-
INFORMALISME
L’aparició de l’informalisme es situa abans del final de la segona Guerra mundial. El seu nom designa un tipus de pintura abstracta.
És caracteritza per la barreja de grans quantitats de pintura amb materials diversos, com per exemple els vidres trencats, sorra o carbó, per tal d’aconseguir una obra amb relleus.
Autors:
- Manolo Millares
- Joan Ponç
- Antoni Tàpies, Creu i R (1975) -
EXPRESSIONISME ABSTRACTE
L’expressionisme començà quan Jackson Pollock va fer el seu primer dripping, una pintura dinàmica i gestual, allunyada del llenguatge figuratiu. Si poden distingir diverses subtendències: el corrent gestual i el corrent espacialista.
Algunes de les seves obres no eren realment abstractes, tal com ho demostren els grotescos personatges femenins pintats per Willem de Kooning.
Autors:
- Franz Kline
- Agnes Martin
- Mark Rothko, Blau i Gris (1962) -
POP ART
Les obres pop art tenen un fort caràcter figuratiu, recolzat en la imatgeria del món del consum i de la cultura popular: anuncis, revistes, còmics… Es va desenvolupar de manera simultània a Londres i a nova York des de la dècada de 1950 fins a 1970. És un art fàcil de comprendre que es contraposa amb l’excessiva intel·lectualització de l’expressionisme abstracte.
Autors:
- Tom Wesselmann
- Roy Lichtenstein
- Andy Warhol, Sopa Campbell's (1965) -
ART ACCIÓ I ART CONCEPTUAL
A començaments de la dècada de 1950 un seguit de artistes van fer desaparèixer l’objecte artístic tradicional i el van substituir per la creació d’un esdeveniment en format d’espectacle. Era un format d’espectacle, a mig camí entre el teatre i les arts. D’aquestes accions, només em queda constància a través de vídeos o fotografies fetes durant l’acte.
Autors:
- Wolf Vostell
- Joseph Beuys
- Richard Serra, Tilted Arch (1981) -
ART CINÈTIC O 0P ART
A partir de 1955 comensen utilitzar el terme art cinètic per definir l’art que incorpora el moviment. La gran diversitat d’obres permet classificar-los en tres grups: en primer lloc hi ha les de caràcter bidimensional o tridimensional amb moviment, en segon lloc hi ha les obres bidimensionals o tridimensionals estàtiques i finalment les transformables, que necessiten que l’espectador es desplasi per apreciar el moviment.
Autors:
- Alexander Cadler
- Jean Tinguely
- Victor Vasarely, Zebra (1937) -
ABSTRACCIÓ POSTPICTÒRICA I MINIMAL ART
Aquestes tendències defineixen la oposició a la subjectivitat de l’expressionisme abstracte.
És caracteritza per l’ús de les formes geomètriques simples i per l'us de colors plans sense relleu, en els quals no es perceptible la pinzellada.
En l’escultura destaca la senzillesa i l’austeritat formal, que redueixen l’ombra a la geometria. Algunes vegades l’artista no executar l’obra, encarrega les peces a la indústria.
Autors:
- Le Witt
- Dan Flavin
- Carl André, Pla d'alumini i plom (1969) -
NOU REALISME FRANCÈS
El nou realisme apareix a la dècada de 1960, coincidint amb certa aspectes amb el moviment pop. No obstant això, hi ha profundes diferències, el pop art promocionava una visió agradable de la societat de consum i el nou realisme en canvi va optar per remarcar amb tu crític els aspectes clarament més desagradables del consumisme. El nou realisme frances utilitzava el detritus, allò que sobra.
Autors:
- Pierre Restany
- Armand Fernández
- Yves Klein, Antroprometria (1960) -
ART POVERA
Les obres es caracteritzen per haver estat fetes amb materials pobres, com sorra, palla, pedres… Amb la seva concepció, la introducció d’aquests materials era un rebuig a la fredor i la artificiositat de les escultures minimalistes fetes amb materials industrials. Utilitzant materials sense cap valor artístic, pretenien soscavar els fonaments del mercat de l’art.
Autors:
- Piero Manzoni
- Pistoletto
- Kounellis, il sarcofago degli sposi (1999) -
HIPERREALISME I FOTOREALISME
Aquest moviment va surgir com a resposta el distanciament de les manifestacions més conceptuals i a l’abstracció post pictòrica.
Nombrosos artistes van reprendre la via del realisme partint de la còpia de models fotogràfics, procurant que s’ha semblessin a l’original. A Europa aquesta tendència seguida pel grup zebra, el qual no feien servir la càmera fotogràfica com a element de treball indispensable.
Autors:
- Chuck Close
- Robert Nottinham
- Richard Estes, People's flowers (1968) -
INDIVIDUALITATS ARTÍSTIQUES
El fenomen de les individualitats artístiques que durant les primeres avantguardes van ser aglutinades sota el nom d’escola de París, van continuar durant la segona meitat del segle.
Autors:
- Balthus
- Modigliani
- Francis Bacon, Autorretrat (1971) -
TENDÈNCIES POSTMODERNES
Sorgeixen diferents tendències com el neoexpressionisme alemany i la Transavantguarda italiana. En els dos moviments hi ha característiques de la ideologia postmoderna. La característica més important és la possibilitat de transitar lliurement per l’art de qualsevol període passat, prenent les tècniques que més interessen el pintor, es coneix com ha dinamisme artístic. També és comú l’ús de llenços grans.
Autors:
- Immendrof
- Basquiat
- Keifer, Sulamith (1983)