Una passejada per la Reneixença

  • Period: to

    PRECEDENTS CULTURALS I HISTORICS

  • Interès per la història i cultura catalana

    Es van crear diverses institucions: La Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, amb el propòsit d’investigar el passat de Catalunya i de confeccionar un diccionari d'autoritats de la llengua catalana, la junta de comerç, reconeguda oficialment el 1760 i que volia redreçar el comerç català i la Universitat de Cervera, centre d’estudi de la història, dret i cultura catalana.
  • Revolució Industrial

    La Revolució Industrial: La Revolució industrial és el resultat de molts de canvis econòmics i socials a la Gran Bretanya a mitjan segle XVIII. Es van produir revolucions en àmbits tant socials com econòmics com comercials. Tot i que l’origen de la revolució fou a la Gran Bretanya aquesta es va propagar cap al continent. Aquests canvis en el comerç i la producció crearien un auge a l’economia de Catalunya que deixarien un coixí econòmic molt lligat a l’inici de la renaixença.
  • Augment demogràfic

    A finals del segle XVIII hi ha hagut una gran expansió demogràfica a Catalunya des de principis d’aquest, gràcies a un creixement de la població. A més, degut a millores en les tècniques de conreu, la quantitat de diners ingressats des del sector primari augmenta, formant un capital suficient per donar suport a l’inici de la indústria, cosa que portarà a l’auge econòmic de Catalunya, factor lligat a la Renaixença.
  • Regnat de Ferran VII

    Des de l’any 1808 fins al 1833 Ferran VII va ser el rei d’Espanya. Va ser un gran exponent de l’absolutisme i va haver d’enfrontar les invasions napoleòniques.
  • Inici del romanticisme

    Els primers símptomes romàntics comencen a entrar a l’Estat Espanyol, a través de la revista “El Europeo”. Era redactada per dos catalans: Bonaventura-Carles Aribau i Ramon López Soler, per tres italians: Luigi Monteggia, Fiorenzo Galli i Charles Ernest Cook
  • Period: to

    INICI

  • La Pàtria

    Es considera la publicació de "La Pàtria" l'inici de la Renaixença literària. Es tracta d'uns versos circumstancialment escrits en català com explica el mateix autor quan els tramet al seu amic Renart i Arús.
  • Domini poesia

    Durant l’etapa hi ha un predomini de la poesia
  • Manifest de la Renaixença

    J. Rubió i Ors (Lo Gayté del Llobregat) publica un recull de poesies amb un pròleg que es considera el manifest de la Renaixença
  • Period: to

    CONSOLIDACIÓ

  • Peticions per a celebrar els Jocs Florals

    Antoni Bofarull i Víctor Balaguer escriuen a la premsa, enviant cartes a mà amb peticions per a poder restaurar els Jocs Florals, una competició literària que remunta al segle XIV, a Tolosa. El motiu pel qual volien que es tornessin a celebrar era perquè el català havia quedat a un segon pla. El castellà havia estat la llengua de cultura durant segles, i volien fer renéixer el català, com a llengua literària i de cultura.
  • Els Jocs Florals

    Finalment, s’instauren els Jocs Florals, que Balaguer i Bofarull patrocinen amb el suport de l’Ajuntament de Catalunya. Van ser un gran impuls per al moviment de la Renaixença, ja que animaven a la gent a participar, escampant altra vegada la llengua catalana.
  • Antologia Poètica

    Antoni Bofarull publica l'obra "Els trobadors nous", una antologia poètica
  • Period: to

    PLENITUD

  • Publicacions en català

    Cada vegada es publica més amb català gràcies a la premsa periòdica.
  • Escriptors del moviment

    Escriptors del moviment
    Comencen la seva producció literària els escriptors més importants del moviment: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
  • Importància de la premsa periòdica

    Era important la premsa periòdica per a la divulgació de la literatura.
  • Period: to

    PLENITUD I CRISI

  • Aparició del Modernisme

    Encara que la producció de molts escriptors de la Renaixença s'allargarà fins ben entrat el segle XX, l'aparició del modernisme l'any 1892 suposa el triomf d'una nova concepció i valoració del paper de l'escriptor i de l'obra literària.