-
Ocupació de Madrid
Tropes d'Àfrica, legionaris regulars sota el comandament de Franco ocupen Madrid. -
Period: to
PRIMERA ETAPA
L'objectiu d'aquesta primera etapa era ocupar Madrid. Per fer-ho, Franco va iniciar un ràpid avanç des del sud. Prèviament a aquest fet, el general Mola ho havia intentat pel nord; però va ser frenat a les serralades del Sistema Central. -
Period: to
Govern de Giral (rep.)
-
Ocupació d'Almendralejo, Mérida i Badajoz
Territoris ocupats per les tropes de Yagüe (nacionals). -
Tancament de la frontera francesa i ocupació d'Irun i St. Sebastià
No arriba material bèl·lic a la zona republicana.
Mola ocupa Irun i Sant Sebastià. -
Period: to
Govern de Largo Caballero (rep.)
-
Gran ofensiva sobre Madrid.
Les tropes nacionals no poden prendre la ciutat per la resistència de la Junta de Defensa. -
Batalla del Jarama
Nacionals ataquen el sud de Madrid.
Gran paper de les Brigades Internacionals i els voluntaris catalans en la resistència de la ciutat.
Els nacionals dirigits per Queipo de Llano ocupen la costa del Mediterrani fins a Màlaga amb ajut de maquinària alemanya i italiana. -
Batalla de Guadalajara
La batalla de Guadalajara va consistir en un altre intent d'arribar a la capital d'Espanya, des del nord, per part de les tropes del General Franco amb ajuda de les tropes italianes de Mussolini. En aquesta van participar l'Exèrcit Popular Republicà que va lluitar contra el Corpo Truppe Volontarie italià, ajudat per altres unitats de l'exèrcit franquista, concretament la Divisió Sòria, dirigida pel General Moscardó. Els republicans van ser derrotats per l'ofensiva italiana. -
Period: to
SEGONA ETAPA
La segona etapa es basa en l'ocupació de la franja cantàbrica. Prèviament, Franco va abandonar l'atac Madrid degut a les dificultats per prendre la capital. Per aquest moment, els insurrectes controlaven Navarra i Àlaba. -
Bombardeig de Guernica
Va consistir en un atac aeri, realitzat per l'esquadró alemany conegut com a Legió Còndor contra la població basca de la ciutat de Guernica sense objectius militars. Operació de càstig contra la població civil per part dels nacionals comandats per Franco. -
Period: to
Govern de Negrín (rep.)
-
Ocupació de Bilbao
Els nacionals ocupen Bilbao després d'enfrontaments amb els republicans, els quals no tenien eines per defensar-se. -
Batalla de Brunete
L'exèrcit republicà volia aconseguir un triomf que disminuís la pressió exercida pels nacionals sobre Madrid i que retardés l'ofensiva de l'exèrcit franquista sobre el nord de la península. Set dies després de l'inici de la batalla, l'exèrcit republicà va haver de detenir l'avanç a conseqüència de la forta resistència del bàndol franquista. La batalla és considerada com una de les més dures i sagnants de l'època. La batalla va tenir lloc a l'oest de Madrid. L'exèrcit republicà va ser derrotat. -
Les tropes de Franco entren a Santander i Astúries.
-
Batalla de Belchite
Ofensiva republicana al front d'Aragó, posterior a la batalla de Brunete i amb la mateixa intenció d'alleugerir la pressió dels nacionals al Nord. La resistència dels nacionals al poble de Belchite va aconseguir detenir l'ofensiva del govern republicà contra la ciutat de Saragossa. La lluita entre les tropes de tots dos bàndols va acabar amb el poble completament devastat, va ser una batalla molt dura per a aquest. -
Period: to
TERCERA ETAPA
Es va produir la Batalla de l'Ebre. Els comandaments republicans, encara amb l'esperança de guanyar la guerra, intenten un seguit de reformes en l'exèrcit: Dotació de comandaments professionals, integrar els quadres de les milícies i brigadistes internacionals i col·locar al capdavant a Vicente Rojo, defensor de Madrid. Amb aquestes reformes, l'exèrcit republicà va iniciar diferents ofensives. -
Ofensiva republicana a Terol
Va ser ocupada pels republicans. Al febrer però, va ser ocupada per Franco i va passar a ser territori dels nacionals. -
Atac dels nacionals al front d'Aragó
Una vegada iniciada la campanya d'Argó per Franco, els nacionals ocupen la localitat. -
Retir dels republicans del Segre i Ocupació de Lleida
La caiguda de Lleida va arribar quan l’ofensiva franquista va trencar les línies republicanes, que no van poder contenir els adversaris malgrat la barrera natural que formaven el Cinca i el Segre. Les forces de Franco van creuar el Cinca i van entrar a Massalcoreig. La destrucció de la ciutat va ser enorme. La invasió es va produir en menys d'una setmana i Lleida va esdevenir primera línia de foc. -
Franco deroga l'Estatut de Catalunya.
Després de la batalla de Terol, l'exèrcit franquista va començar a ocupar Catalunya.
La campanya militar anava acompanyada de mesures legislatives per a fer efectiva l'ocupació. Una d'aquestes mesures va ser la derogació de l'Estatut de Catalunya. -
Les tropes franquistes ocupen Castelló
Aquest fet suposa la separació de Catalunya de la zona republicana. -
Batalla de l'Ebre
Es va produir una ofensiva de l'Estat Major republicà, la qual va consistir en un intens combat entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes que va esdevenir decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. L'exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d'Ebre, Flix, altres poblacions de la zona i algunes de la serra. -
L'exèrcit Franquista entra a Mora d'Ebre
-
Period: to
QUARTA ETAPA
Es produeix l'ocupació de Catalunya. Després de la derrota a la Batalla de l'Ebre per part dels republicans, aquests no podien oferir resistència. Va ser per aquest motiu que els nacionals van iniciar una campanya d'ocupació de Catalunya. -
Comença l'ofensiva de l'exèrcit franquista
Per una banda, els militars entren pel nord (trencant el Front de Tremp i dirigint-se a Artesa de Segre). Per l'altra, les tropes italianes i el Cos de Navarra ataquen Sarroca i Maials. L'ofensiva avança ràpidament degut a la mala coordinació i gestió dels que s'oposaven a aquesta. -
Els nacionals entren a Tarragona
Paral·lelament, l'aviació bombardeja moltes localitats catalanes. -
L'exèrcit franquista entra a Barcelona
Les avantguardes del Cos d'Exèrcit navarrès i del Cos marroquí van arribar al Tibidabo. Barcelona estava en una situació crítica, exhausta i sense forces militars que la defensessin. Els organismes oficials de la República i la Generalitat havien estat evacuats el dia 22, mentre les restes de l'exèrcit republicà intentaven defensar sense èxit la línia del riu Llobregat. -
Period: to
LA FI DE LA REPÚBLICA
-
Caiguda de Girona
Les tropes de la IV Divisió Navarresa de l'exèrcit espanyol revoltat contra els republicans, comandades pel general Camilo Alonso Vega, ocupaven Girona. L'ocupació va consistir en set bombardejos a càrrec de les aviacions alemanyes i italianes, aliats als nacionals, que, van causar un centenar de víctimes mortals. -
Governants exiliats
Manuel Azaña (president de la república), Lluís Companys (president de la generalitat), J.A. de Aguierre (p. del govern Basc), Juan Negrín (cap de govern de la república) i Diego Martínez Barrio (president de les Corts) s'exilien a França. -
Entra en vigor la Llei de responsabilitats polítiques
La llei consisteix a liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja. Partits, sindicats i tota mena de llibertat democràtica es van suprimir. Es van prohibir les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Les tropes franquistes arriben a Puigcerdà i Portbou
La guerra es considera acabada a Catalunya. Amb la retirada de l'exèrcit republicà, milers de persones van marxar exiliades. -
Govern de Franco reconegut per França i Gran Bretanya
França i Gran Bretanya van reconèixer al govern de Franco a Burgos com el govern legítim d'Espanya. L'endemà es va fer oficial la renúncia a la Presidència de la República de Manuel Azaña i es va obrir el procés de la seva substitució provisional pel president de les Corts, Diego Martínez Barrio. -
Últim esforç per defensar el territori republicà
La zona centre era l'únic territori que quedava en mans dels republicans. Aquest comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del Nord de València fins a Almeria. Manuel Azaña torna de França per reorganitzar l'exèrcit i defensar el territori republicà. -
Cop d'estat a Madrid pel Coronel Casado i creació del Consell de Defensa Nacional
Cop d'Estat dirigit pel coronel Casado, suportat per totes les forces polítiques republicanes que volien finalitzar la guerra, ja que la consideraven perduda. També va derrocar el govern de Negrín, que volia continuar resistint. Va triomfar i es va formar el Consell Nacional de Defensa que va iniciar les converses amb els nacionals, per evitar represàlies, però Franco només va acceptar la rendició dels republicans. En aquest pacte van participar social., anarq, i repub. Es van excloure comunist. -
L'exèrcit de Franco entra a Madrid
Franco va rebutjar qualsevol negociació de pau, etc. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
Franco dona la guerra per acabada
Ho fa a través d'un comunicat. En aquest comunicat, signat a Burgos, Franco anuncia la derrota de l'exèrcit republicà i la fi del conflicte.