-
220 BCE
Història antiga
Els germànics no tenen història antiga escrita. Les primeres notícies sobre pobles germànics són mitjançant l'antiga Roma -
190 BCE
Nom i divisions
El concepte d'identitat ètnica "germànica" és primerament intuït pel geògraf grec Estrabó, que distingí un grup de bàrbars al nord d'Europa, similar als celtes, però sense formar-ne part.El terme llatí germani fou usat per primer cop per Juli Cèsar, i es creu que es tracta d'un manlleu de les llengües cèltiques, en les quals aquest mot és un exònim. Els escrits de Cèsar, Tàcit i d'altres autors romans indiquen una divisió dels pobles germànics en grups tribals:el baix Rin (istvaeons)... -
80 BCE
GERMÀNICS
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda. En la seva expansió, van formar els regnes de l'edat mitjana a Europa. -
9
Expendició
El 12 aC, Neró Claudi Drus, fillastre d'August, va començar una expedició contra els germànics de l'insula Batavorum i va arribar fins al riu Albis (Elba), però va morir d'una caiguda de cavall el 9 aC. La direcció de les tropes va passar al seu germanastre Tiberi (el futur emperador), que va obtenir alguns èxits i va sotmetre els pobles entre el Rin i el Visurgis (Weiser). Però això només va durar fins al 9 dC. -
9
Armini
És conegut per haver comandat una aliança de les tribus germàniques a la Batalla del bosc de Teutoburg a l'any 9 aC, batalla en la qual, les tropes romanes sota les ordres de Publi Quintili Var van ser derrotades per les germàniques. Els historiadors moderns han considerat la victòria d'Armini com una de les grans derrotes de Roma -
312
Religió germànica
La mitologia nòrdica era, en l'essencial, compartida per la totalitat dels pobles germànics, cosa que en va permetre fins i tot la recreació historicista durant el Romanticisme. L'estructura en tríada i altres trets comuns a les religions d'altres pobles antics van permetre als estudiosos de la història de les religions (especialment, Georges Dumézil) emparentar les religions germàniques primitives amb altres religions indoeuropees.
El ritual funerari més estès era la cremació. -
410
Formació dels germànics
Les migracions més nombroses van tenir lloc al segle v, a causa dels canvis polítics del continent i l'augment demogràfic. Els líders de cada grup van esdevenir sovint els nobles feudals i atorgaven protecció a una determinada regió sobre la qual tenien tot el poder. Molts d'ells es van convertir al cristianisme, que suposà la unió cultural i religiosa d'Europa enfront de la fragmentació política creixent. -
473
Mode de vida dels pobles germànics abans de l'ocupació
Hi ha dificultat a conèixer la seva forma de vida, només disposem de fonts romanes. Tàcit, una de les fonts, no va conèixer els bàrbars, ho explica per relats dels soldats i comerciants. Més directament, tenim coneixement a través de l'arqueologia. L'hàbitat: els pobles germànics vivien en zones amb un clima extrem, amb molta pluja i fred, i amb boscos i pantans, de manera que l'agricultura era sobretot de cereals en zones petites artigades i en valls fèrtils de rius. -
813
Llengua i literatura
Sens dubte, el tret més definitori dels germànics és la llengua, ja que el concepte és abans que res etnolingüístic. No obstant això, encara que les llengües germàniques antigues eren properes entre si, els germànics no parlaven la mateixa variant, sinó varietats diferents derivades del protogermànic.
Tot i que, aparentment, compartien una llengua ancestral comuna, en el moment del seu avanç sobre l'interior europeu. -
Estructura social
Els germànics es dividien socialment en:
Nobles: (nobiles, proceres, optimates), que eren les persones influents i els seus descendents, els que posseïen moltes terres.
Persones lliures (ingenui), que tenien dret a posseir la terra de manera hereditària i a canviar de lloc de residència.
Lliberts: (liberti o libertini), formaven una classe a mig camí entre els lliures.
Esclaus: (servi), no tenien drets i per a qualsevol cosa necessitaven el consentiment del seu amo.