-
TELESCOPI KEPLER
En 2009 va ser llançat el telescopi espacial Kepler, pertanyent a la NASA, i que tenia l'objectiu de trobar exoplanetes, o mons que es troben fora de el sistema solar. Va ser la primera missió de l'agència espacial nord-americana en tenir l'objectiu de buscar planetes similars a la Terra. -
CALENTAMENT GLOBAL
5 de setembre de 2010. Els glaceres s'estan fonent, el nivell de la mar augmenta, les selves s'estan assecant i la fauna i la flora lluita per seguir aquest ritme. Cada vegada és més evident que els humans han causat la major part de l'escalfament de el segle passat, mitjançant l'emissió de gasos que retenen la calor, per potenciar la nostra vida moderna. Cridem gasos d'hivernacle i els seus nivells són cada vegada més alts, ara i en els últims 65.000 anys. -
UNA NOVA ERA EN EL VOL ESPACIAL
La dècada de 2010 ha estat un període de transició fonamental per al vol espacial, d'acord l'accés a l'òrbita baixa terrestre i més enllà es convertia en una empresa global i comercial. El 2011, la Xina va posar en òrbita el seu primer laboratori espacial. -
EDICIÓ DEL GENO;A HUMÀ
El 2012, un grup d'investigadors va proposar que es podria utilitzar el sistema CRISPR-CAS9, el que alguns bacteris utilitzen naturalment com a sistema immunitari, com una poderosa eina d'edició genètica. -
La detecció d'el bosó de Higgs
¿Cómo obtiene masa la materia? En las décadas de 1960 y 1970, físicos como Peter Higgs y François Englert propusieron una solución en forma de un campo de energía novedoso que impregna el universo, denominado campo de Higgs. El campo teórico incluía una partícula fundamental vinculada, denominada bosón de Higgs. En julio de 2012, décadas de busca llegaron a su fin cuando dos equipos del Gran Colisionador de Hadrones del CERN anunciaron la detección del bosón de Higgs. -
LES ALARMES DEL CLIMA SONEN MÉS ALTES QUE MAI
Durant aquesta dècada, el diòxid de carboni atmosfèric han arribat a nivells sense precedents en temps moderns, amb temperatures rècord a joc. El 9 de maig de 2013, els nivells globals de CO2 van arribar 400 parts per milió per primera vegada en la història humana i per al 2016, els nivells de CO2 van romandre de forma constant per sobre d'aquest llindar. -
EVIDENCIA CIENTÍFICA DE LA CRISIS CLIMÀTICA
En 2013 els nivells globals de CO2 van arribar a les 400 parts per milió per primera vegada en la història de la humanitat. 2015, 2016, 2017, 2018 i 2019 han estat els cinc anys més calorosos registrats des de 1880. A causa d'això, científics al llarg de tot el món van decidir demostrar evidència científica. -
LA REVELACIÓ DE L'ART PRIMITIU
Descobriments de tot el món han donat suport a la teoria que l'art -o al menys els garabatos- és un fenomen més antic i global del que es pensava. En 2014, un equip d'investigadors va demostrar que les impressions de mans i el dibuix d'un «porc cérvol» a la cova de Maros (Cèlebes) tenien al menys 39 000 anys, una antiguitat similar a la de les pintures rupestres més antigues d'Europa . -
NOVES VIES PEL SISTEMA SOLAR
Al juliol de 2015, la sonda New Horizons de la NASA va complir la seva missió d'una dècada: visitar el gèlid Plutó i enviar les primeres imatges de la variada superfície de planeta nan. El dia de Cap d'Any de 2019, la New Horizons va realitzar el sobrevol més distant que s'ha intentat mai quan va treure les primeres fotografies de l'objecte gelat Arrokoth, una resta primigeni de la infància de el sistema solar. -
LES FACETES INESPERADES DELS ANIMALS
La última década ha revelado rasgos y comportamientos insólitos en el reino animal. En 2015, el explorador de National Geographic David Grouber descubrió que las tortugas carey brillan en verde y rojo, el primer caso de biofluorescencia documentado en un reptil. -
L'AMPLIACIó DE FRONTERES REPRODUCTIVES
En 2016, un equip de metges va anunciar el naixement d'un «nadó amb tres progenitors» a partir d'l'esperma de el pare, el nucli cel·lular de la mare i l'òvul d'una persona donant a què van extreure el nucli. La teràpia -que segueix suscitant polèmiques ètiques- està destinada a corregir les malalties de les mitocòndries maternes. -
LES FACETES INESPERADES DELS ANIMALS
En 2016, un equip d'investigadors va demostrar que el tauró de Groenlàndia pot viure al menys 272 anys, el que el converteix en el vertebrat més longeu conegut. -
LES FACETES INESPERADES DELS ANIMALS
En 2018, un equipo de biólogos de Kenia documentó científicamente un leopardo negro en África por primera vez desde 1909, un avistamiento rarísimo. -
El descobriment i redescubrimient d'espècies
Los biólogos modernos identifican nuevas especies a un ritmo de vértigo: nombran una media de 18 000 nuevas especies cada año. En la última década, los científicos han descrito varias especies de mamíferos carismáticos por primera vez, como el mono sin nariz de Birmania, la rata gigante de Vangunu y el olinguito, el primer nuevo carnívoro del hemisferio occidental descubierto desde finales de los 70. -
LES FACETES INESPERADES DELS ANIMALS
La comprensió de l'ús d'eines en animals també va millorar: un estudi de 2019 va demostrar que els senglars de les Visayas fan servir eines i diversos estudis van posar de manifest que els micos caputxins del Brasil porten usant eines a l'almenys 3000 anys, el major registre no humà de aquest tipus trobat fora d'Àfrica. -
PRIMER FORAT NEGRE DE L'HISTORIA
Aquest any, una imatge val més que mil paraules. Potser no sigui realment així, perquè la feina per aconseguir-la ha estat ingent, però la revista «Science» s'ha rendit davant la força d'una fotografia, la primera que ens mostra un forat negre, convertint en llum el que abans era foscor. L'assoliment ha estat considerat per la prestigiosa publicació com el descobriment científic més important de l'any. -
ASTEROIDE GEGANT IMPACTA TERRA
Fa 66 milions d'anys, un asteroide gegantí va impactar en el que avui és la província de l'Yucatán, a Mèxic, provocant la desaparició de el 76% de les espècies de la Terra, inclosos els grans dinosaures. Aquest any, diversos estudis ens han explicat amb un detall sense igual què va passar després. L'anàlisi d'un nucli de sediment extret d'aquest mateix lloc, en el qual han participat investigadors de el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) -
DENISOVANS
Els denisovans són una misteriosa espècie humana amb la que els humans moderns ens vam creuar a Euràsia fa més de 50.000 anys. D'ells només es coneixen uns escassos restes, de manera que fins ara semblava impossible recompondre el seu aspecte. No obstant això, un equip d'investigació, amb la participació de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) a Barcelona, ha aconseguit el primer retrat fiable d'aquests homínids a partir de l'ADN de l'os d'un dit petit. -
COVID 19
Els coronavirus són una extensa família de virus que poden causar malalties tant en animals com en humans. En els humans, se sap que diversos coronavirus causen infeccions respiratòries que poden anar des del refredat comú fins a malalties més greus com la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà (MERS) i la síndrome respiratòria aguda severa (SRAS). El coronavirus que s'ha descobert més recentment causa la malaltia per coronavirus COVID-19. -
NASA
El passat 1 de gener, la sonda New Horizons de la NASA sobrevolava un petit objecte de 36 quilòmetres d'ample a uns 6.600 milions de quilòmetres de la Terra, en una regió més enllà de Neptú anomenada cinturó de Kuiper. La roca MU69, coneguda amb el nom indi de Arrokoth després de la retirada del seu primer sobrenom, Ultima Thule, per connotacions nazis, es convertia així en el món més llunyà visitat per una nau espacial.
