056). Durant aquest anys, les arts pictòriques, tant el mosair com les icones van tenir un presència molt important en l’art bizantí.
  • 1259

    Dinastia del Paleòlegs

    va marcar el renaixement cultura de Bizanci i l’expansió del seu art als pobles eslaus.
  • 1453

    Presa de Constantinoble

    La pèrdua de poder polític dels segles XIV i XV va finalitzar amb la presa de Constantinoble el 1453 pels turcs otomans, que s’havien convertit a l’islam.