Lithium 2784853 640

TASCA 1. TEORIES ATÒMIQUES I MODELS ATÒMICS

  • 450 BCE

    Demócrit d' Abdera

    Demócrit d' Abdera
    Demócrit d' Abdera fou el filosof grec mes conegut que s'hi va encuriosir primer per saber de que estava feta la materia, o més conegut per voler saber la substancia de las substancies. Ell va assegurar que la matèria podia ser dividida indeterminadament en partícules cada vegada més diminutes fins arribar a el punt més indivisible d'aquella matèria, a les quals Demòcrit va cridar àtoms, paraula que en grec vol dir inseparable
  • 440 BCE

    Leucipo de Mileto

    Leucipo de Mileto
    El filòsof Leucipo es va basar en l'àtom per sustentar la seva idea racional l'origen de l'univers; assegurant que l'univers estava integrat per milers de partícules indivisibles que es van ajuntar després d'un esdeveniment similar a un remolí.
  • John Dalton

    John Dalton
    Conegut com el pare de la teoria atòmica
  • Postulats de la teoria atòmica de Dalton: Nou sistema de filosofia química

    Postulats de la teoria atòmica de Dalton: Nou sistema de filosofia química
    1. La matèria està formada per àtoms, petites partícules indivisibles que no es poden crear ni destruir.
    2. Tots els àtoms d'un element tenen la mateixa massa i propietats.
    3. Els àtoms de diferents elements tenen diferent massa i propietats.
    4. Diferents àtoms es combinen entre si en una relació numèrica senzilla i donen lloc a un compost, sent els àtoms d'un mateix compost iguals.
    Alguns dels seus enunciats eren erronis i incomplets.
  • Michael Faraday

    Michael Faraday
    Michael Faraday va reformular diversos dels plantejaments de Dalton.
    Va descobrir que el flux del corrent elèctric d'una substància a una altra produeix certs canvis químics, la qual cosa indica l'existència d'una relació entre electricitat i matèria, assegurant que els àtoms havien de tenir una estructura elèctrica que subministra la quantitat de corrent elèctrica adequada a l'pes de la substància química descomposta
  • Model Atómic de Thomson (II)

    Llavors, Thomson va representar l'àtom amb un model estàtic, on els electrons es trobaven fixos dins de la massa positiva, aquest model va ser aprovat per la comunitat científica perquè va permetre explicar qualitativament fenòmens com l'emissió de llum pels àtoms, encara que fets posteriors van modificar aquesta hipòtesi.
  • J.J.Thomson

    J.J.Thomson
    Clarament invalidava l'anterior Model Atòmic de Dalton ja que aquest no reflexionava sobre l'estructura interna de l'àtom. El físic britànic Joseph John Thomson es va valer de l'ús dels raigs catòdics disposats en un tub de buit que eren desviats a l'aplicar un camp magnètic per obtenir les proves per a donar a llum aquest model.
  • Model Atómic de Thomson (I)

    El model atòmic de Thomson postula que: l'àtom en el seu interior posseeix electrons de càrrega negativa incrustats en una esfera de càrrega positiva, aquests electrons es troben de manera uniforme per tot l'àtom, la càrrega de l'àtom és neutre de manera que les càrregues negatives dels electrons es compensen amb la càrrega positiva, els electrons es poden extreure de l'àtom de qualsevol substància.
  • Ernest Rutherford

    Ernest Rutherford
    L'encarregat de modificar el model de Thomson.
    Va considerar que en el nucli central de l'àtom es troba la càrrega positiva i la massa; mentre que al voltant es troben els electrons girant a gran velocitat. D'altra banda, va descobrir que el nucli posseeix una escorça i un nucli, els electrons que giren ho fan en l'escorça de l'àtom al voltant de l'nucli; aquesta regió és petita i se situa en el centre de l'àtom que posseeix la càrrega positiva.
  • Niels Bohr (I)

    Niels Bohr (I)
    Estudiant disciplinadament el model de Rutherford, va aprofundir la manera en què els electrons es mantenien sota una òrbita estable al voltant de l'nucli sense radiar energia, a més gràcies a l'nombre quàntic n, va poder assegurar que primer:
    - Existeix una distància entre l'òrbita i el nucli; segon que no tots els electrons circulen per totes les òrbites i tercer va calcular el radi de l'òrbita.
  • Niels Bohr (II)

    Niels Bohr (II)
    Bohr també va expressar per què els àtoms presentaven espectres d'emissió característics i com els electrons poden emetre o absorbir energia durant els salts d'una òrbita a una altra.
  • Model de Sommerfeld

    Model de Sommerfeld
    Formula aportacions a la mecànica relativista indicant que els electrons recorren velocitats properes a les de la llum. També es pot destacar que per Sommerfeld, l'electró és bàsicament un corrent elèctric.
  • Model de Schrödinger

    Model de Schrödinger
    Que com a innovació té en compte els quatre nombres quàntics: n, i, m, s. per afirmar que en un àtom no hi ha electrons amb els quatre nombres quàntics iguals.
  • Murray Gell-Mann i Georg Zweig

    Murray Gell-Mann i Georg Zweig
    Van detectar una partícula subatòmica denominada quark.
  • s.XXI

    s.XXI
    Al segle XXI un equip de científics va realitzar experiments en el Gran Col·lisionador d'Hadrons trobat el pentaquarks. Aquest descobriment de la partícula subatòmica serveix per comprendre millor la constitució de la matèria ordinària, els neutrons i els protons.