-
primera generacio
La 1G de la telefonia mòbil va fer la seva aparició en 1979 i es va caracteritzar per ser analògica i estrictament per a veu. La qualitat entre els terminals era molt baixa, tenien baixa velocitat (2400 bauds). Quant a la transferència entre cel·les, era molt imprecisa, ja que comptaven amb una baixa capacitat i, a més, la seguretat no existia. La tecnologia predominant d'aquesta generació és AMPS (Advanced Mobile Phone System). -
segona generacio
La 2G va arribar fins a 1990 i a diferència de la primera, es va caracteritzar per ser digital. El sistema 2G utilitza protocols de codificació més sofisticats i s'empra en els sistemes de telefonia cel·lular actuals. Les tecnologies predominants són: Sistema global per a comunicacions mòbils (GSM) utilitzat a Europa i PDC (Personal Digital Communications), utilitzat al Japó. -
Tercera generació
La 3G es caracteritza per contenir a la convergència de veu i dades amb accés sense fil a Internet; en altres paraules, està feta per a aplicacions multimèdia i grans amplades de banda. Els protocols emprats en els sistemes 3G suporten altes velocitats d'informació i estan enfocats per a aplicacions més enllà de la veu, com la videoconferència i accés ràpid a Internet. -
Quarta generació
El recent augment de l'ús de dades mòbils i l'aparició de noves aplicacions i serveis com MMOG (Generació de Jocs en Línia Multimèdia), televisió mòbil, web 2.0 i flux de dades de continguts han estat les motivacions pel qual 3GPP desenvolupés el projecte LTE. Poc abans de l'any 2010, les xarxes UMTS arriben al 85% dels abonats mòbils
