-
Carles IV
Carles IV va ser rei d'Espanya a finals del segle XVIII i principis del XIX, enmig de problemes econòmics i polítics. Durant el seu regnat, va signar el Tractat de Fontainebleau amb Napoleó -
Tractat de Fontainebleau
El Tractat de Fontainebleau (1807) entre Carles IV d'Espanya i Napoleó va acordar la invasió de Portugal passant per les terres d’Espanya. Va provocar l'ocupació francesa a Espanya -
Josep Bonaparte
Josep Bonaparte, germà de Napoleó, va ser nomenat rei de Napols (1806-1808) i d'Espanya (1808-1813) durant l'ocupació francesa. La seva governança impopular va contribuir a la Guerra d'Independència Espanyola. Va ser forçat a abandonar Espanya el 1813. -
Moti d’Aranjuez
Aquest esdeveniment va ser un episodi crucial que va portar a l'abdica de Carles IV en favor del seu fill Ferran VII. La població i les forces armades, descontentes amb la situació política i econòmica, van expressar el seu malestar, cosa que finalment va conduir a canvis significatius en el lideratge espanyol -
Capitulacions de Baiona
Les Capitulacions de Baiona van implicar l'abdica de Carles IV i Ferran VII d'Espanya en favor de Josep Bonaparte, germà de Napoleó, precipitant la Guerra d'Independència Espanyola. -
Corts de Cadis
Les Corts de Cadis van ser un congrés durant la Guerra d'Independència Espanyola. Van establir la Constitució de Cadis el 1812, un document liberal, abans de ser abolida pel retorn de Ferran VII. -
Ferran VII
Fernando VII, "el Deseado", inicialment va prometre liberalitzar el règim, però després del Motí d'Aranjuez, va continuar amb l'absolutisme, guanyant el títol "el rei Felón". Va perseguir als liberals i va anul·lar la "Llei Sàbica" que limitava el govern de les dones. En deixar el tron a Isabel II, es va desencadenar les Guerres Carlistes, ja que els carlins volien a Carles com a rei. -
Guerra del francès
Les "guerres del francès" es refereixen a les guerres napoleòniques, un conjunt de conflictes militars que van tenir lloc entre 1803 i 1815, amb Napoleó Bonaparte com a figura central. Aquestes guerres van abastar àmplies zones d'Europa i van involucrar diferents coalicions de països que es van oposar a les ambicions expansionistes de Napoleó. -
La Llei Salica
La Llei Sàlica és una antiga norma de successió que exclou les dones de la successió al tron i altres posicions hereditàries. Durant el segle XIX a Espanya, va generar debats entre els carlistes i els isabelins durant les Guerres Carlistes. -
Guerres Carlistes
Carlins → recolzaven a Carles (germà de Ferran VI) absolutistes i molt catòlics. Van tindre el suport de la classe baixa (pagesos, iglesia i aristocràcia), Catalunya/País Basc/Navarra
Isabelins → realitzaven a Isabel (filla de Ferran VI) monarquia parlamentària/liberalisme. Van tindre suport de les ciutats i de la burgesia. -
Isabel II
Isabel II va ascendir al tron d'Espanya als tres anys, sent governada inicialment per la seva mare, Maria Cristina. Enfrontada als carlistes, va experimentar aixecaments militars i va dirigir-se a la monarquia parlamentària amb constitucions successives (1837, 1845). Malgrat la seva vida personal tumultuosa, la seva època va veure una crisi econòmica i política, culminant amb "la Gloriosa" el 1868, que va expulsar els Borbons i va forçar Isabel II a exiliar-se a França. -
Desamortització de Mendizábal
La Desamortització de Mendizábal va ser una reforma implementada a Espanya entre 1836 i 1837 per Juan Álvarez Mendizábal durant el regnat d'Isabel II. Aquesta política va consistir en la confiscació i venda de bens eclesiàstics i monàstics amb l'objectiu de finançar obres públiques i altres necessitats estatals. -
Espartero
Va ser un destacat militar i polític espanyol del segle XIX. Va jugar un paper rellevant durant la Primera Guerra Carlina com a comandant de les forces liberals. Va ser regent d'Espanya durant les absències de Maria Cristina, la mare d'Isabel II, entre 1840 i 1843. Té una frase molt coneguda "cada 50 años se tiene que bombardear Barcelona" -
Prim
Juan Prim i Prats va ser un destacat militar i polític espanyol del segle XIX. Va jugar un paper fonamental en la política espanyola de la seva època. Prim va ser un dels líders militars més importants durant la Revolució de 1868, coneguda com "La Gloriosa", que va expulsar Isabel II del tron. Juan Prim va portar a Amadeu de Savoia perquè fos el rei d'Espanya. La seva vida va tindre un canvi quan va ser assassinat el 1870, abans que pogués assumir plenament el poder com a monarca o cap d'Estat. -
"La Gloriosa"
"La Gloriosa" es refereix a la Revolució de 1868 a Espanya, també coneguda com la Revolució de Setembre. Va ser un moviment revolucionari que va tenir lloc el setembre de 1868 i va provocar el final del regnat d'Isabel II. Aquesta revolta va ser impulsada per diversos factors, incloent la crisi econòmica, social i política, així com la percepció de corrupció i incompetència al voltant del règim d'Isabel II. -
Amadeu de Savoia
Amadeu de Savoia, va ser un membre de la Casa de Savoia i va ser nomenat rei d'Espanya com a Amadeu I el 1870. El breu regnat va ser fruit d'una complexa situació política i va coincidir amb el final de la Revolució de 1868, coneguda com "La Gloriosa", que va expulsar Isabel II. Amadeu va abdicar després de curtes disputes i desafiaments a la seva autoritat, sent el seu regnat del 1870 al 1873. -
La Primera República
Va ser proclamada el 11 de febrer de 1873.
Republicans poc units: Unitaris: volen a estat centralista
Federalistes: volen un estat descentralitzat
Aquest període va representar un intent de transició cap a una forma de govern republicana a Espanya. La república fracassa (va durar 11 mesos 1873-1874) va haver 9 governs diferents. No obstant això, va ser un temps d'inestabilitat política marcada per disputes internes, canvis de govern, i conflictes amb diferents grups polítics. -
Alfons XII
Alfons XII, fill d'Isabel II, va ser un rei de la Casa de Borbó que va iniciar la Restauració. El seu regnat, que va començar el 1874, va establir una monarquia parlamentària, on el poder es compartia entre el rei i el parlament. Alfons XII va morir el 1885, i el seu fill, Alfons XIII, va continuar la monarquia parlamentària fins a la proclamació de la Segona República el 1931. -
Bipartidisme
Bipartidisme: només poden participar a les eleccions dos partits polítics.
conservadors: lider Cànovas
liberals: lider Sagasta
Alternança pacífica: primer governa un partit el rei convoca unes eleccions i es canvia de partit polític. Governaven de manera pacífica i no feien oposicions. Hi havia eleccions però eren fraudulentes (feien trampes electorals). Sistema poc democràtic, però la ventatja que hi havia era que donava estabilitat, ordre… No va haver hi aixecaments militars. -
Constitució del 1876
La Constitució de 1876 va ser la base legal d'aquesta època, marcada pel turnisme entre els partits Liberal i Conservador. Tot i que va proporcionar certa estabilitat, també va tenir limitacions democràtiques.
Poder compartit entre el rei i el parlament
Parlament dividit en dues sales, congrés dels diputats i senat.
Estat centraliste (tot es decideix a Madrid ), durant la república ja es parlava
Estat confesional, la religión oficial era la católica però donava llibertat religiosa. -
Guerra de Cuba
Cuba era molt important pel comerç del sucre. Espanya controlava aquest comerç, tenia el control. Els cubans es van revoltar per: volien abolir l’esclavitud i tenir més control sobre el comerç del sucre.
Es provoca l'enfonsament del Maine (vaixell del Estats Units) per una explosió, Estats Units culpa als espanyols va ser el motiu per el qual van entrar a la guerra, ajudant als cubans. Espanya es derrotada i per també les Filipines i Puerto Rico. Va haver-hi un gran impacte psicològic.