-
Period: to
Anarcosindicalisme
El moviment obrer que realment tindrà importància durant el regnat d'Alfons XIII serà l'anarcosindicalisme.
Recorda que durant els anys 80 va haver a Andalusia un territorime rural d'inspiració anarquista: la Mano Negra
A finals de segle, els anarquistes més radicals van optar per la lluita directa: estratègia terrrorista consistent en fer atemptats, coneguda com a PROPAGANDA DELS FETS -
UGT
Es constitueix a Barcelona un sindicat d'inspiració marxista: UGT.
Cap a meitat del segle va baixar el nombre d'afiliats a aquest sindicat a Catalunya i comença a augmentar a Madrid, zona minera d'Astúries i País Basc.
Després de la 1º Guerra Mundial s'extendrà per tot el territori espanyol. -
Unió Republicana
El republicanisme havia tingut el esplendor durant el Sexenni Revolucionari. Apareix un nou partit: Unió Republicana (Nicolás Salmerón). Aquest partit tindrà èxit a les eleccions (havia sufragi universal, especialment a les ciutats)
L'èxit durarà poc per les divisions internes, reacció del caciquisme i dels grans partits i per una forta repressió. -
Alejandro Lerroux
En aquest context apareix una nova figura: Alejandro Lerroux que s'instaura a Barcelona per reorganitzar el partit.
Crea nuclis d'acció molt agressius (Federació Revolucionària)
Crea les CASES DEL POBLE ( llocs de reunió formades per una cooperativa de consum, centre de lleure i formació obrera) -
Period: to
Blanquisme valencià: Vicente Blasco Ibáñez
Al País Valencià hi haurà un moviment similar al lerrouxisme liderat per: Vicente Blasco Ibáñez. Aquest moviment serà conegut com a Blanquisme, i dominarà la política valenciana durant els primers anys del segle. -
PROPAGANDA DELS FETS: Atemptat contra el General Martínez Campos
Al setembre de 1893 es produeix un atemptat contra el General Martínez Campos (Capità General de Catalunya) fet per l'anarquista Paulí Pallàs. -
PROPAGANDA DELS FETS: Llançament de 2 bombes des del Liceu
El 7 de novembre de 1893 es llencen 2 bombes des del 5è pis del Liceu. L'autor serà Santiago Salvador (moriran 25 persones i 35 ferides) -
PROPAGANDA DELS FETS: Atemptat contra la processó del Corpus
Al juny de 1896 es produeix un atemptat contra la processó del Corpus a Barcelona (moriran 6 persones i 42 ferides)
Tot aquest clima provocarà una gran quantitat de detencions i gairebé es desarticula el moviment anarquista -
Procés de Montjuïc
Es produeix al 1897 el Procés de Montjuïc, el que serà protagonista com a periodista A.Lerroux .
El procés dictarà 5 penes de mort, 25 penes de presó i 63 deportacions.
Aquest va estar ple d'irregularitats, com a conseqüència a l'agost es produirà l'assassinat d'Antonio Cànovas del Castillo per l'anarquista italià M.Angiolillo. -
Assassinat d' Antonio Cànovas del Castillo
Va ser assessinat com a conseqüència del procés de Montjuïc per l'anarquista italià M.Angiolillo, que va declarar que va ser com a venjança dels afusellaments. Va ser a un balneari. -
Crisi del 98
Pèrdua de les darreres colònies espanyoles. Crisi social, sobretot psicològica i voluntat de regeneracionisme. Gran decrèdit dels partits dinàstics) -
Conseqüències del Tancament de Caixes
-Dimissió de membres del govern: Duran i Bos i Polavieja.
-El catalanisme es consolida com a alternativa política (Nou partit Unió Regionalista que amb la unió amb e Centre Català passarà a ser la Lliga Regionalista)
-Fi del regeneracionisme i el 1901 es reprendrà el sistema de torns. -
Tancament de caixes
Protesta quan els comerciants de Barcelona es van negar a pagar la contribució trimestral.
El govern pren la decisió d'embargar als morossos però l'alcalde de Barcelona-Bartolomeu Robert-es nega a executar-lo i dimiteix.
Es convoca una VAGA GENERAL de comerciants que s'estén per Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca.
Com a resposta el govern empresona als morossos, suspén les garanties constitucionals i declara l'Estat de Guerra. -
FTRE
Durant els primers anys del segle XX, el moviment anarquista es reorganitzarà. A l'octubre de 1900 es reobrirà la FTRE a Madrid.
Aquesta ràpidament actuarà a partir de vagues generals. -
Candidatura dels 4 presidents
Unió Regionalista i Centre Nacional Català formen una candidatura unitària per participar a les eleccions de maig de 1901: CANDIDATURA DELS 4 PRESIDENTS
-Albert Russinyol (Foment del Treball Nacional)
-Doctor Bartolomeu Robert (Societat Amics del País)
-Lluís Domènech i Muntaner (Ateneu Barcelonès)
-Sebastià Torres (lliga de defensa de la indústria i el comerç)
Molt èxit electoral a les Corts de Madrid: nova formació LLIGA REGIONALISTA -
Lliga Regionalista
Després de l'èxit electoral es forma: LLIGA REGIONALISTA
La Veu de Catalunya és el seu òrgan de difussió.
Es presenta a les eleccions municipals i guanya 11 regidors. Comparteix l'hegemonia política a Catalunya amb els republicans radicals. Importància:
-1r formació política moderna espanyola
-1r formació que trenca l'hegemonia política dels partits dinàstics
- Aglutina a la majoria de les classes benestant catalanes
Té molta influència però inestabilitat: disputes internes, expansió lerrouxisme -
Republicanisme: principal força a l'Ajuntament de Barcelona
A partir de 1902 el republicanisme es va convertir en la principal força a l'Ajuntament de Barcelona.
Els seu discurs: Radicalisme verbal, anticlericalisme i anticatalanista -
Vaga general de 1902 a Barcelona
Vaga general molt important a Barcelona (augment de sou i reducció horària) -
Inici del Regnat
Al 17 de maig de 1902 (quan va complir 16 anys) va pujar al tron Alfons XIII.
Comença amb governs liberals (Pràxedes Mateo Sagasta). -
Nova campanya militar a la zona del Marroc
Objectiu:
-Tornar a tenir protagonisme colonial
-Beneficis econòmics de la zona (mineria)
-Desig de restaurar el prestigi del'exèrcit. -
Period: to
Fins a la Gran Guerra
Marcada per la inestabilitat governamental (del 1901-1916 van haver 18 governs).
Aquest període, a partir de 1904, el podem subdividir en 2 grans períodes i 4 figures protagonistes del partits:
- Predomini conservador: dirigit per Antonio Maura i Eduardo Dato.
-Predomini liberal: dirigit per José Canalejas i el comte de Romanones. -
Period: to
Predomini conservador: 1r Mandat (Antonio Maura)
Abans governs progressistes de Segismundo Moret i Montero Ríos (marcats per l'incident del Cu-Cut). -Intent de reforma del sistema polític: 'Revolució des de dalt'
-Intent de crear una nova base social 'masses neutres' per desbancar els cacics i evitar revolucions populars. Terreny social:
-Llei de descans dominical (1904) -
Mort de Pràxedes Mateo Sagasta.
Segueix el partit conservador (Fco. Silvela i Raimundo Fdez Vilaverde) -
Visita d'Alfons XIII a Barcelona
Es produeix una crisi dins la Lliga Regionalista sobretot després de la visita d'Alfons XIII a Barcelona. -
Incident del Cu-Cut
El Cu-Cut era un setmanari satíric d'ideologia catalanista de principis de segle.
El 25/11/1905 un grup de militars va assaltar la redacció del setmanari i va trencar la impremta, també la redacció de la revista la veu de Catalunya. Oferien crits de: ¡Viva España!¡Viva l'exèrcit espanyol!
Causes:
Els oficials es queixaven que els catalanistes feien broma d'una altra derrota colonial, ara al nord d'Àfrica. Deien que defensaven l'honor de la pàtria. -
Period: to
Conseqüències Incident del Cu-Cut
Catalunya:Protestes catalanistes, radicalitzades al saber que el Capità General i el Governador Civil simpatitzaven amb els soldats.
Madrid: El govern (Segismundo Moret) suspén les garanties constitucionals i proposa una nova llei: LLEI DE JURISDICCIONS ESPECIALS (dictava que els atacs a la pàtria i als símbols passaran a ser jutjats per jurisdicció especial, militar (severa i immediata). Els diputats catalans abandonen les Corts per considerar-la un atac. -
CENTRE NACIONALISTA REPUBLICÀ
El catalanisme d'esquerres deriva de grups que van escindir de la Lliga Regionalista. Aquest crearan el CENTRE NACIONALISTA REPUBLICÀ.
Aquest partit s'integrarà en la coalició Solidaritat Catalana, d'aquest partit sortirà el sindicat CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria) -
Tractat d'Algesires
A Espanya li correspon el territori del Rif: Tenen l'obligació de pacificar-lo i controlar-lo La presència espanyola va ser contestada per atacs dels rifenys organitzats en cabiles. -
Festa de l'Homenatge
A Barcelona, Francesc Cambó (líder Lliga Regionalista) va organitzar una festa d'homenatge als diputats (coneguda com a FESTA DE L'HOMENATGE). Aquesta culminarà en una gran manifestació (participen totes les forces catalanistes menys lerrouxistes i partits dinàstics), serà un èxit (més de 200000 persones) -
SOLIDARITAT CATALANA
Rere la manisfestació, es forma una coalició de partits catalanistes per a les eleccions provincials de 1907. Aquesta agafa el nom del comité organitzador de la manifestació de 1906: Comité de la Solidaritat Catalana.
El programa polític (Programa del Tívoli):
-Derogació de la Llei de Jurisdiccions Especials
-Òrgans d'autogovern per a Catalunya -
SOLIDARITAT OBRERA
A Catalunya a l'any 1907 alguns nuclis obrers fundaran: SOLIDARITAT OBRERA.
Aquesta és una agrupació anarcosindicalista nascuda com a resposta dels proletaris a la creació de SOLIDARITAT CATALANA per part dels regionalistes. -
Eleccions provincials 1907
Solidaritat Catalana té una victòria molt important i això farà que també es presenti a les eleccions generals de 1907. -
Eleccions generals 1907
Tras l'èxit de Solidaritat Catalana a les eleccions provincials de 1907, es presenten a les generals d'abril de 1907. Aquesta, aconsegueix que voti més del 58% del cens català i obté 41 dels 44 escons possibles. -
Crisi Solidaritat Catalana - 1r element de discòrdia
Projecte de Llei de l'Administració Local propiciat per Maura (membres de la Lliga volen negociar com a primer pas per a la descentralització mentre que els d'esquerres el rebutjen per poc democràtic) -
Period: to
Crisi de Solidaritat Catalana
A pesar de l'èxit electoral, Solidaritat Catalana entra en crisis (integrada per diferents tendències) -
Period: to
Predomini conservador: 2n Mandat
3 objectius:
1-Revitalitzar l'economia.
Llei de foment de la indústria. De caràcter proteccionista. 2-Normalitzar la vida política.
Reforma de la llei electoral i així frenar la corrupció caciquil. S'intenta el vot de més gent. 3-Modernitzar l'administració.
Projecte de llei per reformar l'Administració local, crea MANCOMUNITATS (unió de diputacions) Terreny social: Creació de l'Institut Nacional de previsió (1908). Dedicat a les assegurances obreres i origen de l'actual Seguretat Social. -
Partit Republicà Radical
Al 1908 Alejandro Lerroux (conegut com a l'emperador del Paral·lel) crearà un partit: Partit Republicà Radical (tenia una secció juvenil anomenada: Els joves bàrbars) -
Crisi Solidaritat Catalana - 2n element de discòrdia
La Lliga s'oposa a un projecte de l'Ajuntament de Barcelona que comportava la introducció a les escoles municipals de la cooficialitat del català i la neutralitat religiosa. -
Barranco del Lobo
Lèxèrcit espanyol pateix una derrrota molt important.
Les cabiles coneixien més el territori. -
Crisi Solidaritat Catalana - 3r element de discòrdia
Són els elements de la Setmana Tràgica de l'any 1909. La Lliga va veure bé l'actuació del govern de Maura, mentre que els republicans van criticar l'actuació. -
Mobilització contra la guerra: Sistema de quintes
El govern va decidir augmentar el nombre de soldats a la zona. (Ús de reservistes).
Reacció de la poblacó: mobilització contra la guerra (veien el conflicte com a defensa dels interessos dels rics) i el Sistema de quintes s'inicia a Barcelona davant l'embarcament de tropes al port cap al Marroc. -Els vaixells eren de la Companyia Transatlàntica ( igual que la que va repatriar als ferits i morts a Cuba)
-El 'Comité de dones' burgeses va repartir estampes i símbols religiosos (considerat burla) -
Comité revolucionari de vaga
Format per republicans lerrouxistes, anarquistes i socialistes. En aquest comité es crida a la vaga general (prevista pel 26/7). -
1r incendi d'edifici religiós (Setmana Tràgica)
Encara que la vaga estava prevista pel 26/7, el mateix 24 a la nit, es produeix el primer incendi d'edifici religiós (escola de nens pobres dels Maristes de Poblenou). -
Period: to
Setmana Tràgica
Revolta protagonitzada per les classes populars a Barcelona principalment i com a conseqüència del reclutament de tropes per lluitar al nord d'Àfrica.
Al carrer s' aixequen barricades, es produeixen enfrontaments, i es cremen més de 67 centres religiosos.
S'estén per Sitges, Vilanova, Terrassa, Mataró i Sabadell.
A l'inici del conflicte, Angel Osorio (governador de BCN) no treu les tropes al carrer. El govern l'obliga i dimiteix.
Es declara l'Estat de guerra i el conflicte es radicalitza. -
Period: to
Lerrouxime a la Setmana Tràgica
Tindrà un paper protagonista durant els fets de la Semana Tràgica -
Final de la Setmana Tràgica
Es reprimeix la revolta amb un balanç de:
2 guàrdies civils, 3 soldats i 82 civils morts.
39 guàrdies civils, 27 soldats i 126 civils ferits.
Es van celebrar 216 consells de guerra afectant a 1700 persones.
Es van dictar 17 penes de mort (només es produiran 5). -
Mort de Francesc Ferrer i Guàrdia
Era un pedagog anarquista i fundador de l'ESCOLA MODERNA. No havia participat en els fets però va ser condemnata mort com a exemple.
Dos fets l'assenyalaven:
-El seu bibliotecari (Mateo Morral) d'ideologia anarquista va intentar assassinar a Alfons XIII el dia del seu casament.
-A la seva escola tenia una petita impremta on publicava propaganda anarquista. -
Conseqüències Setmana Tràgica
1-Onada de protestes contra la repressió i l'afusellament de Ferrer i Guàrdia ( Espanyai Europa). S'inicia la campanya: MAURA NO! que provocarà la caiguda del govern conservador.
2- Davallada electoral i de recolzament de la Lliga Regionalista ja que el seu líder Prat de la Riba va donar suport al govern de Maura i a la Repressió.
3- Desengany de la classe obrera respecte a la política, fet que va afavorir l'arrelament del sindicalisme apolític (anarquisme). -
UNIÓ FEDERAL NACIONALISTA REPUBLICANA (UFNR)
Tras la crisi de Solidaritat Catalana les forces republicanes d'esquerres funden el 1910: Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR)
Sota la direcció de Pere Coromines tindrà molta influència política. Té un gran èxit electoral -
Period: to
Predomini liberal: José Canalejas
Abans líder liberal Segismundo Moret (dimiteix al febrer). El segueix José Canalejas, autèntic líder liberal, més reformista i demòcrata dins del partit, proper al republicanisme.
Programa de reformes molt agosarat:
-Nou impost sobre rendes urbanes
-Llei de reclutament militar (llei de lleves) obligatori (no pagament per no anar)
-Aprovació de la llei de Mancomunitats
-Aprovació de la llei del Candado
Reprimeix amb duresa el moviment vaguístic (coacció intolerable a l'Estat i a la societat) -
CNT
SOLIDARITAT OBRERA fa un congrés obrer del qual sorgeix un sindicat: CNT
Majoritari a Catalunya, amb implantació a Aragó, València i Andalusia
Es defineix com a sindicat revolucionari i té una ideologia basada en: independència del proletariat del la burgesia i l'Estat, apoliticisme del moviment obrer (absentisme electoral), necessitat d'unitat sindicat (accions amb UGT) i voluntat d'enderrocar el capitalisme per l'expropiació
Accions amb boicots i vagues fins a vaga general revolucionària -
Prohibició de la CNT
-
La Canadenca
Barcelona Traction, Light and Power
Constituida al Canadà al 1911 i que va ser la principal empresa elèctrica de Catalunya -
Assassinat José Canalejas
José Canalejas va ser assassinat a la Puerta del Sol pel jove anarquista Manuel Pardiñas.
La mort de Canalejas va fer entrar en crisi el govern i el partit.
Els nous líders seran el Comte de Romanones i Santiago Alba. -
Period: to
Govern liberal: Comte de Romanones
-
Period: to
Govern Conservador: Eduardo Dato
Marcat per:
1- Polítiques de reformes socials: llei d'Accidents de Treball
2-Decret de Mancomunitats: Decret que desenvolupa la Llei de Mancomunitats de José Canalejas. Possibilitava una certa autonomia a Catalunya.
3- Esclat de la 1r Guerra Mundial (1914-1918).
El govern d'Eduardo Dato es va declarar neutral: no tenia ideal internacional per posicionar-se i no tenia exèrcit eficient. -
Legalització de la CNT
-
Pacte de Sant Gervasi
Tras l'èxit electoral de la UFNR els va fer pensar en desbancar als catalanistes conservadors i així van pactar amb els republicans de Lerroux (Pacte de Sant Gervasi).
Aquest pacte sortirà malament i provocarà una gran desfeta a les eleccions de 1914. -
Esclat de la 1r Guerra Mundial
Espanya es declara neutral (govern d'Eduardo Dato) -
Period: to
Impacte 1r Guerra Mundial
En un principi positiu: afavoreix l'activitat econòmica (exportacions de productes necessaris pels contendents), es redueix el deute públic i s'acumulen capitals que desenvolupen el sector bancari.
Posteriorment té efectes negatius: els beneficis no s'inverteixen en la modernització de les indústries, els assalariats no es beneficien de la millora econòmica i es produeix una escassetat en el mercat interior i una pujada dels preus.
Afiliació massiva als sindicats i mobilitzacions. -
Desaparició de la UFNR
Després de que el Pacte de Sant Gervasi surti malament i es produeixi una gran desfeta a les eleccions de març de 1914 -
Conflictivitat militar: causes de les Juntes Militars
Exèrcit espanyol, 3 blocs diferenciats:
-Més privilegiats(alts carrecs envoltant al Rei)
-Exèrcit colonial o africanista (benficiats per mèrits de guerra)
-Exèrcit de guarnició (majoritari: cassernes a les ciutats)
Descontentament per: malestar entre els oficials d'infanteria i cavalleria (exàmens per ascendir), perceben com a discriminatoris els ràpids ascensos per mèrits a Àfrica, disminució de la capacitat adquisitiva per augment de preus (1rGM), situació política i agitació social -
Period: to
Juntes Militars de Defensa
Front la situació va començar a Barcelona una protesta per iniciativa del coronel Benito Màrquez. S'organitza una Junta Militar de Defensa que ràpidament serà imitada per altres guarnicions.
Són associacions de militars de bauxa graduació que arribaran a aplegar a 9000 membres. Sindicat de l'espasa. Demanaven augment salarial i reivindicaven l'antiguitat com a únic mèrit d'ascens.
Al juny del 1917, fan un manifest on es culpa al govern dels mals de l'exèrcit i del país. Volen reacció nal. forta -
Period: to
Causes de la vaga general de 1917
-La situació dels treballadors amb condicions laborals no acceptables i salaris insuficients.
-El moviment sindical havia crescut molt (la CNT havia passat de 15000 a 74000 afiliats de 1915 a 1919)
-L'any 1916 UGT i la CNT van arribar a l'acord de fer mobilitzacions conjuntes per protestar contra l'encariment de la vida
-El context ajudava: Juntes Militars i Assemblea de Parlamentaris- -
Period: to
Pistolerisme
Tot això del conflicte entre patronal i sindicats es coneix com a pistolerisme.
Entre els assassinats destaquen: Salvador Seguí (Noi del Sucre), Francesc Layret (advocat laboralista) i Eduardo Dato (President govern). -
Resposta a les Juntes Militars de Defensa: Govern del Comte de Romanones
El Comte de Romanones era el cap del govern. Al principi es va mostrar condescendent però posteriorment va ordenar la dissolució i l'arrest del fundador (Benito Màrquez) -
Conseqüències Juntes Militars de Defensa
Les Juntes es van mobilitzar i van pressionar a Alfons XIII, aquest nomena a dato president del govern.
Dato suspèn les garanties constitucionals (tanca les Corts) i accepta el reglament i existència de les Juntes (acordarà la reforma del seu reglament amb la introducció del escalafó: ascens i augment de salari per raó d'antiguitat) -
Period: to
Crisi de la Restauració
FACTORS INTERNS
1-Sistema polític no assumeix la nova realitat social degut al creixement urbà i l'augment del proletariat
2-Manca d'estabilitat política en la direcció dels partits liberal i conservador
3-Tensió en l'exèrcit, disminució de la capacitat adquisitiva i problemes en el sistema d'ascens FACTORS EXTERNS (impacte de la 1r GM) -
Period: to
Descomposició del Règim - Radicalització i enfrontament social
Tras els esdeveniments de 1917: Juntes militars de Defensa, Assemblea de Parlamentaris i Vaga general. Això provoca un procés de descomposició del sistema que es va plasmar en 3 elements:
1-Inestabilitat política (fins cop d'Estat de Primo de Rivera)
2- Creixent activitat sindical (Pistolerisme)
3- Desastre bèl·lic al nord del Marroc (Annual) -
Period: to
Inestabilitat política
Va ser el primer element de la descomposició del sistema.
Van haver 13 canvis totals de govern i 30 de parcials.
Tras la crisi de 1917 es va recórrer a la forma de GOVERN DE CONCENTRACIÓ amb la participació de líders dinàstics i dels catalanistes de la Lliga i presidit pel liberal García Prieto. -
Assemblea de Parlamentaris: Inici
Animats per la protesta dels militars, alguns polítics van llançar la idea de la necessitat de modernitzar la política espanyola (Corts tancades)
Francesc Cambó (un dels líders de la Lliga Regionalista) lidera una reunió a BCN de diputats i senadors catalans.
Demanen: reforma política que tingui en compte una certa autonomia per a Catalunya (Maura no estava d'acord) i la obertura de les Corts -
Assemblea de Parlamentaris: Nova reunió amb diputats espanyols
F. Cambó crida a tots els diputats espanyols per a reunir-se en BCN si el govern no rectifica (exemple del que pot passar: caiguda del Tsar)
El govern declara il·legal la convocatòria, però es celebra i té una participació de 68 parlamentaris: membres de la Lliga Regionalista (F.Cambó), republicans radicals (Lerroux) i socialistes (Pablo Iglesias)
S'acorda: obrir un procés constituent, crear govern d'emergència i convocar una 3r sessió a Madrid a octubre.
La Guàrdia Civil dissol la reunió -
Esclat de la vaga general de 1917
Esclatà una vaga revolucionària. -
Punt àlgid de la vaga general de 1917 i conseqüències
La vaga va tenir com a conseqüències:
Una forta repressió i declaració de l'Estat de Guerra, l'exèrcit es va aliar amb el govern. Els membres de l'Assemblea de Parlamentaris van retirar el recolçament per por a una subversió social -
Assemblea de Parlamentaris: 3r Reunió
La reunió d'octubre es portarà a terme però sense èxit degut a:
-No van participar les Juntes Militars de Defensa (ja havien aconseguit un pacte amb el govern)
-A l'estiu de 1917 (agost) es va celebrar una vaga general cosa que va provocar por en les forces burgeses davant el terror d'un esclat revolucionari -
CONGRÉS DE SANTS
El 1918 se celebrarà el CONGRÉS DE SANTS on s'escollirà com a secretari general a: Salvador Seguí i Rubinat (el noi del sucre)
Farà 2 coses com a secretari general:
1-Reestructurarà la CNT com a sindicat únic
2-Defensarà la negociació entre obrers i patrons -
Period: to
Disminució de la producció i el comerç mundial (Final 1ºGM)
Espanya va percebre aquesta situació especialment de 1918 a 1920. Va haver:
-Descens de la producció
-Augment de l'autor
-Reducció beneficis empresarials
El conflicte social va adquirir una envergadura considerable a: Andalusia, Extremadura i Catalunya. -
Period: to
Trienni Bolxevic
És una àmplia mobilització de jornalers que té lloc a Andalusia i Extremadura.
Destaca la convocatòria de vaga general tras el Congrés Obrer de 1918.
També destaquen l'ocupació de latifundis i els enfrontaments amb la guàrdia civil. -
Period: to
Crisi després de la 1ºGM a Catalunya
Especialment a Barcelona que va ser altre focus de la revolta social. La forma de reivindicació van ser les vagues i destaca la vaga de LA CANADENCA -
Inestabilitat política - Crisi ministerial
Al març de 1918 hi haurà una forta crisi ministerial i es farà un 2n Govern de concentració ara presidit pel conservador Antonio Maura.
La situació no va ser millor (reivindicacions autonomistes de Catalunya, revoltes obreres, etc...) va fer que el comte de Romanones es fes càrrec del govern al desembre de 1918. -
Final de la 1ºGM
En acabar la 1º Guerra Mundial, s'origina a Europa una forta crisi. Va disminuir la producció i el comerç mundial. -
Period: to
Govern liberal: Comte de Romanones
Principal problema:La campanya per l'autonomia de Catalunya, dirigida per la Lliga, volia la formació d'un govern català i d'un parlament elegit per sufragi universal. Aquesta campanya va trobar forta oposició a les Corts i el monarca finalment no li donarà suport. Com a conseqüència de l'agitació social i la forta crisi econòmica tras la 1ºGM, el rei nomenarà a Antonio Maura.
Durant el període el govern utilitza mesures d'excepció: suspensió de garanties constitucionals i clausura del parlament -
Sindicat Lliure (Catalunya)
És un sindicat d'orientació carlina que es fundà a finals de 1919 i s'enfrontà sovint a la CNT (motiu pel qual va tenir el suport de la policia i patrons)
Tenia suport de les autoritats i de la polícia.
Va llogar pistolers per assassinar als principals líders obrers -
Period: to
Moviment anarcosindicalista
Tindrà un paper destacat en la conflictivitat social, especialment a Catalunya: Vaga de la Canadenca, etc...
Altres moviments sindicals (fora d'UGT i anarquistes):
-Sindicalisme catòlic a zones agrícoles
-Sindicalisme nacionalista al País Basc i Catalunya (CADCI: centre autonomista de dependents del comerç i de la indústria) -
Period: to
Fort enfrontament entre patronal i sindicats
Els empresaris creen EL SINDICAT LLIURE
Els sindicats anarquistes, al voltant de la CNT van iniciar una campanya d'atemptats contra els empresaris, autoritats, etc...
Destaca el grup dels SOLIDARIOS que actuaran a Barcelona i on havia Buenaventura Purruti i Juan García Oliver -
Period: to
Vaga de LA CANADENCA
Va ser promuguda per la CNT i va durar més de 5 setmanes.
Va provocar l'aturada d'una bona part de la indústria catalana (70%).
Va acabar amb un acord mitjançant el qual la patronal readmitia als acomiadats, augmentava els salaris i passava la jornada a 8 hores.
L'empresa incomplirà el pacte i es reprendrà la vaga. Això suposarà:
-Tancament d'empreses
-Forta repressió dels sindicats
La fi del conflicte de LA CANADENCA no va se la fi del conflicte social. -
Conquesta de Xauen
Es donen algunes victòries com la Conquesta de Xauen. Això encoratjarà a l’exèrcit que proposa controlar el Rif i eliminar la resistència. Es farà una marxa per Alhucemas. Aquest territori estava sota control de les cabiles al comandament d’Abd el-Krim. -
Period: to
Desastre bèl·lic al Marroc
Molts grups eren contraris a la intervenció al nord d’Àfrica per:
-Cost per a la hisenda
-Perill de noves desfetes
Alfons XIII i la majoria dels militars sí volien, pensen en la conquesta i en la política de gran potència
Les avançades territorials eren mínimes (sistema d’armes utilitzat no era l’adequat). -
Llei de fugues
Front aquest clima, la patronal va exigir mesures de força i el governador de Barcelona, General Martínez Anido va protagonitzar una forta repressió contra els sindicalistes i una forta protecció dels pistolers de la patronal -
Desastre d'Annual
El general Silvestre atacat per Abd el-Krim, es produeix retirada desordenada. Les tropes espanyoles massacrades a Annual (7/1921). Conseqüències:
-Mort de 10.000 soldat (general Silvestre)
- Reducció terreny controlat a 5000 km2.
Melilla està en perill. Gràcies a les tropes de reforç (ara comandades pel General Sanjurjo) es va restablir el domini sobre la zona.
Provoca:
- Deteriorament en la situació política.
- Protagonisme militar
- Demanda de responsabilitats per part de l’opinió pública. -
Period: to
Nou govern de concentració nacional presidit per Antonio Maura
Davant la situació política s'intenta solucionar formant en agost de 1921 un govern de concentració nacional presidit per Maura. Durarà fins al març del 1922 i es crearà un altre presidit pel liberal García Prieto. -
Comissió per aclarir els fets
La demanda de responsabilitats per part de l’opinió pública es va materialitzar en la creació d’una comissió per aclarir els fets.
La va presidir el general Picasso, Va estar sotmesa a una gran pressió i va implicar fins i tot al monarca. -
Cop d'Estat del general Primo de Rivera
Per últim el protagonisme militar el prendrà el general Primo de Rivera (capità general de Catalunya) que el 13 de setembre de 1923 donarà un cop d’Estat a Barcelona. El Rei, influit per la seva cort militar acceptà el cop d’Estat com a mitjà legítim de canvi polític.
