-
Revolta militar melilla i les Canàries
La rebel·lió militar de Melilla va ser el primer moviment de l'cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936, que va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
Com ja havia previst el general Mola en els seus plans colpistes, a Melilla començaria la rebel·lió militar contra la II República Espanyola però començaria el dia 18, no el 17 com va passar. -
Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol nacional fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. -
Espanya divideix en dos bàndols
El bàndol republicà i el bàndol nacional van ser els dos bàndols que es van enfrontar en la Guerra Civil Espanyola, un dels conflictes bèl·lics més destacats de la història d'Espanya. Va tenir lloc després del cop d'Estat ocasionat per una part de l'exèrcit contra el sistema de govern de la Segona República al juliol de 1936 i després de tres anys de lluita va tenir fi en 1939, en la qual el bàndol nacional liderat Francisco Franco declara la victòria instaurant una dictadura. -
Pacte de no-intervenció
El Comitè de No-intervenció, també conegut com a Comitè de Londres (pel fet d'estar ubicat a la capital britànica), fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció. -
Creació de Comitè Central de Milícies Antifeixistes
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país. -
Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola. El general Manuel Goded es va posar al capdavant de les forces revoltades que van intentar prendre el control de diversos punts de la ciutat. L'intent colpista, però, va fracassar gràcies a l'oposició de les forces lleialistes i les diverses milícies antifeixistes -
Els Fets del Maig
Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. -
Bombardeig de Gernika
El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història en què una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir-ne la destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut. -
Bombardejos a Reus
El 26 de març de 1938, a un quart i mig de nou del matí, sis bombarders S-79 –amb quaranta-vuit bombes de cent quilos, explosives, i vint-i-quatre més, de vint, incendiàries– van tornar a assolar la ciutat de punta a punta. Sembla que foren dos atacs seguits, amb pocs minuts de diferència. -
entrada dels nacionals a Reus
A l'alba de el 26 de gener del 1939 les avantguardes de l'Cos d'Exèrcit navarrès i de l'Cos marroquí arribaven a l'Tibidabo. Barcelona s'estenia als seus peus, exhausta i sense forces militars que la defensessin. Els organismes oficials de la República i la Generalitat havien estat evacuats el dia 22, mentre les restes de l'exèrcit republicà intentaven defensar sense èxit la línia del riu Llobregat. -
Caiguda de Catalunya
Finals de 1938. Francisco Franco, el general alçat contra la República, amenaça d'escombrar tota resistència i acumula un poderós exèrcit que vol anihilar l'enemic. Ni tan sols es preocupa d'amagar les seves intencions. La voluntat de resistència dels seus adversaris s'ofega en el desànim. -
Final de la guerra
La campanya de Catalunya
En aquesta situació, la invasió de Catalunya per part de l'Exèrcit de el Nord franquista, dirigit pel general Dávila i que s'havia convertit en una potent massa de maniobra desplegada des dels Pirineus a delta de l'Ebre, semblava imminent. El president de Govern, Juan Negrín, necessitava amb urgència una nova acció de calat estratègic en el teatre d'operacions de centre, abans que acabés l'any.
