-
Period: 10,000 BCE to 637
Antiga mesopotamia
-
3000 BCE
El periode prehistoric
En aquest període el nord de Mesopotàmia era la regió més culturitzada. S'hi troben les cultures més antigues: Jarmo, cultura de Samarra i, sobretot, la cultura de Tell Halaf, que s'estén des de prop de Mossul, a l'Iraq actual, fins a la Mediterrània. -
2900 BCE
La protohistoria
Durant aquest període el nord s'estanca, mentre que el sud té una sèrie de transformacions fonamentals: en la cultura d'Uruk IV apareix per primera vegada l'escriptura, ideogràfica,[1] neixen l'estatuària i el relleu, i en la de Jemdet Nasr hom comença a construir palaus. Les dues cultures s'estengueren al nord de Mesopotàmia i a Síria. -
2700 BCE
El periode historic
Al començament d'aquest període Mesopotàmia era poblada per semites i per sumeris, tots dos immigrats a la zona, on ja hi havia una població autòctona. Mentre que els semites són ben coneguts, els sumeris constitueixen un misteri quant al lloc d'origen i a la seva llengua -
2220 BCE
Imperi accadi
Sargon I, rei d'Accad, forma a partir del 2338 aC el primer gran Imperi que serà continuat pels seus successors, especialment pel seu net Naramsin, per esvair-se cap al 2220 aC. -
2144 BCE
urbaba
va ser el primer governant que va exercir l'hegemonia; la seva filla Enanepeda va ser nomenada sacerdotessa de la deessa Nanna a Ur. -
1595 BCE
Babilonia
La dinastia I de Babilònia (1894-1595 aC), fundada per l'amorita Sumuabum (1894-1881 aC), arribà al cim del seu poder amb Hammurabi (1792-1750 aC), el qual unificà Mesopotàmia. El seu triomf representà la submissió dels sumeris, que a poc a poc desaparegueren del món mesopotàmic. Reforçament del poder reial i centralització són dues de les característiques d'aquest període. -
562 BCE
assiris
Nabucodonosor II (605-562 aC), el monarca més important de la dinastia assíria, conquerí Jerusalem (598 aC), conquesta que repetí el 586, i aleshores deportà els jueus ("captivitat babilònica"). -
331 BCE
perses
Després de la conquesta persa, Mesopotàmia fou dividida en dues satrapies: Assíria i Babilònia (538-331 aC). Els aquemènides es mostraren talment respectuosos amb els costums i la religió del país que incorporaren fins i tot el babilònic a llurs inscripcions monumentals. -
136 BCE
parts i romans
Mitridates I el Gran (174-136 aC), rei dels parts, conquerí Mesopotàmia als selèucides (140 aC) i bastí la seva capital, Ctesifont, prop de Selèucia. -
241
sasànides
Els sassànides perses com els parts, s'apoderaren de Mesopotàmia el 224 després de la victòria de llur rei Ardaixir I (224-241 dC) sobre Artaban IV. Mantingueren l'administració territorial parta, heretada dels imperis anteriors, els quals l'havien adoptada d'assiris i babilonis. Llurs lluites amb els romans d'Orient, hereus dels romans a l'Imperi d'Orient, foren freqüents.