-
Period: to
Poblenou
-
Barcelona sota Felip V
Primer el barri va ser una zona humida pantanosa. Entre els segles XII i XIII hi havien pastures i conreus. Al s.XVIII part del terme de St.Martí de Provençals es troba sota la jurisdicció militar borbònica, que hi fa un camp de pràctiques artilleres. Es troba a la vora de la Ciutadella de Barcelona, feta aixecar pel rei borbó Felip V, després d'haver assetjat el 1714 la ciutat durant la Guerra de Successió. -
construcció llatzaret
L'ajuntament barceloní decideix ubicar en la zona un llatzaret o "casa de quarentena" on eren revisats els viatgers sospitosos de portar malalties epidèmiques. -
prats d'indianes
Primeres concessions per a instal.lar-hi prats d'indianes, prenent terres emprades com a pastures. Aquest fet canviarà profundament la zona. És l'inici d'un important poblament humà. -
-
les fàbriques
La revolució industrial a Sant Martí començà el primer terç del segle XIX. La proximitat a Barcelona, la facilitat i l’abundància d’aigua, la barator dels aliments, de l’estatge i dels terrenys, donaren un gran impuls a la fabricació, triant el pla martinenc per establir les indústries. Sant Martí es distingí en activitats com el blanqueig, estampat i tintoreria. Aparegueren nous processos de fabricació que requerien una tecnologia força mecanitzada, com ara el vapor. -
apareix nom Poblenou
Cap a la dècada de 1840-50 la concentració d’habitatges sorgida al sud del terme de Sant Martí fou batejada popularment com a Taulat o "Pueblo Nuevo". El 1855, Ildefons Cerdà es refereix al barri dient-li Icària, influït com estava per companys que intentaven crear una comunitat de regust socialista utòpic. -
el tren passa pel barri
El primer ferrocarril d'Espanya, el de Barcelona a Mataró, passa pel litoral poblenoví. Neix el sector d'Icària. El municipi barceloní s'annexiona el cementiri i el passeig. -
proposta segregació
Amb el sentiment de saber-se desatès l’ajuntament de Sant Martí, davant dels seus problemes, no té res d’estrany que es formés un moviment segregacionista, ben propi de l’època. Així fou com, el 1851, el Poble Nou reclamà la segregació, aconseguint-la el 1870, encara que la Diputació anul•là l’acord. -
nova línia tren
Una nova línia ferroviària -la de Granollers- travessa el barri, pel nord. - Urbanització dels carrers de St.Joan de Malta i de St.Pere.- I per la mateixa època es va fer, al sector del Taulat, la plaça Isabel o -des del 1868- Prim. -
arriba el gas
D’entre les diverses indústries que es van instal·lar a finals del segle XIX, en destacaven algunes prop de l’Avinguda d’Icària, com ara la Teneria Barcelonesa, prop del Bogatell, i el Gas Lebon. Gas Lebon, empresa dedicada a la fabricació de gas, fou construida el 1866 i ocupà una llença estreta i allargassada de més 33 mil m2. entre el ferrocarril i la platja del Bogatell. Els anys 20 passà a ser propietat de Catalana de Gas i Electricitat. El 1964 fou clausurada. -
una parròquia
S'inicia la construcció de la capella de Sta.Maria del Taulat. -
neix L'Aliança
La Societat Recreativa i Cultural l’Aliança es va fundar el 1869. La seva primera seu va estar al carrer Wad-Ras. El 1884 estrena un nou local a la Rambla-Wad Ras. El 1905, ampliant el ventall de manifestacions culturals, lúdiques i esportives, s’inicien les projeccions de cinema. L’edifici va ser transformat per un altre de més important el 1919. Anys després, fruit de les diferències polítiques entre els socis, s’acorda la construcció d’un de nou, el Casino l’Aliança, del 1929. -
festes majors
La Festa Major passa de novembre a setembre.- S'escriu, per primer cop, el nom "barri de la Plata".- 1250 treballdors de St.Martí estan afiliats a la Primera Internacional. -
primers tramvies
Primer recorregut del tramvia de cavalls que va del port al Taulat. -
L'Artesana
El cooperativisme tingué forta implantació. El 1876 va néixer L’Artesana i el 1890 La Flor de Maig, que arribaria a ser una de les cooperatives més importants del país, fins i tot amb granges pròpies a Cerdanyola. Les cooperatives de consum eren muntades i gestionades pels obrers mateixos, que intentaven ajudar-se comprant menjar a preu més econòmic, i també en el camp cultural i social. -
noves empreses
Neixen el periòdic "El Pueblo Nuevo", la indústria Torras Herrerías i La Constructora de Màquines (A.Oliva). El 1878, l'arquitecte Joan Torras fundà aquesta fàbrica de ferreries i construccions entre els carrers Llull-Zamora-Àvila. Molt molesta per als veïns pels seus fums malsans i resplendors nocturnes, estava especialitzada en enginyeria industrial i construir elements tan coneguts com el pont de ferro sobre l'Onyar a Girona o la bastida per a aixecar el monument a Colom. -
els Docks
L'arquitecte Elies Rogent edifica els magatzems dels Docks, al passeig del cementiri. -
proposta municipi independent
Els anys 1870 , el nombre de fàbriques va créixer vertiginosament, i amb elles, la població i els habitatges. Al costat de les noves factories es van formar ben aviat nous nuclis urbans, com ara el barri de la Plata -entre els carrers de Wad-Ras i Badajoz. Acord per fer del barri un municipi independent; la Diputació el revoca.- Immigrants asiàtics aixequen barraques a la platja, prop de la riera d'Horta, futur "barri de Pekín". -
fàbrica Can Felipa
Antiga fàbrica tèxtil que es dedicava al teixit i tintat de seda, vinculada primer a Felipe Ferrando (finals s.XIX). Ubicada entre els carrers de Pallars-Marià Aguiló-Camí antic de València-Bilbao, el 1955 passà a ser Càtex (Central de Acabados Textiles s.a.) com a resultat de l'aportació de capitals de tres empreses propietat de la família Vilà, la qual, des del 1879, havia establert una fàbrica de blanqueig, tintat i estampat de cotó al c/Marià Aguiló, 17. -
Can Girona
Aquesta empresa nasqué el 1881 amb el nom de Material per a Ferrocarrils i Construccions, al c/dels Ferrers, a mans dels germans Girona. Fou un establiment metal.lo-mecànic de primer ordre a Espanya. En els seus tallers es construïen peces, aparells de ferro i d'altre material per als ferrocarrils, especialment vagons i cotxes de ffcc., de tramvia i de metro. El 1947 esdevingué Macosa. Arribà a ser un dels representants de la siderúrgia a St.Martí. -
Can Folch
Els orígens de l'empresa Folch, Albiñana i Cia. -a l'Av.Icària- es remunten al 1882. Malgrat ser ideada per a instal.lar-hi una farinera, acabà aixecant s'hi una destil.leria d'alcohols industrials obtinguts a partir de cereals. El 1893 s'hi construí una fàbrica de gel i, el 1898, per fi acollí una farinera i magatzems. A partir de començament del decenni de 1970, l'empresa transformà en locals de lloguer tot el complex fabril. -
noves indústries
S'aixeca la Torre de les Aigües a Can Girona.- S'inaugura una línia de tramvia a vapor cap a Badalona, que passa per la ctra.de Mataró.- Es construeix la fàbrica de gas del Taulat. -
el carrer del Triomf
El nucli central del Poblenou estava articulat al voltant de la Rambla i de Marià Aguiló, entre el carrer Pere IV i el Taulat. El 1886 s’urbanitzà com a rambla el passeig del Triomf, nucli urbanístic però també social i associatiu del barri. -
estació tren
Comença a funcionar la primera estació de tren al Poble Nou.- S'urbanitza l'antic carrer del Triomf com a passeig (la Rambla). -
Ateneu Colón
L’Ateneu Colón fou fundat el 1889 per una penya d’amics. -
el mercat
S'inaugura el mercat de la Unió, obra de Pere Falqués, arquitecte municipal de St.Martí. -
La Flor de Maig
Neix la cooperativa "La Flor de Maig". -
noves empreses fabrils
Neixen la fàbrica tèxtil "La Escocesa", al c/Pere IV, la cooperativa "Pau i Justicia" i el Centre Republicà Nacional. -
annexió
El 1897, Sant Martí de Provençals i altres poblacions del Pla foren agregades a Barcelona. El Poblenou passava a ser un barri més de la ciutat-comtal. Per la seva banda, el Poblenou comptava amb vuit barriades que tenien personalitat pròpia: la Llacuna, el Taulat, la Plata, Trullàs, la França Xica, el Darrera el Cementiri, Pequín i el Somorrostro. Aquestes darreres barriades es tractaven en realitat d’indrets amb barraques ubicades al llarg del litoral poblenoví. -
ateneu Lliga
Neix l'"Ateneu Democràtic Regionalista", de la Lliga. -
Setmana Tràgica
La vida esportiva també hi ha estat força present. El 1909 naixia el Júpiter (12 maig), club de futbol. El seu nom venia d’un aerostàtic guanyador d’una d’aquelles curses de globus inflats amb gas que es van fer populars a la primera dècada del segle. El camp del Júpiter es trobava a la cruïlla de Lope de Vega i Llull. El juliol, durant la Setmana Tràgica; són cremats tots els edificis religiosos del barri. -
Centre Moral
El 1910 es fundà el Centre Moral i Cultural que, al principi, es deia Centre Social. Inauguració del tramvia elèctric Pl.Urquinaona-Poble Nou. -
Can Ribera
Coneguda com "Les culleres", Metales y Platería Ribera s.a. fou creada el 1912 per Joaquim Ribera. Instal.lada a la Rbla.Poblenou-Pujades-Pallars-Lutxana, i tot i estar centrada en l'elaboració de coberts d'alpaca i llautó platejats, disposava de forns, premses d'extrusió, trens de laminació i bancs d'estiratge del coure, l'alumini i altres metalls d'una gran capacitat. -
la platja
Inauguració dels banys de la Mar Bella.S’obrí la Societat de Banys de la Mar Bella amb l’esperit de fomentar les activitats a l’aire lliure. Presumia de ser "la platja més neta de la zona marítima de Barcelona".- Neix Can Ribera. -
la Protecció de menors
Inaugurada la Protecció de Menors.- S'obre part del c/Pallars. -
Agrupació Excursionista Icària
Neix l'"Agrupació Excursionista Icària". -
Motor Ibérica
La filial espanyola de la firma nordamericana Ford Motor Co. va instal.lar-se a l'Av.Icària, el 1923, en unes naus propietat dels Rocamora (sabó i espelmes). La prosperitat del negoci es reflectí en els excedents d'explotació. El 1929, la casa mare creu que la filial ha consolidat prou la seva situació per donar-li una major autonomia financera. Canvia el nom pel de Ford Motor Ibérica, i amplia el capital, donant entrada a capitalistes espanyols. -
autobusos
S'inaugura la cotxera de la Cia.Gral.Autobusos al c/Lutxana. -
Foret
La fàbrica químico-farmacèutica de St.Martí, va néixer el 1927, a l'Av.Icària-Bisbe, de la mà dels germans Foret, que havien creat la firma el 1909. Entre els seus productes, el més conegut era l'aigua oxigenada. El 1934, era produïda mitjançant el procediment electrolític, la qual cosa obriria les portes a la fabricació de peròxids orgànics per a plàstics i poliester. Durant la Guerra civil, a més de l'aigua oxigenada per als ferits, fabricaren glicerina per als explosius. -
club natació
Neix el "Club Natació Poble Nou". -
fets d'Octubre
Detencions al barri amb motiu dels fets del 6 d'octubre. -
guerra civil
Esclata la guerra civil. Crema d'esglésies, patrulles de control, Comitè de Milícies Antifeixistes a l'"Ateneu Colón". -
postguerra
En acabar la guerra, el Cànem és convertit en camp de concentració. -
Olivetti
L'edifici Olivetti és inaugurat a la pl.Glòries. -
passeig Calvell
Inaugurats els blocs del passeig Calvell. -
St.Bernat
Primera pedra per al nou temple de St.Bernat Calbó. -
4 cantons
Neix la revista "Quatre Cantons". -
pla Ribera
S'obre la Rambla fins al passeig Calvell.- Pla de la Ribera; oposició del barri. -
Somorrostro
Desaparició del barri de barraques del Somorrostro. -
neix Associació Veïns Poblenou
Neix l'"Associació de Veïns del Poble Nou" . -
neix Coordinadora Entitats
S'enderroca l'"Aliança Vella".- Neix la Coordinadora d'Entitats. -
més fets anys 70
Inauguració del monument al Dr.Trueta.- L'Av.Icària recupera aquest nom.- Obre portes "La Flor de Maig", com a Ateneu popular.- Desapareix el barri d'Icària.- Tanca Can Felipa (Cátex). -
inicis obres BCN-92
Comencen els enderrocs al sector d'Icària per donar pas a la Vila Olímpica. -
nova piscina
El tren deixa de circular per la costa.- S'obre la piscina a l'antiga Cátex (17 juliol). -
la Vila Olímpica
S'obre al públic la Vila Olímpica (25 abril).- Comencen els Jocs (25 juliol). -
cap a Diagonal-Mar
Comencen les obres del sector Diagonal-Mar. -
nova Diagonal
Inauguració av.Diagonal fins al mar.
