-
287
Arquimedes
Va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer grec. Encara que es coneixen pocs detalls de la seva vida, és considerat un dels científics més importants de l'antiguitat clàssica. Entre els seus avenços en física, es troben els seus fonaments en hidroestàtica, estàtica i l'explicació del principi de la palanca. És reconegut per haver dissenyat innovadores màquines, incloent-hi armes de setge i el cargol d'Arquimedes, que porta el seu nom. -
323
Euclides
Va ser un matemàtic grec, conegut avui en dia com "el pare de la geometria".Va ser actiu a Alexandria (antic Egipte) en temps de Ptolemeu I Sòter (323 – 283 aC). Fou el fundador de l'escola de matemàtiques de la ciutat. -
360
Hipàtia d'Alexandria
Va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d'Egipte, que va destacar als camps de les matemàtiques i l'astronomia, fou membre i cap de l'escola neoplatònica d'Alexandria a començaments del segle v. Seguidora de Plotí, va conrear els estudis lògics i les ciències exactes, i va portar una vida ascètica. -
586
Pitàgores de Samos
Va ser un filòsof i matemàtic grec. i va crear la llei de pitagores -
624
Tales de Milet
Va ser un filòsof grec. Els seus principals interessos eren les matemàtiques, l'astronomia i la política,[1] i se'l considera el fundador de la filosofia occidental. Va crear l'anomenada escola de Milet -
1170
Leonardo de Pisa
Va ser un matemàtic italià, potser un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana.
Fibonacci és conegut actualment per:
Haver contribuït a la difusió del sistema de numeració indoaràbic a Europa, sobretot per la publicació a principis del segle XIII del seu Llibre dels càlculs, el Liber Abaci.
Una successió numèrica molt utilitzada, coneguda amb el seu nom com a successió de Fibonacci, que va utilitzar com a exemple en el Liber Abaci.
Aplicà l'àlgebra als problemes geomètrics. -
1500
Niccolo Fontana Tartaglia
Va ser un matemàtic italià.
Va ser el descobridor d'un mètode per a resoldre equacions de tercer grau, el seu col·lega del Fiore, deixeble de Scipione del Ferro, de qui havia rebut la fórmula per resoldre les equacions cúbiques. -
René Descartes
Va ser un important filòsof racionalista francès del segle xvii, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer a proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures clau de la revolució científica. -
Pierre de Fermat
Va ser un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics. Introduí per primera vegada l'infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria de nombres. Amb René Descartes, aplicà l'àlgebra a la geometria, i, amb Blaise Pascal, fundà la teoria de la probabilitat. Aplicà el concepte de les variables infinitesimals als problemes de quadratura, de càlcul de màxims i mínims i a la construcció de tangents. -
Blaise Pascual
Va ser un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà. -
Isaac Newton
Va ser un físic, matemàtic i filòsof anglès.
És l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), en què descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, base de la mecànica clàssica. Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra i dels objectes celestes. Newton també va crear un model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes a partir de la llei de la gravitació universal. -
Carl Friedrich Gaub
Va ser un matemàtic i científic alemany que féu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoría de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica. -
Ada Lovelace
Va ser la primera programadora en la història dels ordinadors. Matemàtica i física, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. -
Georg Cantor
Va ser un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna. Cantor va establir la importància del concepte de funció bijectiva entre els conjunts, va definir els conceptes de conjunt infinit i de conjunt ben ordenat, i va demostrar que el conjunt dels nombres reals és "més gran" que el conjunt dels nombres naturals, tot i ser infinits ambdós. -
David Hilbert
Va ser un matemàtic alemany. És reconegut com un dels matemàtics més influents i universals de finals del segle XIX i començaments del XX. Hilbert va descobrir i desenvolupar un ample rang d'idees fonamentals en diverses àrees com la Teoria d'Invariants i els Axiomes de la Geometria. També va formular la Teoria de l'Espai de Hilbert,un dels fonaments de l'Anàlisi funcional. -
Julio Rey Pastor
Va ser un matemàtic espanyol, un dels més rellevants de la seva època.a ser un matemàtic espanyol, un dels més rellevants de la seva època.
Va ingressar en la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals a 1920, un any abans de traslladar-se de manera definitiva a l'Argentina, on va obtenir un càrrec a la Universitat de Buenos Aires -
Pare puig i Adam
Va ser un pedagog i matemàtic català. Va cursar els seus estudis de Batxillerat a l'Institut masculí de Barcelona. Enginyer industrial, doctor en matemàtiques i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Brillant, encara que bastant poc conegut, didàctic de les matemàtiques i la geometria. -
Alan Turing
Va ser un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic. Va treballar en camps com la informàtica teòrica, la criptoanàlisi o la intel·ligència artificial. És considerat el pare de la informàtica moderna. Algunes de les seves principals aportacions a la informàtica teòrica i a la intel·ligència artificial van ser la màquina de Turing, la computabilitat universal o el test de Turing. -
Johan Forbes Nash
Va ser un matemàtic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1994
