-
Period: to
Govern de Polavieja a les Filipines
Militar i polític espanyol. Va destacar a les campanyes del Marroc i Cuba, i el 1873, de tornada a la Península, va prendre part en les operacions militars de Catalunya, enfrontant-se als carlins. Amb el rang de general de brigada es va desplaçar, de nou, a Cuba, on es va enfrontar a Maceo a la Guerra Chiquita, i se'l va designar governador de Santiago. -
Tancament de caixes
El Tancament de Caixes va ser una protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelonacontra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández. Va consistir a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal. La protesta fou encapçalada pel Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal, batlle de la ciutat de Barcelona. -
Escola Moderna
Va ser un projecte educatiu fundat per Francesc Ferrer i Guàrdia dirigit a les classes socials més baixes amb el propòsit que aquestes tinguessin accés a una educació científica, democràtica i de qualitat. Ferrer va apostar per una educació laica, mixta, democràtica, on l'educació es portés a terme des d’una comunicació bidireccional, sempre des d’uns principis ètics i de respecte als altres i al món que ens envolta. -
Lliga Regionalista
Va ser un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català. Pel triomf de la candidatura de S. Torres, A. Rusiñol, Yarzábal i Ll. Domènech es va consolidar i se li va unir la Lliga de Catalunya. La base del programa era monàrquic i conservador. Els seus estatuts afirmaven el propòsit de lluitar per l'autonomia catalana dins l'Estat espanyol. El seu òrgan era el diari La Veu de Catalunya conjuntament amb la revista ¡Cu-cut!. -
Period: to
Regnat d'Alfons XIII
El seu regnat es va iniciar en ser declarat major d'edat el 1902, amb el país encara sota els efectes de la recent derrota a la guerra contra els Estats Units i la consegüent pèrdua de les restes de l'imperi colonial (1898). Va jurar la Constitució del 1876, però no es pot dir que va exercir lleialment el paper d'un rei constitucional: des del començament va afirmar la seva voluntat de poder personal i va manifestar una inclinació desmesurada cap als militars. -
Llei de descans dominical
Va ser una llei promulgada a Espanya pel rei Alfons XII, la qual prohibia treballar els diumenges. -
Fets del «cu-cut»
El 25 novembre 1905 a Barcelona, militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya. -
Period: to
Presidència de Segismundo Moret
President del Consell de Ministres d’Espanya del 1 de desembre de 1905 al 6 de juliol de 1906, del 30 de novembre al 4 de desembre de 1906, i del 21 d’octubre de 1909 al 9 de febrer de 1910. -
Solidaritat catalana
Va ser el primer gran moviment unitari català, aquest va unir als diversos grups polítics nacionalistes catalans, carlins i republicans, que tenien en comú el seu catalanisme, des de llurs respectives posicions polítiques. -
Llei de Jurisdiccions
Publicada el 22 març de 1906 i va durar fins al 17 d'abril de 1931. va impulsar el Govern espanyol de Segismundo Moret i el ministre de la Governació, Álvaro de Figueroa amb clar suport d'Alfons XIII, com a reacció davant els Fets del ¡Cu-Cut!.
Aquesta llei permetia que els militars poguessin jutjar tot allò que consideressin que atemptava contra la unitat de l'Estat espanyol o contra ells mateixos. Va ser interpretada per una gran multitud com un atac a Catalunya. -
Conferència d'Algesires.
La Conferència Internacional d'Algesires va tenir lloc en la ciutat andalusa d'Algesires entre el 16 de gener i el 7 d'abril de 1906. L'objectiu de la conferència va ser solucionar la primera crisi marroquina que enfrontava França amb Alemanya. Aquesta crisi havia sorgit el 1904 amb motiu de l'acord que havien subscrit França i Espanya, amb el vistiplau de Gran Bretanya, per a delimitar les zones del Marroc sobre les quals ambdues potències colonials exercirien el seu protectorat. -
Solidaritat obrera
Va reemplaçar a la Federació de Societats de Resistència de la Regió Espanyola. Va ser una organització unitària sindical de Barcelona, formada sobre les estructures de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona. Hi van prendre part socialistes i anarquistes. -
PRR
El Partit Republicà Radical va ser un partit polític espanyol. Fundat per A. Lerroux, en el moment de la seva creació el gener de 1908 el partit va aconseguir atraure cap a les seves files bona part del lerrouxisme, un moviment anticlerical, anticatalanista, liberal i republicà. Durant l'etapa de la Segona República es va convertir en una de les principals formacions polítiques espanyoles, arribant a participar al Govern. Va desaparèixer després de l'esclat de la Guerra Civil. -
Period: to
Setmana Tràgica
Va ser un conjunt de revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. -
Barranco del Lobo
Va ser una greu derrota militar patida el 27 de juliol de 1909 per Espanya en la lluita contra els grups armats (harques) de les cabiles (subtribus) de la rodalia de Melilla, que s'oposaven amb ple dret a la construcció d'un ferrocarril per explotar unes mines de les que eren propietaris i la concessió de les quals s'havia adquirit fraudulentament, que fou coneguda com a campanya de 1909. -
Afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia
Va ser un important pedagog anarquista i lliurepensador català. Va crear l'Escola Moderna (1901-1906) que va significar una posada en pràctica de la seva pedagogia llibertària. Va ser afusellat a Montjuïc després de ser condemnat, sense proves, per un tribunal militar que el va declarar culpable d'haver sigut partidari i principal incentivador de la revolta coneguda com a Setmana Tràgica. -
Llei del Candau
Creada al Desembre de 1910. Promoguda pel president José Canalejas. Prohibia que durant dos anys s'establissin noves congregacions religioses. -
Period: to
Govern de José Canalejas
Govern liberal durant el període constitucional del regnat d'Alfons XIII. -
UFRN
Unió Federal Nacionalista Republicana.
Fou un partit polític català del Principat, fundat a Barcelona per la fusió de la Unió Republicana, el Partit Federal i el Centre Nacionalista Republicà, que mantenien ja des d’un any abans una estreta aliança electoral (Esquerra Catalana). En fou president Josep Maria Vallès i Ribot. -
Fundació CNT
Confederació Nacional del Treball.
Fundada el 30 d’Octubre 1910 a Barcelona a partir de la unió de les societats obreres no vinculades als corrents socialdemòcrates. És una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista. -
Assassinat de José Canalejas
-
Period: to
Govern Eduardo Dato
Líder del Partit Liberal Conservador entre 1913 i 1921. -
Period: to
Enric Prat de la Riba (president de la mancomunitat)
Fou president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i líder de la Lliga Regionalista des de la seva fundació (1901). Va escriure La nacionalitat catalana (1906), considerada l'obra més important del catalanisme polític. Va treballar com a jurista a la Revista Jurídica de Catalunya (1895), va col·laborar amb La Renaixença ia La Veu de Catalunya. Membre de la Unió Catalanista va participar a les Bases de Manresa (1892), primer document que exposava els fonaments del catalanisme polític. -
Pacte de Sant Gervasi.
El Pacte de Sant Gervasi va ser una aliança electoral acordada entre el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) per presentar-se a les eleccions legislatives del 8 de març de 1914. Ja que quan el govern d'E. Dato convocà les eleccions generals espanyoles de 1914, el republicanisme catalanista es trobava en crisi per la divisió de la UFNR entre el sector republicà liberal de P. Coromines i el sector esquerrà i obrerista de F. Layret. -
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya fou el resultat d’un llarg procés pel qual Catalunya aconseguí, per primer cop des del 1714, una administració pròpia, per bé que d’atribucions força limitades. Convergiren en aquest assoliment el desvetllament de la identitat catalana a partir de la Renaixença, així com la gradual consolidació del catalanisme polític, que cristal·litzà en les Bases de Manresa. -
Period: to
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra Mundial va marcar el primer gran conflicte internacional del segle XX. L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferràn, hereu de la corona austrohongaresa, i de la seva esposa, a Sarajevo el 28 de juny de 1914, va ser el detonant. La Primera Guerra Mundial es va caracteritzar per ser un dels esdeveniments més violents i mortífers de la història, impulsat en gran manera pel nacionalisme. En aquesta Guerra es van fer servir per primera vegada armes amb gran capacitat de destrucció. -
Triple crisi de 1917
L'augment de la conflictivitat social i el deteriorament de la vida política espanyola des del 1913 van desembocar, l'estiu del 1917, en una crisi militar, política i social. Al final va ser superada i reprimida però el dany produït a la Restauració fou terrible i no gaire després va caure el sistema. En aquesta crisi hi conflueixen tots els enfrontaments que s'havien anat acumulant des del desastre colonial. Les forces oposades al sistema s'hi enfronten. -
Sindicat Únic
Organització sindical que pretengué de superar els anteriors sindicats o societats obreres d’ofici, i que fou adoptada per la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya al congrés de Sants del juliol del 1918. -
Period: to
Grip espanyola
Va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment greu, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món entre els anys 1918 i 1920. Tot i que va ser menys duradera que la pesta negre, va causar moltes més morts en un menor temps, per tant era més letal. -
Period: to
Pistolerisme
Es coneix com a pistolerisme el fenomen de lluita armada que va tenir lloc a Barcelona entre obrers anarcosindicalistes i faccions organitzades per la patronal, els anomenats Sindicats Lliures, entre els anys 1918 i 1923. Durant aquest període es van produir 424 morts per assassinat, principalment d’obrers, patrons, advocats i mercenaris, etc. -
Sindicats Lliures
Els Sindicats Lliures o Corporació General de Treballadors (Unió de Sindicats Lliures) va ser una organització creada a Barcelona per militants carlins a l'Ateneu Legitimista el 1919, sota el posterior padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya. -
Period: to
S. Martínez Anido (governador civil de Barcelona)
Com a governador civil de Barcelona (1919-1922), Martínez Anido va reprimir amb extrema duresa els moviments anarcosindicalistes, aplicant la denominada "llei de fugues" i aconseguint sufocar la vaga general de 1919. Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera (1923- 1929) va ser director general de Seguretat i ministre de Governació. -
Period: to
Vaga de la canadenca
La vaga de La Canadenca va ser un moviment de reivindicació laboral dirigit per la Confederació Nacional del Treball (CNT), el sindicat únic d'aigua, gas i electricitat, que va suposar la conquesta de la jornada de treball de 8 hores, una de les fites del moviment obrer mundial. -
"Los Solidarios"
Los Solidarios va ser un grup anarquista armat fundat el 1922 com a resposta a la guerra bruta i el pistolerisme iniciats per sectors patronals i governamentals contra el Sindicat Únic. Va succeir un grup anterior anomenat Los Justicieros. També fou conegut per altres noms com ara Crisol i Nosotros.
El 4 juny 1923 van assassinar al Cardenal Soldevila i l'1 de setembre 1923 van assaltar el Banc d'Espanya a Gijón. -
Assassinat de Francesc Layret
Va ser un polític i advocat laboralista català, defensor del moviment obrer. Assassinat a Barcelona. -
Llei de fugues
Aprovada el gener de 1921 pel govern d’Eduardo Dato. Utilitzada per reprimir el moviment obrer i anarquista, especialment entre els anys 1920 i 1923. Autoritzava a disparar a qualsevol policia davant l’intent de fuga d’un detingut. -
Assassinat Eduardo Dato
Assassinat el 8 de març de 1921 a Madrid -
Period: to
Desastre d'annual
El desastre d'Annual va ser una greu derrota militar espanyola a la guerra del Rif i una important victòria per als rebels rifenys comandats per Abd el-Krim. Es va produir entre el 22 de juliol i el 9 d'agost del 1921, prop de la localitat marroquina d'Annual, situada entre Melilla i la badia d'Alhucemas. -
Estat Català
Va ser un partit polític català de caràcter independentista. Fundat principalment per Francesc Macià. -
Assassinat de Salvador Seguí
Va ser un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del segle xx. Assassinat a Barcelona. -
Period: to
Miguel Maura (ministre del govern)
Va ser un polític espanyol, ministre de la Governació durant la Segona República, fill del polític conservador Antonio Maura. Cap del Partit Conservador i ministre i president del Govern en diferents ocasions durant el regnat d'Alfons XIII, va intentar introduir al sistema de la Restauració sèrie de reformes radicals que van acabar per fracassar. -
Period: to
Presidència de F. Macià a la Generalitat de Catalunya
Va ser un militar i polític independentista català. President de la Generalitat de Catalunya. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. El 1907 es va integrar en el moviment nacionalista Solidaritat Catalana i va ser elegit diputat nacional, per la qual cosa va haver de renunciar a la dilatada carrera militar que havia desenvolupat anteriorment. El 1922 va crear el partit Estat Català, destinat a agrupar el catalanisme radical i d'esquerres. -
Fusilament de Lluís Companys
Va ser un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol. -
Mort de Alejandro Lerroux
Fou un polític espanyol d'ideologia republicana. Va exercir la presidència del Consell de Ministres en diverses ocasions durant la Segona República. Fundador i líder del PRR, des dels seus inicis va ser un polític controvertit, sent especialment conegut per la seva retòrica demagògica. Amb un discurs obrerista , anticlerical i diametralment oposat a l'incipient nacionalisme català, durant la seva primera etapa política es va convertir en un destacat líder polític a Barcelona.