-
5000 BCE
Hi havia una vegada una gatota
que cada dia procrastinava a la terrassota i un dia es va trobar un bitxet. -
4000 BCE
La gatota va agafar el bitxet
i el va portar dins de la casota. Fi. -
3000 BCE
Fi?
El molt tros de quòniam de bitxet, per supervivència -i perquè està com una cabra-, va i li demana:
-Ai, gateta, gateta, tu que n’ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon bitxet? -
2000 BCE
La gatota, per riure, va dir que sí
I el bitxet va riure nerviosament i va pensar que podria sobreviure una estoneta més. Les seves dues úniques neurones anaven a mil per hora i colisionaven una amb l'altra constantment. -
1000 BCE
Boda improvisadota a la terrassota
Els altres bitxos deien:
-Ves amb compte amb aquest gat!
I el bitxet, que definitivament havia perdut l'oremus:
-Quac! Quac! Quac! -
1 CE
I la gatota reia per sota el bigoti perquè només ella sabia el secret
-Aquest bitxo és tan divertit que no el penso acabar de rematar.
Fi.
You are not authorized to access this page.