-
Llançament
Es va llençar la voyager 1 junt amb un coet, Titan IIE-Centaur.
Aquesta nau anava destinada a descobrir júpiter i saturn. -
Period: to
Voyager 1
-
Orbita de Mart
Cap al nobembre voyager 1 va pasar per la orbita de mart -
Arriba a júpiter
Al gener de 1979 la Voyager 1 arriba a Júpiter. Va ser al 5 de març de 1979 que la sonda arriba a la màxima proximitat del planeta. Descobreix una gran activitat volcà a un dels seus satèl·lits, Ió. -
Màxima proximitat a Júpiter
Al 5 de març de 1979 que la sonda arriba a la màxima proximitat del planeta. Descobreix una gran activitat volcà a un dels seus satèl·lits, ío.
Va fer nes 19000 fotografíes -
Arriba a saturn
A finals de 1980, la sonda va arribar a Saturn. Al 12 de novembre va ser quan va pasar-hi més aprop.Va descobrir la important presència d'una atmosfera a una de les seves llunes, Tità, i aixo va fer que es quedés un temps descobrint allí. -
Canvi de Direcció
Després de la descoberta a Tità, els controlaodrs van sacrificar la continuació d'exploració a Urà i Neptú (que estava assegurada per la Voyager 2) i desviar-lo cap a Tità. Després de abandonar Saturn i Tità la sonda va posar fí a la missió plànetaria, i es va dirigir cap als límits del Sistema Solar. -
Orbita de urà
A finals de octubre, va pasar per sobre de urà -
Orbita de neptú
A principis de juny del 1986 la nau voyager 1 creua la orbita de neptú -
Récord
El 17 de febrer de 1998 la Voyager 1 bat el récord de llunyania respecte la Terra, que fins aleshores tenia la Pioneer 10, i es converteix en l'objecte més lluny creat per l'home. -
Surt del Sistema Solar
El 25 d'agost de 2012 la NASA declara que la Voyager 1 ha sortit del Sistema Solar i va entrar a l'espai Interestelar -
Actualitat
En aquests moments la sonda ja es troba fora del Sistema Solar. S'enviaran ones de la sonda fins la Terra fins al 2025.
Es creu que al 2020 però, es quedarà sense energia i flotarà en l'espai interestelar.
