Arton11938 800x640

Montserrat Roig

By richain
  • Naixement

    L'escriptora neix a la ciutat de Barcelona. Filla de l’advocat i escriptor Tomàs Roig i d’Albina Francitorra, qui abans de la guerra havia treballat de periodista. Sisena de set germans, viu amb la família al carrer Bailén, al cor de l’Eixample, barri de Barcelona que no abandonà en tota la seva vida i que la marcà personal i professionalment.
  • Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual

    Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual
    Amb 15 anys ingressà a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, fundada un any abans per Ricard Salvat I Maria Aurèlia Capmany, que seria una de les seves grans amigues. Una institució que la marcà molt. Allà, va mantenir un primer contacte amb el pensament intel·lectual d’esquerres i va conèixer moltes persones que la influirien i l’acompanyarien al llarg de la seva vida, com la fotògrafa Pilar Aymerich, l’escriptor Joan de Segarra o el guionista Josep Maria Benet i Jornet.
  • Universitat de Barcelona

    Universitat de Barcelona
    Roig inicià els estudis de Llengües Romàniques a la Universitat de Barcelona, on desenvolupà la seva afició per la literatura i va rebre influències de molts dels seus professors, especialment del catedràtic Joaquim Molas, a qui ella reconeixia com el seu principal mestre.
  • La Caputxinada

    La Caputxinada
    A la Universitat començà a implicar-se en política. Membre destacada del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), participà a la cèlebre caputxinada del març de 1966, quan es tancà amb unes 500 persones al convent dels caputxins de Sarrià.
  • PSUC

    PSUC
    La seva activitat política molt vinculada als moviments d’esquerres la portà, el 1968, a afiliar-se al PSUC.
  • Roger, el seu fill

    Roger, el seu fill
    Aquest és un any molt important per la vida de Montserrat Roig, ja que és una època de canvis substancials. Aquell any se separa i neix el seu primer fill, en Roger. A més deixa el PSUC, desencantada amb l’hermetisme d’alguns ‘camarades’.
  • Premi Víctor Català

    Premi Víctor Català
    Durant la tancada reivindicativa al monestir de Montserrat per protestar contra les penes de mort en el procés de Burgos es va assabentar que li havien donat el premi Víctor Català de Narració per l’obra Molta roba i poc sabó. L'obra és un primer recull de narracions que va tenir continuïtat amb tres novel·les més amb les quals l’autora explicava la història de la petita burgesia de l’Eixample barceloní des de finals del segle XIX fins els anys seixanta del XX.
  • Ramona, adéu

    Ramona, adéu
  • Premi Sant Jordi

    Premi Sant Jordi
    Tot i la seva agitada vida professional com a periodista, Montserrat Roig continuà desenvolupant la seva faceta de novel·lista. El 1976 guanyà el premi Sant Jordi amb El temps de les Cireres
  • Els catalans als camps nazis

    Els catalans als camps nazis
    El 1970, l‘advocat Josep Benet i Morell li encarrega un dels projectes més ambiciosos de la seva carrera: fer un llibre sobre els camps de concentració. Roig decideix fer una obra periodística, basada en testimonis dels supervivents d’aquesta horrible experiència, que acaba sent un referent històric imprescindible. Un treball que la ocupà durant anys, com demostra el fet que el producte final, el llibre Els catalans als camps nazis, es publicà l’any 1977.
  • L'hora violeta

    L'hora violeta
  • Premi Nacional de Literatura Catalana

    Premi Nacional de Literatura Catalana
  • Mort

    Mort
    El gener de 1990 marxà als Estats Units convidada per la Universitat d'Arizona (Arizona State University) per impartir dos cursos, un sobre novel·la espanyola del segle XX i l’altre sobre escriptura creativa. Allà es començà a trobar malament i va tornar a Barcelona. Li van diagnosticar un càncer de mama. Es va operar i se n’anà a un balneari de Caldes de Malavella per recuperar-se. Va morir a Barcelona, a la clínica del Pilar, el matí del Diumenge 10 de Novembre de 1991.