-
Plànol ortogonal (Buenos aires, Argentina; 1776)
Aquest plànol és ordenat, els carrers són rectes i son paral·lels els uns dels altres, així formant illes quadriculades o rectangulars. -
Plànol irregular (Londres, Regne Unit; 1807)
El plànol no és ordenat, sense planificar. Els carrers són estrets e irregulars, alguns fins i tot sense sortida. -
Plànol radiocèntric (Moscou, Rússia; 1939)
El plànol radiocèntric és organitzat i permet arribar al centre de la ciutat fàcilment. Aquest plànol és compost pel centre (pot ser una plaça, una estaua...) formant un cercle i carrers que surten del centre; es construccions també envolten el centre. Hi ha una certa dificultat per anar d'un punt a l'altre de la ciutat, moltes vegades es necessari passar per el centre de la ciutat. -
Plànol compost ( Barcelona, Espanya; 1970
Aquest plànol és una mescla de molts de plànols, ja que una ciutat pot tenir més d'un d'aquests. Per exemple, a aquesta imatge es pot veure clarament com el nombre 1 indica un carrer que pertany a la part radiocèntrica de la ciutat; el número 2 senyala la part lineal del plànol; el nombre 3 ens indica la part irregular, i la més vella; i la número 4 indica la part ortogonal de la ciutat. -
Plànol lineal (Castrillo de los Polvazares, Espanya; 1988)
Aquest és un plànol allargat, generalment segueix la direcció predominant, com u riu o una muntanya o la costa. Normalment hi ha un carrer o una avinguda al mig del poble. Aquest plànol optimitza l'espai allargat i afavoreix les conexións d'elements naturals.