-
Model de Dalton
— Proposat el 1803 per John Dalton.
— Descripció: proposa que la matèria està formada per àtoms indivisibles i indestructibles, i que els àtoms d’un mateix element són idèntics en massa i propietats.
— Fortaleses: explica la composició de la matèria i estableix les bases de la teoria atòmica moderna. -
Model de Thomson
— Proposat l'any 1897 per J.J. Thomson.
— Descripció: Presenta l'àtom com una esfera de càrrega positiva amb electrons incrustats, similar a un “púding de panses”.
— Fortaleses: Introdueix el concepte de l’electró i explica la naturalesa elèctrica dels àtoms. -
Model de Bohr
— Proposat l'any 1913 per Niels Bohr.
— Descripció: modifica el model de Rutherford proposant que els electrons es mouen en òrbites quantitzades al voltant del nucli, amb nivells d’energia fixos.
— Fortaleses: explica l’estabilitat dels àtoms i els espectres d’emissió de l’hidrogen. -
Model de Rutherford
— Proposat l'any 1911 per Ernest rutherford
— Descripció: Rutherford va proposar que els àtoms tenen un nucli central on es troba el percentatge més gran de la seva massa. A més, segons aquesta teoria, aquest nucli té càrrega elèctrica positiva i és orbitat per partícules de càrrega oposada i menor grandària (electrons).
— Fortaleses: Explica la dispersió de partícules alfa i estableix l'existència del nucli atòmic. -
Model de la mecànica quàntica
— Es va proposar per primer cop l’any 1926, pel científic Erwin Schrödinger.
— Descripció: Substitueix les òrbites de Bohr per orbitals, on els electrons es descriuen amb funcions d’ona segons la probabilitat de trobar-los en determinades regions de l’espai. Aquestes també poden ser alterades per energia elèctrica o magnètica.
— Fortaleses: explica amb precisió el comportament dels electrons, introduint conceptes com el principi d’incertesa i la dualitat ona-partícula. -
El futur
En el futur, els models atòmics podrien incorporar la gravetat quàntica, dimensions addicionals o noves partícules fonamentals, la qual cosa permetria una comprensió més profunda de l’àtom. També podrien basar-se en simulacions dinàmiques amb intel·ligència artificial per predir el comportament quàntic amb més precisió.