-
Dimissió de Primo de Rivera
El 28 de gener de 1930 el general Primo de Rivera, dictador que havia arribat al poder després d'un cop militar, va presentar la dimissió al rei Alfons XIII. A partir d'aquell moment va començar la coneguda com a Dictablanda de Dámaso Berrenguer. -
“Dictablanda” del general Berenguer
La dictablanda del general Berenguer és el nom amb què es coneix popularment l'últim període de la Restauració i del regnat d'Alfons XIII, caracteritzat pel govern del general Dámaso Berenguer. Berenguer va ser nomenat pel rei el gener de 1930 perquè restablís la "normalitat constitucional" després de la Dictadura de Primo de Rivera i al que va seguir el breu govern de l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas, entre febrer i abril de 1931. -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica. -
Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans. En l'actualitat, el nom fundacional només representa la federació a Catalunya del partit, ja que està implantat a tots els Països Catalans i té tres federacions: la del Principat de Catalunya, la del País Valencià (ERPV) i la de les Illes Balears i Pitiüses (ERIB). -
Eleccions municipals
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
Proclamació de la República
Arran de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola. -
Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià i reconeixement de la Generalitat provisional
El 14 de abril de 1931, Francesc Macià proclamó la República Catalana en Cataluña, como parte del movimiento republicano que se estaba expandiendo por España en ese momento. Esto se produjo tras la dimisión del rey Alfonso XIII y la proclamación de la Segunda República en España. -
Eleccions a Corts Constituents
Corts Constituents o assemblea constituent és el nom que es dona al parlament o corts, els membres dels quals representen la sobirania nacional i que tenen la missió i la capacitat de dictar o reformar una constitució. Sovint aquest tipus de corts tenen una durada breu, ja que un cop elaborada la constitució es convoquen eleccions d'un nou parlament ordinari. -
Constitució de 1931
La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. -
Bienni Reformista (govern Azaña)
El Bienni Reformista liderat per Azaña va ser un intent de modernitzar i democratitzar Espanya, però també va estar marcat per conflictes interns i tensions que finalment van conduir a una inestabilitat política més gran al país. -
Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria
El referèndum de l'Estatut de Núria va ser un procés on la població va tenir l'oportunitat de votar per aprovar o rebutjar l'Estatut de Núria. Aquest document és una llei fonamental que estableix l'organització i el funcionament de l'Estat, així com els drets i les obligacions dels ciutadans. -
Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo
L'Intent de cop d'estat militar del general Sanjurjo es refereix a un intent fallit de cop d'Estat organitzat pel general José Sanjurjo a Espanya el 1932. Sanjurjo, qui havia estat un destacat militar durant la dictadura de Primo de Rivera, va liderar un grup de militars descontents amb la situació política i social del país i amb el govern de la Segona República. -
Aprovació de l’Estatut a les Corts de Madrid
La aprobación del Estatuto en las Cortes de Madrid hace referencia al proceso mediante el cual se aprobó un Estatuto de Autonomía para una determinada comunidad autónoma en el Parlamento español, ubicado en Madrid. Un Estatuto de Autonomía es una norma básica que regula las competencias y la organización política de una comunidad autónoma dentro del Estado español. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya se celebren cada quatre anys i tenen com a objectiu triar els representants polítics que formaran part del dit òrgan legislatiu i que seran responsables de prendre decisions i crear lleis per a la comunitat autònoma de Catalunya. Els ciutadans majors d'edat amb dret a vot elegeixen els seus representants a través d'un sistema de votació en què s'elegeixen els candidats dels diferents partits polítics que es presenten a les eleccions. -
Aprovació de la Llei del Divorci
L'aprovació de la Llei del Divorci es refereix al procés legislatiu en què s'aprova una normativa que regula el procediment mitjançant el qual una parella pot dissoldre legalment el matrimoni i posar fi a la seva relació de manera definitiva. L'aprovació d'aquesta llei pot variar segons el país, però en general implica la modificació de les lleis existents per permetre el divorci i establir les condicions en què les parelles poden sol·licitar-ho i fer-ho. -
Bienni conservador
Fa referència a una persona que té una mentalitat conservadora en termes polítics, socials i culturals. Això vol dir que tendeix a afavorir la tradició, l'estabilitat i les normes establertes en lloc de cercar canvis radicals o progressistes. -
Triomf de les dretes en les eleccions generals
Això fa referència al triomf dels partits polítics d'ideologia de dreta a les eleccions generals. És a dir, que els partits polítics que s'identifiquen amb postures conservadores, liberals o de dreta han obtingut la majoria dels vots a les eleccions generals. Això implica que aquests partits tindran més pes polític i probablement governaran al país. -
Mor Francesc Macià
La mort de Francesc Macià i Llussà, qui va ser un polític i militar espanyol, president de la Generalitat de Catalunya entre el 1931 i el 1933. Va morir el 25 de desembre de 1932 a Barcelona a l'edat de 57 anys. Macià va ser una figura clau a la història de Catalunya i del nacionalisme català, i la seva mort va ser un succés important en la política de l'època. -
Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola
Lluís Companys va ser un polític català que va proclamar la independència de Catalunya dins la República espanyola el 6 d'octubre del 1934. Aquesta proclamació es va produir durant la Segona República Espanyola i va ser un intent d'establir un Estat Català dins la República espanyola. No obstant això, aquesta proclamació va ser declarada il·legal pel govern central i Companys va ser detingut i empresonat. -
Insurrecció obrera a Astúries
La insurrecció obrera d'Astúries va ser un aixecament que va tenir lloc a Espanya l'octubre del 1934, liderat per treballadors i sindicats socialistes i anarquistes a la regió d'Astúries. La insurrecció va ser una resposta a l'entrada de la dreta al govern de la Segona República Espanyola ia la manca d'avenços en les demandes dels treballadors. -
Govern del Front Popular
El Govern del Front Popular fa referència a un govern format per una coalició de partits d'esquerra a Espanya durant la Segona República. Aquest govern es va establir després de les eleccions generals de 1936, en què el Front Popular va obtenir la victòria. -
Eleccions generals amb triomf del Front Popular
Les eleccions generals amb triomf del Front Popular fan referència a un període polític específic en què un grup de partits d'esquerra es van unir per formar una coalició política anomenada Front Popular. Aquesta coalició generalment incloïa partits socialistes, comunistes, republicans d'esquerra i sindicats obrers, entre d'altres.