-
Period: to
Els estats generals
Van ser creats l’any 1302 i es van dissoldre l’any 1614, però van retornar a possar-los en marxa l’any 1789. Els estats generals era una institució que representava als tres estats socials com la noblesa, el clergat i el poble. Els estats generals es van reunir un total de 21 vegadas en 487 anys. La funció d'aquestes assemblees era aprovar les lleis i els impostos. -
Period: to
La declaració dels drets de l'home i la Ciutadania
Va ser un document el qual defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Aquest document no incloïa a les dones, encara que després es va inentar. Aquest fet provocà diverses reaccions entre les dones revolucionàries de l'època que havien posat en la Revolució Francesa les seves esperances per arribar a la igualtat de drets amb els homes. Un exemple d'aquesta situació el trobem a la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana. -
Period: to
El jurmanet del joc de la pilota
És un compromís d’unió que es feia per part del tercer estat (poble) a la sala del joc de la pilota. Ho van fer per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort. -
Period: to
La gran por
La gran por va ser una revolta camperola a causa de que al deixar de pagar els impostos senyorials, van escoltar rumors de que els nobles havien organitzat partides bandoleres per castigar-los. Aleshores es va escampar el pànic entre els camperols i van començar a assaltar els castells senyorials van cremar-ne les escriptures de propietat i van exigir l’abolició dels drets senyorials. -
Period: to
La presa de la Bastilla
la Bastilla és presa per assalt el 14 de juliol del 1789 pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. -
Period: to
El trasllat del Rei a les Tuileries de Paris
La indecisió de Lluís XVI davant dels fets de la Revolució havia estat una de les causes que el 6 d'octubre de 1789 obligant així la família reial a traslladar-se des del Palau de Versalles al Palau des Tuileries a París, després que s'hagués organitzat una marxa sobre Versalles. Des de llavors, Lluís XVI va deixar a càrrec a Maria Antonieta la presa de decisions polítiques importants. Així, el rei va accedir a intentar la fugida seguint el consell de la reina. -
Period: to
La fugida de Varennes
Lluís XVI i la família reial van intentar fugir, disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy al nord-est de França, un baluard monàrquic des del qual el rei esperava dirigir una contrarevolució; però en canvi, en arribar a Varennes, Lluís XVI i la seva família van ser reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París. -
Period: to
Constitució del 1793
La constitució consta de 24 apartats, i està dividida en 124 articles. Era una nova Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, votada per la convenció el 24 de juny. La nova declaració, instaurava el sufragi universal masculí, proclamava la llibertat econòmica i completava el dret de resistència a l'opressió amb el dret de rebel·lió. Reconeixia també els drets a l'educació, al treball i a l'assistència pública. Instaura la divisió dels poders executius, legislatius i jurídics. -
Period: to
9 terminador
va ser un cop d'estat dins la Revolució francesa. Va anar dirigida contra els Jacobins els quals havien dominat el Comitè de Salvació Pública. Va ser impulsada per la votació de la Convenció Nacional per executar a Robespierre, Louis Antoine de Saint-Just, i a altres membres del govern revolucionari. Va ser la fi de la fase més radical de la Revolució francesa. -
Period: to
Directori
El directori, va ser la última etapa de la revolució francesa. Va consolidar el poder de la burgesia que, per mantenir-se davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina, va promoure un cop d'estat (1799) encapçalat per Napoleó Bonaparte, amb el qual finalitza el període revolucionari. -
Period: to
Conspiració de Babeuf
Va ser un moviment revolucionari originat a França en els anys 1795-1796 per Babeuf, amb la finalitat d'establir una societat igualitària. La conspiració va ser avortada i els seus dirigents van ser executats. La igualtat real només arribaria gràcies a una revolució social, successora de la Revolució Francesa, es constituiria com una altra revolució més gran, que seria l'última i definitiva i aquesta nova revolució seria: la revolució popular. -
Period: to
El consolat
Després de deposar el govern del Directori, Napoleó va emprendre una sèrie de reformes institucionals que van instaurar el Consolat. Així, el desembre de 1799 es redactava una nova Constitució que seria aprovada i que atorgava el poder al primer cònsol, el propi Bonaparte que aniria acaparant poder i protagonisme. Posteriorment, el 1802, aquest rebria el títol de cònsol únic i vitalici. -
Period: to
18 Brumari
Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. Napoleó Bonaparte tindria el comandant en l'exèrcit de París i en les assemblees. Hi havia plans per traslladar les assemblees. Des de 1789, les assemblees es troben sempre sota l'amenaça dels jacobins. Desplaçant les assemblees, s'assegura que el poble de París no pot intervenir. La ciutat de París està tancada sota el control de la policia, l'entrada o sortida estarà prohibida. -
Period: to
Codi Civil
La redacció del Codi va estar composta pel president del Tribunal de Cassació Tronchet, el jutge de la mateixa cort Malleville, l'alt oficial administratiu Portalis i l'antic membre del Parlament de París Bigot de Préameneu. En el termini de quatre mesos va presentar un esborrany que va ser enviat a la Cort Superior i la Cort de Cassació. Finalment va ser revisat pel consell d'Estat, presidit per Napoleó, abans de ser enviat al parlament per a la seva aprovació