-
Cares IV
Carles IV anomenat també "El caçador", era un monarca absolut de la dinastia dels borbons. Va accedir al tro poc abans que esclates la Revolució francesa la qual, va marcar el seu regnat.
Ell va fer un tractat amb Napoleo per deixar-lo passar per Espanya a atacar Portugal, però Napoleo va incomplir el tractat i va atacar a Espanya El seu regnat va acabar l'any 1808 a causa del motí d'Aranjuez. Els espanyols volien a Ferran "el deseado" al càrrec perquè Carles IV havia pactat amb els francesos -
Pragmàtica sanció
Ferran VII fou el que va va anul·lar la “llei Sàlica” (les dones no podien governar).
Per tant, deixa el tron a Isabel (filla) però els carlins volien que regnés Carles (germà del rei).
El testament va dir que Isabel seria la reina i això va fer que les guerres carlistes (3) esclatessin. -
Tractat de Fontaineblau
Aquest tractat es va firmar el 27 d'octubre de 1807 a la ciutat francesa de Fontainebleau. Napoleó volia envair Portugal. Per això necessitava pactar amb Espanya, per transportar les seves tropes fins allà. Així començar la invasió Franco-Espanyola. Un cop es van fer amb Portugal, les tropes franceses no van sortir d'Espanya com estava estipulat sinò que va atacar el país. De manera que, incompleixen el tractat i després de conquerir Portugal conquereixen també Espanya. -
Guerra del francès
L’ocupació francesa va provocar un alçament popular i una llarga guerra que es va allargar fins al 1814, i que a Catalunya va rebre el nom de 'guerra del Francès'. Les guerrilles van ser les grans protagonistes de la contesa, i van fer front a l’invasor amb l’ajuda militar de la Gran Bretanya i Portugal. El conflicte es va desenvolupar en plena crisi de l’Antic Règim i sobre un complex rerefons de profunds canvis socials i polítics. -
Motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII. El tractat de Fountainebleau no va agradar als espanyols, que estaven molt descontents amb Carles IV i això va desembocar en un motí contra el rei. -
Josep Bonaparte
El 6 de juliol de 1808,va ser nomenat rei d'Espanya. La seva arribada a Madrid va ocórrer en plena Guerra de la Independència, després de la revolta popular del 2 de maig contra les tropes napoleòniques, i va promulgar la Constitució de Baiona el 8 de juliol de 1808 en un intent de guanyar-se el suport dels il·lustrats espanyols, anomenats en aquells moments afrancesats, sense assolir fer triomfar el programa reformista del seu govern. -
Capitulacions de Baiona
Les contemplacions de Baiona van tenir lloc el 5 de maig de 1808 a França, a la ciutat de Baiona. És el nom pel qual es coneixen les renúncies successives de Carles IV i Ferran VII al tro d'Espanya a favor de Napoleó qui va nombrar al seu germà, Jose Bonaparte "Pepe botella" rei. Qui, a més a més també va ser rei de Nàpols. -
Consitucions de Cadis
La Constitució de 1812 o Constitució de Cadis va ser la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Va ser de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. -
Ferran VII
Era fill de Carles IV. Era de la dinastia dels borbons i un monarca absolutista. A arrel del motí d'Aranjuez la corona va passar a Ferran IV. La gent el volia perquè prometia ser més lliberalista. Això va causar una disputa entre Carles i Ferran. Van acudir per ajuda a Napoleó el qual va posar al seu germà al càrrec. Un cop va arribar al tro, va ser totalment absolutista malgrat la seva promesa. Va passar de ser el "desitjat" al "felon". Va començar a perseguir a tots aquells liberals. -
Corts de Cadis
Les Corts de Càdis és el nom amb què es coneix l'assemblea constituent inaugurada a Sant Ferran, Càdis, Andalusia.
Durant la guerra del Francès (1808-1814) les guerres populars van desembocar en la creació de junts locals i regionals de defensa. Aquestes tenien com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i el vacío del poder.
Eren compostos per militars, representants de l'alt clergat, funcionaris i professors, tots conservadors. -
Guerres carlistes
Les Guerres Carlines van ser tres guerres que tenen lloc a Espanya al segle XIX com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del segle XIX van sostenir els carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya. -
Isabel II
Va implantar la monarquia parlamentària (liberalisme). Tenia l'oposició dels carlins els quals eren absolutistes. Va patir alguns aixecaments militars com els cops d'estat. Es van redactar constitucions sota el seu regnat (1837, 1835). La reina va governar malament, nombrava a qui ella volia a càrrecs importants provocant així una situació de crisi: econòmica, política, militar, social... 1869 hi ha una revolució anomenada la "gloriosa" que obliga a la reina a exil·liar-se a França. -
Desmortització de Mendizábal
La desamortització de Mendizábal, promoguda pel president del Consell de Ministres Juan Álvarez Mendizábal el 1836, va tenir unes conseqüències molt importants.
La divisió dels lots es va encomanar a comissions municipals, que es van aprofitar del seu poder per fer manipulacions i configurar grans lots inassequibles als petits propietaris, però sufragables, en canvi, per les oligarquies molt adinerades, que podien comprar tant grans lots com petits. -
Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro va ser un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas. President del consell de Ministres (1837-1837), (1840-1841) i (1854-1854) i regent del regne de 1840 a 1843. -
Bombardeig de Barcelona
El bombardeig de Barcelona fou un fet produït a Espanya durant la regència d'Espartero al regnat d'Isabel II. Va haver-hi aproximadament 40 morts. Va ser ordenat pel Govern, a proposta del regent (següent governant) Espartero, per acabar amb una insurrecció que s'havia iniciat a Barcelona el mes anterior i que havia obligat l'Exèrcit a refugiar-se al castell de Montjuïc.
Una reconeguda actualment que va dir Espartero és la següent: “s’ha de bombardejar Barcelona cada 50 anys”. -
Sagasta
Durant els seus estudis d'enginyeria de Camins, Canals i Ports en 1848 fou l'únic alumne de l'Escola que es va negar a signar un manifest en suport de la reina Isabel II.
Va iniciar la seva vida política a Zamora, en 1854, on havia estat nomenat cap d'Obres Públiques. Allí rep el càrrec de president de la Junta Revolucionària de la ciutat, i aquest mateix any és elegit diputat de les Corts constituents. En 1858 torna a ser elegit diputat i manté l'escó fins a 1863. -
Cànovas
Va ser el primer en fel els primers passos en la política de la mà de Leopoldo.
El canovisme és un nom aplicat per a designar el sistema polític de la Restauració, inspirat per Antonio Cánovas del Castillo, caracteritzat pel falsejament dels processos democràtics i l'exclusió de la vida política d'àmplies majories socials. -
La restauració Borbònica
Es coneix per Restauració borbònica a l'etapa política de la història d'Espanya desenvolupada sota la monarquia que es va estendre entre el 29 de desembre del 1874 i el 14 d'abril del 1931. -
"La gloriosa"
Al setembre de 1868, una insurrecció que passaria a la història com "la Revolució Gloriosa" va destronar la reina espanyola Isabel II. Els militars que van liderar la rebel·lió esgrimien raons polítiques i desitjos de renovació de l'Estat, però al rerefons hi havia una situació econòmica molt complicada, el risc d'una revolta popular i les ambicions personals dels protagonistes. -
El sexenni democràtic
Es coneix com a Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari al període de la història contemporània d'Espanya transcorregut des del triomf de la Revolució de setembre de 1868 fins al pronunciament de desembre de 1874, que va suposar l'inici de l'etapa coneguda com a Restauració borbònica. -
Joan Prim
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya va ser un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del segle XIX. Va ser governador militar de Barcelona (1843), capità general de Puerto Rico (1847) i president del consell de Ministres entre els anys 1869 i 1870. Participà en la campanya del Marroc i dirigí les forces que lluitaren a la campanya de Mèxic. -
Amadeu de Savoia
- nou rei 1871
- dinastia de savoia
-
La 1ª república
Va haver un moment que no hi havia rei governant Espanya, ja que volien fer reformes.
Els republicans estan poc units, hi havia dos bàndols dins d'un, els que volien estar centralitzats i els federalistes que volen estar descentralitzats
Van haver molts canvis de govern en 11 mesos van haver 9 governs diferents, bàsicament que a república fracasa -
Alfons XII
Va iniciar l'etapa de la restauració, que consistia en torna a tenir monarquia, era fill d'Isabel, així que tornen els Borbons, va promoure el liberalisme
Va instaura la monarquia parlamentària que com la pròpia paraula diu consisteix en posar-se d'acord a l'hora de posar normes
El poder es reparteix entre el rei i els parlaments o també anomenats les corts. -
Bipartidisme
Només participaven dos partits a les eleccions, els grups polítics eren: Conservadors i Liberals, el líder del partit conservador era Cànoves i el partit liberal Saganta
Liberals: Canvis a l'educació, la llibertat d'expressió. Establiment del registre civil.
Conservadors: Mantenir els privilegis de l'església, l'Exèrcit i els terratinents. -
La crisi del 1898
La crisi final del regnat d'Isabel II constitueix el quart i últim període en el qual se sol dividir el regnat d'Isabel II d'Espanya. Va obrir la nova etapa de la història contemporània d'Espanya denominada Sexenni Democràtic (1868-1874).
El tractat del 10 de Desembre de 1898 va obligar a Espanya concedir la independencia a Cuba i a cedir a Puerto Rico, Filipinas y Estats Units, que es va convertir en una potencial colonial. -
Guerra de Cuba
Espanya tenia tres colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines, Cuba era la més important per tot el control del sucre que tenia per això Espanya aconseguia diners
Va haver una primera guerra entre Espanya i Cuba perquè els cubans volien tenir tot el poder del sucre, però finalment va guanyar aquesta primera guerra Espanya
Un vaixell estatunidenc va ser explotat van haver una segona guerra entre Espanya contra U.S.A. i Cuba, finalment aquesta guerra la va guanyar Cuba i U.S.A.