-
COMENÇAMENT DE LA RENAIXENÇA
S'acostuma a datar a Catalunya (1833).
-La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau. Aquesta poema, que expressava l'amor a la llengua interna, es va convertir en un símbol del moviment renaixentista.
-Aquest exemple va ser seguit per Joaquin Rubió i Ors d'una manera més conscient i dedicada. En el pròleg a Lo gaiter del Llobregat (1841), on afirmà la voluntat d'aconseguir la independència literària catalana.
-Restauració dels Jocs Florals de Barcelona 1859, va garantir la continuïtat i protecció. -
RENAIXENÇA
Cap al 1865 sorgeix una generacióo d'autors que difondran durant la dècada dels setanta els principis de la Renaixença per mitjà de revistes, editorials i associacions. A més, a partir d'aquest moment, els renaixentistes entren en relació amb el catalanisme polític, i la Renaixença passa a ser considerada un moviment de redreçament de la vida col·lectiva.
La consolidació del moviment renaixença en vincula al 1877, en què van ser premiats als Jocs Florals, i on participà Narcís Oller. -
teatre del s.XIX
Va tindre una gran difusió popular, per la qual cosa es va convertir en un mitjà molt important de aquell periode.
Durant la primere meitat: el teatre en català va ser una forma quasi exclusiva en la literatura popular.
En la segona meitat de la centúria es va constituir progressivament un teatre culte, gràcies sobretot a l'obra d'Àngel Guimerà.
La característica d'aquest va ser el sainet, una peça còmica curta (situacions escèniques esquemàtiques i personatges arquetípics). -
Period: to
Literatura, SEGLE XIX
El renaixement és el moviment de renovació cultural, iniciat a Catalunya a la primera meitat del segle XIX, que es va manifestar com a voluntat de restauració de l'ús culte del català després de tres segle de decadència.
Va afavorir el sorguiment:
-L'herència il·lustrada.
-L'enfortiment de la burgesia gràcies a la Revolució Industrial.
-La influència del Romanticisme, amb la preferència per la poesia popular, l'exaltació i la defensa de la personalitat i la lliberta del poble. -
Period: to
teatre i novel·la, RENAIXEMENT
L'ús del català culte no es va produir igualment en tots els gèneres literaris. Al principi, els renaixentistes, van limitar la reestauració literària a la poesia, mentre que per a la resta de la seua producció escrita van continuar fent servir el castellà.
Tanmaix, al costat de la poesia renaixentsita hi havia també una extensa producció popular en català, representada pel sainet i per la prosa satírica i costumista. -
RENAIXENÇA A LES ILLES BALEARS
A Mallorca, le revista La Palma (1840-1841) va permetre l'entrada del Romanticisme a les illes, a favorir la recuperació dels textos medievals i va estallir contactes amb Catalunya.
Els autors més destacats de Renaixement balear ven ser Marià Aguiló i Josep Lluís Pons i Gallarza. -
RENAIXENÇA VALENCIANA
Per influència del mallorquí Marià Aguiló, el 1859 es va celebrar a València els Jocs Florals, que no es ven repetir fins al 1879, any que van ser establits definitivament per Lo Rat- Penat, una societat creada per l'escriptor Constantí Llombart amb la intenció d'aplegar tots els valencianistes. -
OBRES, NARCÍS DE OLLER
-La papallona (1882): molt lligat encara al Romanticisme.
-L'escanyapobres (1884), sobre la passió pels diners.
-La febre d'or (1890-1892) la novel·la extensa d'Oller en què l'autor retrata la transformació de Barcelona en una ciutat burguesa, industrial i cosmopolita.
-La bogeria (1899) un estudi de la malalttia psicològica a què fa referència el títol.
-Pilar Prim (1906), abandona el realisme i se centra e en les reaccions dels personatges. -
NARCÍS OLLER
Va començar a escriure en castellà i només després de participar en els Jocs Florals del 1877, e sva convencer de la importància del català com a llengua literària.
Es va enfrontar ala inerxistència d'un model de prosa literària, que ell va construir a crear, i la marca de tradició d'una narrativa realista catalana. -
EDUARD ESCALANTE (1835-1895)
Representat del sainet més important de tots; per conseguir eixe aspecte còmic i personatges tractava temes econòmics.
Obres més importants:
-L'escaleta del dimoni (1874).
-Bufada en caldo gelat (1869): és una sàtira de dos coents.
-Les xiques de l'entresuelo (1877); aquestes satiritzen el procés de castellanització de la petita burgesia. -
teatre culte, RENAIXENÇA
En català va estar representat en el segle XIX per Àngel Guimerà. l'ûnic dramaturg català d'aquesta centúria amb talla europea.
En el producció teatral d'aquest, destaquen les obres següents:
-Gal·l Placídia (1879) i Judith de Welp (1883), drames històrics en vers.
-Mar i cel (1888) que va obtenir un gran èxit i va iniciar l'etapa de plenitud de Guimerà.
-Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) i La filla del mar (1900). -
novel·la del s.XIX
Va ser el gènere que va tardar més a consolidar-se en la literatura catalana del s.XIX, per manca d'una tradició novel·lística pròpia i d'un model de prosa literària.
Fins ben entrada le segona meitat de la centúria, es van escriure, sobretot, novel·les romàntiques, fulletons i relats costumistes. -
JACINT VERDAGUER (1845-1902)
Va nàixer a Osona, i siguè sacertod. Des de el 1865 va participar en els Jocs Florals de Barcelona i es va relacionar amb les personalitats més destacades de la Renaixença. En la seua obra destaquen dos grans poemes èpics:
-L'Atlàntida, una epopaia clàssica sobre la força de la natura i de la fe.
-Canigò, una epopeia que mitifica la història i els paisatges de Catalunya.
La resta de les seus obres tracten temes religiosos i alguns llibres en prosa com el Dietari d'un pelegrí a Terra Santa. -
TEODOR LLORENTE (1836-1911)
Autor d'una obra poètica la major part de la qual és tipicament jocfloralesca o dedicada a l'exaltació del medi rural.
Va ser director dels periòdics La Opinión i Las Provincias, de les quals va exercir una enorme inflència sobre una bona part de la societat valenciana. Al seu entorn es va configurar la Renaixença valenciana, que es caracteritza per l'inmobilització política i literària.
