-
Period: 12,000 BCE to 3500 BCE
PREHISTÒRIA
La prehistòria va començar 2.500.000 a.C. i acaba 3.500 a.C.
Es divideix en dues etapes:
- L'edat de pedra:
- Paleolític.
- Mesolític.
- Neolític.
- Edat dels metalls
- Edat de coure.
- Edat de bronze.
- Edat de ferro.
Els primers homínids, és a dir, els primers éssers humans.
I acaba amb l'ús de l'escriptura. -
Period: 3500 BCE to 476
EDAT ANTIGA
L'edat antiga s'inicia l'any 3.500 a.C i acaba l'any 476 d.C.
Comença amb l'ús de l'escriptura.
Civilitzacions que es van desenvolupar durant l'edat antiga:
- Antic Egipte.
- Mesopotàmia asiàtica.
- Antiga Grècia.
- Roma.
Esdeveniments importants que van passar durant l'edat antiga:
- La primera i la segona invasió europea.
- La guerra de Troia.
- ...
I l'edat antiga acaba amb la caiguda de l'imperi romà. -
476
IMPERI BIZANTÍ
Aquest imperi va passar per dues èpoques d'esplendor i una de declivi.
- L'època de Justinià:
- Va aconseguir el poder polític, militar i religiós.
- Va fomentar una prosperitat econòmica, basada en
l’agricultura i el comerç.
- Va recuperar territoris.
- Segona edat d’or:
- L’emperador d’aquest període, va tenir el poder polític, militar i religiós. La seva Església no estava dirigida pel Papa de Roma.
- Època de declivi
- Va ser causa de constants atacs dels turcs. -
476
CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT
L'any 476, l’Imperi romà d’Occident va caure en mans de diferents pobles bàrbars. Aquest fet va marcar la fi de l’edat antiga i es va iniciar l’edat mitjana. Aquest fet va tenir tres conseqüències:
- Sorgiment de nous regnes a l’Europa Oriental.
- L’Imperi Romà d’Occident va canviar el nom, i es va acabar anomenant Imperi Bizantí.
- I per últim, els nous regnes, van adaptar la llengua, la religió i l’estructura administrativa romana. -
Period: 476 to 1492
EDAT MITJANA
L'edat mitjana comença l'any 476 d.C i acaba al 1492 d.C.
Aquesta s'inicia amb la caiguda de l'imperi romà.
Esdeveniments més importants de l'edat mitjana:
- L'època del feudalisme.
- Primeres universitats.
Va acabar amb el descobriment d'Amèrica. -
507
LA BATALLA DE VOUILLÉ
Aquest fet va passar, perquè els francs, tenien interès a expandir el seu regne cap al sud, i, per tant, es van enfrontar als visigots i els van expulsar capa al sud dels Pirineus. -
622
L'hègira.
L'hègira va ser l'escapada de Mahoma de la Meca cap a la Medina. Aquest fet, marca el naixement oficial de la comunitat musulmana. Aquest fet inicia el primer any al calendari musulmà. El nostre any zero, en el calendari musulmà és l'any 622. -
711
BATALLA DE GUDALETE
Després de la disputa entre Roderic i Àkhila, Tàriq es va enfrontar a Roderic, que aquest va ser derrotat i va morir. Aquí es va iniciar la conquesta dels musulmans a la península Ibèrica. -
711
Emirat depenent de Damasc.
Un cop estabilitzat el territori peninsular, aquest territori va rebre el nom d'Al-Àndalus i va esdevenir un emirat depenent de la dinastia omeia. La capital escollida va ser Còrdova i el representant de la nova península va rebre el nom d'emir (poder polític, econòmic i militar). -
Period: 711 to 1492
Al-Àndalus
Al-Àndalus s'inicia després de la mort de Roderic a la batalla de Guadalete. On s'aconsegueix el debilitament de l'exèrcit visigot, incapaços de frenar l'expansió del califat Omeia. I a partir d'aquí, s'inicia la conquesta dels musulmans a la península Ibèrica. I aquesta etapa s'acaba amb el regne nassarita de Granada l'any 1492. -
732
BATALLA DE POITIERS
Carles Martell, un majordom important per aquella època, l'any 732 va derrotar als musulmans a la batalla de Poitiers, fet que va comportar:
- Que el Regne dels Francs no caigués.
- I que els musulmans (Al-Àndalus) no van poder continuar la seva expansió cap al nord dels Pirineus. -
756
Emirat independent.
L'any 755, una revolta de la dinastia abbàssida, va fer caure la dinastia omeia i va obligar a assassinar a tots els seus membres entre els quals es trobava Abd-ar-Rahman I. El príncep, per evitar la seva mort va escapar, va fugir cap a l'altra punta de l'imperi i es va establir a l'emirat de Còrdova i el va proclamar emirat independent de Bagdad, però respectant la seva autoritat religiosa del califa. -
843
TRACTAT DE VERDUN
Lotari en ser el germà primogènit i ostentar el títol d’emperador, es va intentar imposar contra els seus germans, però va ser derrotat, fent-li firmar el Tractat de Verdun. -
900
PERÍODE D'INSEGURETAT
Entre el segle IX i X, una sèrie d'invasions van conquerir tota l'Europa occidental. Pel nord van arribar els normands (vikings); pel sud, els musulmans i, per l’est, els hongaresos. Els monarques no van poder fer res i l’única solució que va aparèixer fou el vassallatge. Per protegir-se moltes famílies van demanar l’empara dels nobles Qui podia pagar-se les armes i un cavall es van convertir en vassalls seus, mentre que els pagesos van anar caient en la servitud. -
929
Època de major esplandor.
L'any 929, Abd-ar-Rahman III, es va sentir prou fort i va proclamar la independència religiosa de l'emirat i això ho va convertir l'emirat en califat. Aquesta va ser l'època de major esplendor i estabilitat al-Àndalus. Mostra d'aquest fet que Abd-ar-Rahman III es va construir i la seva pròpia ciutat palatina. I el seu fill Hixam II va construir una biblioteca a Còrdova amb més de 400.000 volums. -
1000
LA SOCIETAT ESTAMENTAL
La societat feudal era profundament desigual i s’agrupava en tres estaments.
- Monarques (rei i reina).
- Noblesa i clergat.
- Llauradors i artesans. -
1009
Fitna
- La fitna és una paraula d'origen àrab que significa guerra o enfrontament.
- L'inici de la fitna va ser causat per l'abús de poder d'un besnet d'Abd-ar-Rahman III que va acabar amb el regent de Hixam II i també amb Hixam II.
- Hi va haver més de trenta califes en els anys que va durar la fitna.
- La fi del Califat de Còrdova.
- L'inici del regne de taifes que va comportar el debilitament del poder andalusí. -
1137
LA UNIÓ DEL REGNE D'ARAGÓ I ELS COMTATS CATALANS
L’any 1137, el rei Ramir II va concertar el casament de Peronella d’Aragó, que tenia només un any, amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, que en tenia vint. El casament es va duu a terme l’any 1150. La Corona d’Aragó es va organitzar com una confederació que englobava diferents territoris (Catalunya i regnes d’Aragó, València i Mallorca). -
1197
LES CAUSES DEL CREIXEMENT DE LES CIUTATS
El creixement és causat per les següents causes:
- Augment de la productivitat agrícola per la disminució de les guerres.
- Noves tècniques de conreu (rotació biennal a triennal i l’ús d’adobs naturals (fems).
- Introducció de noves eines agrícoles (arada normanda, molins i cavalls).
- Augment de la població europea passant dels 45 als 75 milions d’habitants.
- Noves terres són conreades, degut a l’augment de la demanda, i emigració de camperols a la ciutat. -
1200
L'ECONOMIA A LES CIUTATS
Les ciutats es van convertir en els centres de producció. Aquests centres s’organitzaven per especialitat a través dels gremis. Dins de cada gremi hi havia el mestre, oficials i aprenents. Va créixer, alhora, el mercat terrestre, amb celebracions de fires i mercats, com el marítim, per tota la Mediterrània i la zona europea de l’Atlàntic. El fet destacat d’aquest creixement fou, en primer lloc, el creixement demogràfic i, en segon lloc, el naixement de la burgesia. -
1347
CRISI BAIX MEDIEVAL
Entre 1347 i 1350 Europa va viure una de les pitjors crisis de la seva història. Les causes d’aquesta van ser tres:
- Successives males collites, provocades per PEG (Petita Edat de Gel) que provocaren fam i morts.
- Guerres contínues, com la guerra dels Cents Anys.
- La Pesta Negra que va reduir la població d’Europa a la meitat. Aquesta crisi, a Catalunya, fou coneguda com lo mal any primer (1333). -
1401
Pirmer banc públic
La Taula de Canvi de Barcelona, fou el primer banc públic d'Europa, que es va posar en funcionament el 1401, era propietat del Consell de Cent, per Jesús Llòria i Josep Morat. El taulell que hi havia al banc, estava cobert amb un tapís que reproduïa les armes de la ciutat i el primer responsable va ser un banquer de la ciutat anomenat Joan Colom. -
1418
PROJECTE PORTUGUÈS
Davant el bloqueig de la Ruta de la Seda i les Espècies dut a terme per l'imperi turc, els portuguesos volien trobar una altra ruta per arribar a l'Índia, ja que la mar Mediterrània era un lloc insegur, per pirates i altres imperis. Aquest projecte fou encapçalat per Enric el Navegant, fill de Joan I de Portugal. L'infant es va establir a Sagres, des d'on van partir moltes altres expedicions. Allà s'hi van reunir: cartògrafs, astrònoms i constructors de vaixells. -
1440
Impremta Gutenberg
Johannes Gutenberg fou l'invento de la impremta, i fou el primer home a imprimir un llibre, i aquest fou la Bíblia de Gutenberg, que té un total de 42 línies. Gràcies a la millora i el perfeccionament de la impremta per Gutenberg, va permetre la publicació de llibres de manera més econòmica i en menor temps. -
1453
EMPRENEDORIA I CERCA DE NOVES RUTES.
L'ocupació de Constantinoble per part dels turcs (1453), va limitar i tancar el comerç dels europeus cap a l'Orient Llunyà. Davant aquest fet, van haver de cercar noves rutes. A part d'aquest objectiu, també navegaven amb la finalitat de guanyar riquesa i fama. Aquests navegants i exploradors van haver de trobar finançament per part de famílies poderoses (famílies reials). -
1492
LA TRAVESSA DE L'OCEÀ ATLÀNTIC
Cristòfol Colom pretenia arribar a l'Àsia des de l'est. Va presentar el projecte al rei de Portugal, que el va rebutjar. Seguidament, se'n va anar cap a Castella, on els Reis Catòlics, van finançar el seu projecte, firmant les Capitulacions de Fe. L'expedició va partir el 3 d'agost de 1492 des de Palos de la Frontera, va fer escala a les Illes Canàries, i va arribar a la costa americana el 12 d'octubre de 1492. Colom pensava que havia arribat a Cipangu, però havia arribat a Huanahaní. -
Period: 1492 to
EDAT MODERNA
L'edat mitjana comença l'any 1492 i acaba l'any 1789.
S'inicia amb el descobriment d'Amèrica.
Esdeveniments importants que va comportar l'edat moderna:
- El renaixement.
- El barroc.
- La il·lustració.
I es va acabar amb la Revolució Francesa. -
1499
RIVALITAT ENTRE CASTELLA I PORTGUAL
La rivalitat entre els dos regnes, va comportar que el papa hagués d'intervenir en els diferents conflictes territorials, fins que l'any 1499 es va solucionar firmant, el Tractat de Tordesillas, fet que va comportar el repartiment del món. -
1517
Les 95 tesis
Martí Luter va criticar l'església, ja que havia perdut el seu paper com a rector, i per això, va publicar les seves 95 tesis. Llibre on criticava al papa i exposava les bases per exposar la doctrina eclesiàstica. -
1522
LA PRIMERA VOLTA AL MÓN
L'any 1519, va sortir des de Sevilla una expedició capitanejada per Magallanes per trobar un pas entre l'Atlàntic i el Pacífic per arribar a les Illes Moluques. L'any 1520, van creuar l'estret que unia els dos oceans. Aquell mateix any, va morir Magallanes que fou substituït per Elcano. Qui va arribar a les Illes Moluques i l'any 1522, va arribar a la península Ibèrica i fou anomenat el primer a fer la volta el món. -
1543
Avenços científics
Nicolau Copernicus va desenvolupar la teoria heliocèntrica. Tot i això, l’Església va continuar defensant la teoria geocèntrica, que consistia en el fet que la Terra era el centre de l’Univers i el Sol girava al seu voltant. Andreas Vesal va publicar un llibre especialitzat en l’anatomia humana. -
1545
Concili de Trento
L'església va convocar al Concili de Trento on es van adoptar les següents solucions:
- Es van fundar seminaris per a formar al clergat.
- Es va difondre la doctrina catòlica a través del catecisme i
les escoles.
- Es van reafirmar els set sagraments. -
1572
El riu Ebre es congela
El dia 20 de desembre del 1572, el riu Ebre es gela, a causa la Petita Edat de Gel, continuant gelat fins a la segona desena del mes de gener. Sent una de les gelades més duradores i intenses de les quals es té constància. -
El Barroc i la primera òpera creada
El darrer corrent cultural i artístic d’aquest tema és el Barroc. Corrent que va néixer a Itàlia i des d’allà es va estendre a altres llocs. La seva cronologia abasta des del final del s. XVI fins al s. XVIII. Tot i molts dels músics coneguts d'aquella època com, Vivaldi, Bach. Monteverdi, va ser el primer músic a crear la primera òpera. -
La crisi del 1640
La crisi de 1640 és la crisi més important de tot el s. XVII que va afectar el centre i sud d’Europa i que, quasi, acaba amb l’imperi espanyol. Inici de segle, la situació no era bona i els motius són:
Un segle de guerres que van portar a l’imperi a la fallida.
Les flotes de les Índies arribaven tard i algunes no arribaven amb les pèrdues que comportaven.
La guerra dels 30 anys (1618 - 1848).
Impossibilitat de millorar la producció agrícola degut al sistema feudal i el model agrari feudal. -
Monarquia absoulta
Per garantir aquest nivell de despesa fou necessari el desenvolupament d’un seguit de reformes econòmiques que va gestionar i planificar Colbert.
La seva teoria econòmica fou coneguda com el colberisme, aquesta es va crear l'any 1661, i va comportar:
Implementació del mercantilisme; teoria econòmica que defensa que la riquesa de les nacions es centrava en l’acumulació de metalls preciosos i, per això, calia aplicar una política proteccionista. -
El final de la dinastia dels Àustries a Espanya
Carles II no va tenir descendència i, per tant, el 1700 va nomenar Felip d’Anjou com a successor del tron espanyol.
Tot i això, el fet que l'arxiduc Carles d'Àutria estigues en desacord, va provocar; la guerra de Successió, que va acabar amb la victòria del rei Felip V i amb ell es va instaurar la dinastia borbònica. La que tenim enguany. -
Tractat d'Utrecht
Són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht. Amb aquest tractat Felip d'Anjou fou reconegut com a rei de la corona castellana, i a canvi es formalitzà la pèrdua de les possessions europees de la corona. -
Setge de Barcelona
Carles II, darrer monarca dels Àustries va morir l’any 1700 sense descendència. Causa que va generar una disputa entre: L’arxiduc Carles d’Habsburg i Felip de Borbó. Durant la guerra de Successió, la conquesta en el territori català fou molt lenta. El fet més destacat fou el setge de Barcelona. Un setge que es va iniciar el juliol de 1713 i que va finalitzar l’11 de setembre de 1714. Les persones més destacades en aquesta ofensiva felipista foren Rafael Casanova i Antoni de Villarroel. -
Decret de Nova Planta
Una de les conseqüències de la guerra de Successió fou que l'any 1716 es va publicar en Decret de Nova Planta.
Dins dels decrets de Nova Planta podem destacar-ne els següents:
- Fi de les constitucions catalanes.
- Imposició del sistema jurídic castellà.
- Prohibició de català i fixació del castellà com a
idioma oficial.
- Les Corts catalanes, la Generalitat, el Consell de
Cent i totes les institucions municipals foren
abolides mentre que s’imposava una nova
estructura: -
L'Enciclopèdia
Les 5 idees principals dels il·lustrats foren:
1. La raó.
2. L'educació.
3. El progrés.
4. La felicitat del poble.
5. La tolerància. Aquestes idees es van anar transmetent a través dels salons de la noblesa i de les diferents publicacions; entre les quals cal destacar l’Enciclopèdia (1751 - 1772) elaborada per Diderot i d’Alembert. -
John Loke el pare del liberalisme clàssic
El liberalisme és la ideologia política i econòmica que s’origina a l’Europa occidental. Defensa la llibertat econòmica basada en l’eficiència i la productivitat.
Els fonaments es troben en les idees de John Locke. És considerat el pare del liberalisme clàssic i la seva obra més rellevant és “Assaig sobre el govern civil”.
En aquesta obra defensava:
- Defensa la llibertat individual, la propietat privada i un govern limitat.
- Drets a la revolució.
- Crítica l’absolutisme. -
Period: to
EDAT CONTEMPORÀNIA
L'edat contemporània comença l'any 1789 i s'acaba el 2026.
Aquesta s'inicia amb la Revolució Francesa.
Esdeveniments importants:
- La revolució industrial.
- La guerra de la Independència.
- La guerra Civil.
- Dictadura de Franco.
- La transició i la democràcia.
- Primera i Segona Guerra Mundial. -
El Joc de la Pilota
El Primer i Segon Estat pretenien que es votés per estaments. Davant aquest fet, els membres del Tercer Estat van iniciar una campanya en defensa del vot personal. Davant d’aquesta situació, els membres del Tercer Estat van decidir constituir l’Assemblea Nacional. Per això, el rei va ordenar el tancament d’aquesta assemblea, però els organitzadors van decidir reunir-se a la sala del Joc de la Pilota, on van jurar no separar-se i quedar-se fins que redactessin una constitució. -
DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ
El 26/08/1789, es va aprovar la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà. En aquest document es reconeixia:
- Llibertats personals.
- Igualtat davant la llei.
- El dret a la propietat (liberalisme - John Locke).
Aquestes dues accions suposaven la fi l’Antic Règim i el triomf de la revolució liberal iniciada amb la presa de la Bastilla el 14/07/1789. Després de dos anys, es va aprovar la Constitució de 1791. -
EXECUCIÓ DE LLUÍS XVI
Un cop organitzada la República es van convocar unes noves eleccions per a una nova assemblea; la Convenció Nacional. La Convenció va jutjar a Lluís XVI per traïció i el 21/01/1793 el van executar a la guillotina, juntament amb la seva família.
La seva execució va comportar dues coses:
- Declaració de guerra de la resta de potències monàrquiques que van formar la Primera Coalició.
- Insurrecció realista i ultracatòlica a la regió de la Vendée. -
EL COP D'ESTAT DE NAPOLEÓ I FI DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Davant debilitament del poder executiu, els realistes van iniciar la revolta de vendemiari (1795) que va ser frenada per Napoleó Bonaparte. La victòria va fer-lo créixer en popularitat. Això, va generar incertesa i inseguretat del govern modern i van decidir enviar a Napoleó a Itàlia.
Amb l’inici de la 2a Coalició, Napoleó va acabar amb el Directori, gràcies al suport de l’alta burgesia, a través d’un cop d’estat. Aquest fet va comportar la fi de la Revolució Francesa i que esdevingués Cònsol.