Mozart1

ORIGEN I EVOLUCIÓ DE L'ESCRIPTURA MUSICAL

By cgm123
  • Period: 400 to Jan 1, 1440

    Edat mitjana

    En aquesta època neix el cant gregorià, apareix la polifonia, la música trobadoresca i la notació neumàtica.
  • 572

    Papa Gregori I "El Magne"

    Papa Gregori I "El Magne"
    Recopilà tots els cants religiosos d'Occident sota el nom de Cant Gregorià.
  • Period: Jan 1, 700 to

    Notació neumàtica

    Els neumes eren símbols elementals que es col·locaven sobre cada síl·laba del text, no indicaven ni l'altura relativa del so ni el ritme de la melodia, sinó que indiquen la direccionalitat que havia de tenir la línia melòdica.
  • Period: Jan 1, 1200 to Jan 1, 1295

    Notació mensural

    En la notació mensural les notes tenien formes diferents segons la seva durada.
  • Jan 1, 1201

    Ars antiqua

    Ars antiqua
    Apareix al s.XII, on va haver-hi el desenvoplupament de l'organum i de les noves formes polifòniques. Es començaren a introduir instruments per acopmanyar la música volcal i el ritme pren més d'importancia.
  • Jan 1, 1400

    Ars nova

    Ars nova
    Al s. XV apareix l'ars nova, on la polifonia ja és refinada i es va desenvolupant la individualitat del compositor.
  • Jan 1, 1400

    Llibre vermell de Montserrat

    Llibre vermell de Montserrat
    Es troba al monestir de Santa Maria de Monterrat, on hi trobem el cançoner musical o cançoner montserratí. Aquest llibre es va fer perquè els pelegrins del Santuari de Montserrat poguessin cantar o ballar cançons dirigides a la Verge de Montserrat.
  • Period: Jan 1, 1450 to

    Renaixement

    Es formen les famílies d'instruments però no obstant continua predominant la música vocal tant la religiosa com la profana. La música del renaixement es basa encara en els modes antics però se'n va lliberant.
  • Jan 1, 1455

    Impremta

    Impremta
    La seva invenció va suposar un canvi radical en la divulgació de les partitures. També s'editaren obres de pedagogia musical i manuals de música.
  • Period: to

    Barroc

    Vivaldi, IL Tigrane.
    La música té una funció propagandística. La música instrumental s'allibera de la música vocal. Predomina l'escriptura harmònica. Neix l'òpera.
  • Period: to

    Matisos de dinàmica i d'intensitat

    Comença l'ús del forte i el piano, i dels crescendo i decrescendo.
  • Period: to

    Classicisme

    Gulda, Mozart.
    En aquesta època hi predominen les melodies fàcils i estructurades, amb un rítme regular i harmonia clara. Es desenvolupa l'òpera i la principal forma instrumental és la sonata.
  • Period: to

    Romanticisme

    Detalls expresius a la partitura, indicacions de tempo.
  • Period: to

    Segle XIX

    Existeix una tendència a escriure tots els detalls expressius a la partitura. També s'amplia l'espectre d'indicacions de tempo.
  • Metrònom Maelzel

    Metrònom Maelzel
    Vídeo sobre metrònom de Maelzel
    Aquest metrònom indica exactament el nombre de negres que s'han de fer per minut.
  • Period: to

    Contemporani

    S'hi van introduir poques inovacions però tot i així han aparegut noves tendències per renovar el llenguatge musical (atonalisme, dodecafonisme, serialisme...) La música entra a formar part dels nous mitjans de comunicació (ràdio, cinema i televisió). Creix l'interès per la recuperació del nostre folklore.
  • Period: to

    Segle XX i XXI

    My little girl, Jack Johnson.
    S'han introduit poques inovacions i la música s'ha individualitzat tant que els compositors fan servir els seus propis sistemes de notació musical.
  • Jazz

    Jazz
    Cool Jazz, Miles Davis.
    Neix el jazz.
  • Rock and roll

    Rock and roll
    Satisfaction, Rolling Stones.
    Neix el rock and roll.
  • Guido d'Arezzo

    Guido d'Arezzo
    Guido d'Arezzo va ser un monjo cantor benedictí que va inventar-se la manera d'escriure les notes musicals, també va crear el tetragrama i finalment donà nom a les 6 primeres notes.
  • Period: to

    Tetragrama

    Guido d'Arezzo va crear el tetragrama afegint dues línies a la antiga pauta musical que ja en tenia una per el Fa i una per el Do.