-
revolta militar a Melilla i les Canàries
La rebel·lió militar de Melilla va ser el primer moviment de l'cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936, que va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
Com ja havia previst el general Mola en el seu plans colpistes, a Melilla començaria la rebel·lió militar contra la II República Espanyola però començaria el dia 18, no el 17 com va passar. -
Revolta militar a la Península i inici de la guerra civil
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol nacional fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. -
Derrota dels militars a Barcelona i a Catalunya
El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola. El general Manuel Goded es va posar al capdavant de les forces revoltades que van intentar prendre el control de diversos punts de la ciutat. -
Espanya divideix en dos bàndols
Bàndol republicà és un dels noms donats per la historiografia contemporània als militars i organitzacions polítiques espanyoles que, després del fracàs parcial de el cop d'Estat de juliol de 1936, van defensar la República durant la consegüent guerra civil que va concloure en 1939, enfrontant a el bàndol revoltat, una amalgama de col·lectius falangistes i tradicionalistes. -
Pacte de no-intervenció
El Comitè de No-intervenció, també conegut com a Comitè de Londres (pel fet d'estar ubicat a la capital britànica), fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció. -
Creació de Comitè Central de Milícies Antifeixistes
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. En la pràctica fou l'òrgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situació revolucionària que dominava el país. -
Els Fets del Maig
Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. -
Bombardeig de Gernika
-
Bombardejos a Reus
El 26 de març de 1938, a un quart i mig de nou del matí, sis bombarders S-79 –amb quaranta-vuit bombes de cent quilos, explosives, i vint-i-quatre més, de vint, incendiàries– van tornar a assolar la ciutat de punta a punta. Sembla que foren dos atacs seguits, amb pocs minuts de diferència. -
Final de la guerra
El pas a retirada dels últims efectius de l'Exèrcit Popular a la riba est de l'Ebre el 16 de novembre de 1938 no va només va posar fi a la major trobada de la guerra civil, sinó que va marcar l'inici de la descomposició de la capacitat de resistència de la República que va desembocar en el final de la contesa l'1 de abril del 1939.
