-
Period: 624 BCE to 548 BCE
Tales de Milet
Teorema de Tales: Existeixen dos teoremes relacionats amb la geometria clàssica que reben el nom de teorema de Tales. Els dos són atribuïts al matemàtic grec Tales de Milet en el segle VI aC. -
Period: 586 BCE to 495
Pitàgores de Samos
El teorema de pitàgores:
El teorema de Pitàgores relaciona els costats d'un triangle rectangle. Un triangle rectangle és el triangle que té un angle recte (90º). Als costats que formen l'angle recte se'ls anomena catets, i al costat que queda, hipotenusa. Doncs bé, el teorema de Pitàgores relaciona la hipotenusa amb als seus dos catets.
Fórmula: a2+b2= h2 -
Period: 323 BCE to 285 BCE
Eucalides
És un tractat matemàtic que consta de 13 llibres. Cadascú consta d'una successió de teoremes que parlen de geometria, aritmètica i àlgebra. -
Period: 288 BCE to 212 BCE
Arquimedes
Proximació del nombre pi:
Va utilitzar el mètode exaustiu per calcular l'àrea sota l'arc d'una paràbola amb el sumatori d'una sèrie infinita, i va donar una aproximació extremadament precisa del nombre pi. -
Period: 360 to 415
Hipàtia d'Alexandria
Comentari a l'Aritmètica de Diofant d'Alexandria:
La seva major contribució a la ciència va ser gràcies al seu treball com a matemàtica, principalment a l'àrea de l'àlgebra.
Va escriure una versió comentada de l'Aritmètica de Diofant del matemàtic Alexandria. -
Period: 799 to 846
Mohamed ibn musa al-khwarizmi
Àlgebra: L'àlgebra és una de les principals branques de les matemàtiques juntament amb la geometria, l'anàlisi i la teoria de nombres. L'àlgebra es pot considerar com una generalització i extensió de l'aritmètica.
Algorisme: És un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema. -
Period: 1170 to 1250
Leonardo de Pisa "Fiboracci"
Sistema de numeració indoaràbic: És un sistema de numeració posicional i decimal; consta de 10 nombres per representar cadascun dels 10 dígits. El valor del dígit varia segons la posició que ocupa dintre del nombre, perquè es multiplica aquest mateix per la base 10 elevada a la posició. El primer dígit té el valor que representa el seu símbol multiplicat per 10º (=1); el dígit següent té el valor que representa el seu símbol multiplicat per 10^{1} (=10); i així successivament. -
Period: 1499 to 1557
Niccolo Fontana "tartaglia"
Mètode equacións de 3º: Una equació de tercer grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 3. Les equacions de tercer grau amb coeficients sencers es poden resoldre pel mètode de Ruffini. -
Period: to
René Descartes
Coordenades cartesianes: el sistema de coordenades cartesianes (anomenat també sistema de coordenades rectangulars) es fa servir per a determinar unívocament cada punt del pla a través de dos nombres reals anomenats habitualment la coordenada x o abscissa i la coordenada y o ordenada del punt. -
Period: to
Pierre de Fermat
Teorema de fermat: El darrer teorema de Fermat, conegut actualment també com teorema de Wiles-Fermat, afirma que l'equació diofàntica no té cap solució entera per a n > 2 i essent x, y i z diferents de zero. -
Period: to
Blaise Pascal
Teoria matemàtica de la probabilitat: La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris. Aquests han de contraposar-se als fenòmens determinístics, en els quals el resultat d'un experiment, realitzat sota condicions determinades, produeix un resultat únic o previsible: per exemple, l'aigua escalfada a 100 graus Celsius, a pressió normal, es transforma en vapor. -
Period: to
Isaac Newton
Lei de gravitació:
La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m2 respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m2 i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos. Matemàticament s'expressa com:
m1m2
F=G ________
dxd -
Period: to
Carl F. Gauss
Fou un matemàtic i científic alemany que féu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica. -
Period: to
Ada Lovelace
Màquina equacions diferencials: va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. -
Period: to
Georg Cantor
Estudi conjunts infinits: El concepte de conjunt és fonamental en matemàtiques, perquè es troba, implícitament o explícita, en totes les branques de les matemàtiques pures i aplicades. En la seva forma explícita, els principis i la terminologia dels conjunts s'utilitzen per a construir proposicions matemàtiques més clares i precises i per a explicar conceptes abstractes, com ara el concepte d'infinit. -
Period: to
David Hilbert
Espai de Hilbert: En matemàtiques, el concepte d'espai de Hilbert és una generalització del concepte d'espai euclidià. Aquesta generalització permet que nocions i tècniques algebraiques i geomètriques aplicables a espais de dimensió dos i tres s'estenguin a espais de dimensió arbitrària, incloent espais de dimensió infinita. -
Period: to
Julio Rey Pator
Treball sumatòria de sèries divergents: És una sèrie divergent, en el sentit que la successió de les sumes parcials (1, −1, 2, −2, ...) no té cap límit finit. En forma equivalent es diu que 1 − 2 + 3 − 4 + ... no té cap suma. -
Period: to
Pere Puig i Adam
Didàctica de les matemàtiques: va fer el decàleg de la didàctica matemàtica mitjana, síntesi del que considerava que havia de ser la didàctica de les matemàtiques. A part va resoldre alguns problemes elementals en mecànica relativista restrinjida. -
Period: to
Alan Turing
Durant la Segona Guerra Mundial, Turing va participar de forma decisiva en la feina duta a terme a Bletchley Park per desxifrar els codis alemanys. -
Period: to
John Forbes Nash
Teorema de la incrustació de Nash: El teorema s'utilitza àmpliament per provar l'existència local per a equacions diferencials no lineals en espais de funcions contínuament diferenciables. És especialment útil quan la inversa a la derivada "perd" els derivats, i per tant el teorema de la funció implícita de l'espai Banach no es pot utilitzar. A part va fer importants contribucions en la teoria de les equacions diferencials parcials parabòliques i a la teoria de la singularitat