AIGUAFORT

S. XVI RENAIXEMENT Epitome in Divae Parthenices Mariae Historiam [Life of the Virgin]

1511

Aquesta és una obra de Albrecht Dürer, un dels primers gravadors i dels més importants del Renaixement. I un dels primers en utilitzar aquest procediment.
Durer és un refrent i influència per els artistes del s. XVI i per artistes com Rafael i Tiziano.
En la obra veiem la linia molt marcada que crea la sesació de poc volum . Aconsegueix l'efecte de profunditat a partir de la misnuciositat a l'hora de tractar les ombres amb molt molt detallisme.

S. XVI RENAIXEMENT Johannes de Doper in de woestijn

1513

L'autor de d'aquesta obra és Lucas Van Leyden, un pintor i gravador neerlandès. Considerat un dels millors grabadorsde la història de l'art.
En aquesta obra el traç és molt recte i juga amb l'encreuament de traços en diagonal per crear textures, volums i ombres

S. XVI RENAIXEMENT Interior of the Church of Saint Katherine with Parable of the Pharisee and the Publican

1530

Aquesta és una obra de Daniel Hopfer. Un gravador alemant d'estil manierista. Aquesta és una obra més tardana però ell es considerat el primer artsita a utilitzar el procediment de l'aiguafort abans del 1500.
En la obra observem l'interior d'una esglesia tractat amb un detall i minucioistat extraordinaris. La geometria de l'aquitecura dominen a la imatge. El traç esta creat a partir de lines rectes i encreuaments d'aquestes per tal d'aconseguir parts més fosques i més lluinoses.

s. XVII BARROC Self-portrait leaning on a stone sill Rembrandt

1638

Aquest és un autoretrat del famós artista Rembrandt. Un artista molt destacat en la hhistòria de l'art i un brillant gravador.
En aquesta obra Rembrandt destaca al centre de la obra sense que hi hagi cap mena de fons, tant sols la figura humana i una tela. El traç és molt fi i la linia curta i precisa. Sobreposant la linia en els espais necessaris per donar efecte de profunditat.

S. XVIII ROCOCÓ Mestre

1741

Antolino Canal, també conegut com a Canaletto fou un artista italià per els seus paisstges urbans de Venecia.
En aquest gravat, el pintor tracta el paissatge amb molt detall. La tècnica de l'aiguafort li permet crear diferents profunditats i per aquest motiu la perspectiva és tant clara. La linia és molt recta i curta, fet que encara li dona més sensació de profunditat.

S.XVIII NEOCLÀSSIC Veduta del tempio detto della Tolse

1760

A Roma, Piranesi (molt destacat) va realitzar diversos aiguaforts. Ens situem en el segle XVIII, on triomfa un neoclassicisme. Roma va entrant en decadència.
La temàtica és la història de Roma en els seus gravats. Vol retratar aquesta Roma fantasiosa, abandonada i envaïda per la naturalesa, en ruïnes.
Marca molt les línies horitzontals i verticals, però també utilitza les ombres per a diferenciar els plans i donar profunditat. Té molta minuciositat en el traç que fa que el dibuix sigui perfecte

S.XIX ROMANTICISMO Hasta la muerte

1799

Goya decideix fer una sèrie de gravats reflectint la societat en la qual és troba ( per a frenar-la dels seus vicis). En aquest capritx, critica l'aparença que vol mantenir l'alta societat fins als seus últims dies, la vanitat. Vol plasmar en els seus capritxos el que fa que Espanya sigui tan decadent i tindrà problemes amb la inquisició.
La manera d'aplicar veiem que te detall i hi ha diverses capis fent sobres, i hi ha clarobscurs per a donar volum i construir un espai.Us de la línea vertical.

S.XIX REALISMO Le Stryge

1853

Charles Meryon, artista daltònic, considerat dels millors gravadors des de Rembrandt. A França es va assentar com a artista.
Excel·lent influència sobre Baudelaire, Víctor Hugo i Van Gogh diu: Una part de la seva ànima es reflecteix en els seus gravats. Per la seva timidesa per no distingir colors, va passar-se al gravat blanc i negre
Veiem una vista de París. Utilitza el contrast entre parts en blanc i parts amb ratlles per a contrastar les ombres i plans. Veiem minuciositat en els edificis

S.XIX IMPRESIONISMO Maternal Caress (aguatinta)

1891

En l'època de Mary Cassatt es comencen a realitzar els gravats a color, aconsegueix aquest punt artístic sense deixar de reflectir la part emocional, en el seu art veiem l'afecte molt representatiu en el dia de la mare.El color s' aconsegueix per dues maneres: la primera, utilitzar diverses pantalles cadascuna amb un color, o amb una nina amb pigment:aquesta té complicació i implica minuciositat L'artista, ha utilitzat la punta seca i aiguatinta per a obtenir aquest resultat tècnicament complex.

S. XX POSTIMPRESSIONISME Bellone

1900

Gravat datat a principis de segle, en el qual Rodin ho realitza com a procés previ per a realitzar un projecte definitiu; bust en bronze. La temàtica d'aquest bust és la personificació de la república. Projecte que es va manar realitzar 63 escultors.
Rodin, aplica l'aiguafort mitjançant diverses capes. El volum en aquesta obra es crea per capes d'ombres més fosques que podrien haver estat fetes amb dues plantilles, i a part, deixant algunes parts en blanc, i altres les marca amb ratlles marcades

S.XX PRIMERAS VANGUARDIAS Musicians at a cafe

1912

Jacques Villon realitza uns gravats en els quals al llarg del segle XX anirà experimentant. No solament amb l'aiguafort, sinó també amb l'aiguatinta i amb la punta seca. Veiem que podria tenir ja influències cubistes si apreciem la seva manera de fer vorejar la planxa: construint els cossos humans mitjançant blocs de línies encapsulades en el que semblarien rectangles.