NACIONALISME CATALÀ

  • REINAXENÇA

    REINAXENÇA
    La seva finalitat era la recuperació de la llengua i de les senyes d’identitat de la cultura catalana, però estava mancat d’aspiracions i de projectes polítics. Els seus objectius eren purament culturals. La Renaixença s’inicia amb la publicació del poema d’Aribau “Oda a la Pàtria” a on hi ha una identificació entre llengua i pàtria.
  • Period: to

    Antecedents

  • JOCS FLORALS

    JOCS FLORALS
    Era com una plataforma per promoure la
    llengua i la literatura catalanes, fet que va permetre la consolidació del moviment cap a la meitat del
    segle XIX. Amb la instauració d’aquest certamen es buscava preservar la puresa de la llengua escrita,
    força allunyada del català que es parlava al carrer i que les elits culturals consideraven més aviat groller.
  • Diari Català

    Al 1879 fundà el primer diari íntegrament
    escrit en català
  • Period: to

    El nacionalisme català a la Restauració: nacionalisme progressista

  • Primer Congrés Catalanista.

    Primer Congrés Catalanista.
    Algunes demandes
    del Primer congrés catalanista van ser la creació d’una comissió defensora de la llengua catalana, la
    creació d’una acadèmia de la llengua catalana i la creació d’una comissió de defensa del dret civil català,
    amenaçat per l’uniformisme del govern central.
  • FUNDACIÓ CENTRE CATALÀ

    FUNDACIÓ CENTRE CATALÀ
    Va ser la primera entitat política de caràcter catalanista que establia que els seus socis no podien pertànyer als partits polítics “sucursalistes” de caràcter espanyol, tot agrupant el
    conjunt de les forces catalanistes, i que seria l’encarregada de desenvolupar un projecte polític catalanista i reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat.
  • Memorial de Greuges,

    Memorial de Greuges,
    Al 1885 va impulsar la redacció d’un Memorial de Greuges, que va ser presentat al rei Alfons XII. El Memorial denunciava l’opressió de Catalunya i reclamava l’harmonització dels interessos i les aspiracions de les diferents regions espanyoles.
  • Lliga de Catalunya,

    El 1887 va produir-se una escissió en el si del Centre Català que trencava amb la unitat del catalanisme i
    va suposar la marxa de la major part dels seus afiliats, que formarien una nova organització: la Lliga de
    Catalunya, integrada per homes com Àngel Guimerà o Enric Prat de la Riba.
  • Period: to

    El nacionalisme català a la Restauració: nacionalisme conservador

  • Missatge a la reina regent

    Una de les seves
    primeres iniciatives va ser l’elaboració d’un Missatge a la reina regent (1888), adreçat a Maria Cristina
    amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona, on reivindicaven l’autonomia política per a Catalunya
    tot recollint novament els greuges i les aspiracions del catalanisme moderat.
  • Unió Catalanista,

    Unió Catalanista,
    El 1891, arran de la lluita mantinguda per la defensa del dret civil català, va fer-se present la necessitat
    d’organitzar millor el moviment catalanista i, amb aquest objectiu, la Lliga de Catalunya va proposar-se
    la fundació d’una nova entitat que coordinés tots els grups catalanistes comarcals. Així va crear-se la
    Unió Catalanista, una entitat que agrupava a diferents sectors catalanistes en una mena de federació que
    implicava a grups, centres, associacions, atenues i publicacions catalanistes
  • Bases de Manresa

    Bases de Manresa
    Les Bases de Manresa de 1892 van ser la plasmació del pensament catalanista conservador i tradicionalista,
    tot recollint els principis del catalanisme polític i expressant el paper que Catalunya hauria de tenir en la
    vida política espanyola.
  • La Lliga Regionalista

    La Lliga Regionalista
    Així, al 1901 es crea la Lliga Regionalista, que va tenir com a líders principals Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. La lliga presentava un programa polític conservador, centrat
    en la lluita contra el corrupte i ineficaç sistema de la Restauració i a favor d’un reformisme polític que
    atorgués l’autonomia a Catalunya.