-
Period: 1301 to
L'Humanisme
L’humanisme és un moviment de renovació cultural, el seu origen és a Itàlia, al segle XIV, i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI.
La mentalitat medieval es basava en el teocentrisme, mentre que la idea central de l'Humanisme és l'antropocentrisme.
L'humanisme és un moviment basat en la capacitat de l'home per descubrir i prendre, utilitzant la seva capacitat de raonament per evolucionar. -
Period: 1301 to
El Barroc
El Barroc s'oposa al període renaixentista tant en l'àmbit del pensament com en el artístic. A l'entrar al segle XVII, per una crisi religiosa, política, econòmica i cultural, l'home perd la confiança en la raó i l'optimisme característiques del Renaixement. És un període de desconfiança, tant de la mateixa humanitat com del món. Pel que fa l'art, hi ha una clara potenciació de la forma, que en literatura es concretarà en una exploració dels recursos de la sintaxi, retòrica i versificació. -
Period: 1401 to 1501
El Renaixement
El Renaixement és una època artística que segueix la filosofia de l'humanisme, fent de l’ésser humà l’eix de la seva temàtica. Torna a les formes grecoromanes, aprofitant els nous coneixements, tant científics com de materials i tècniques,que aporta l’humanisme. Es manté la temàtica religiosa, però la figura humana és la protagonista.
El retrat adopta importància, ja que les persones volen deixar la seva imatge per la posteritat, i els artistes firmen les seves obres per donar-se a conèixer. -
1440
La creació del David de bronze de Donatello di Niccolò
El David de bronze és una creació de Donatello que representava els quattrocento d'Itàlia, està inspirada en l'època clàssica i le seva composició és praxiteliana tot i tractar u tema bíblic. L'escultura s'assembla molt a l'heroi de l'Antiguitat clàssica. -
1453
L’Imperi Otomà conquesta Constantinoble
Al segle XV, el comerç dels productes que arribaven d'Orient, com la seda, els artiocles de lúxe i/o l'es espècies, van anar guanyant importància. Però al 1453 la ciutat de Constantinoble va ser ocupada per l'Imperi Otomà, i va impedir que hi hagués comunicació entre Àsia i Europa a través del Pròxim Orient. -
1455
La invenció de la Impremta
La impremta és un invent de Johannes Gutenberg que permetia la reproducció de textos i imatges de manera més ràpid i fàcil. Va causar molts problemes, posava a l'abasta de la població coneixements, idees, maneres de pensar, que podien estar en desacord amb l'Església i el fet que la gent tingués accés al coneixement i la cultura ajudava a que tinguessin idees pròpies que poguessin contradir i oposar-se al poder, permetia la difusió de totes aquestes noves creences, idees, pensaments... -
1469
Casament d’Isabel de Castella amb Ferran d’Aragó- 1469
A l'any 1469 van casar-se Isabel de Castella (reina desprès de vèncer a la seva neboda) i Ferran d'Aragó (rei desprès de la mort del seu pare). Va ser una unió només dinàstica ja que no van fusionar els dos territoris, però si mantenien una política d'exteriors i religiosa comunes. Tots dos eren reis dels dos regnes, tot i que Isabel no va tenir interés en exercir el seu poder a Aragó. -
1478
Creació del Tribunal de la Inquisició
El Tribunal de la Inquisició va ser creat per aconseguir la unitat religiosa als regnes de Castella i Aragó. El seu objectiu era jutjar als heretges i sancionar-los. -
Period: 1479 to 1516
Regnat dels Reis Catòlics
Amb aquest casament, es va crear la monarquia dual, que vol dir que els dos governen en els dos regnes però que cada regne té les seves lleis, fronteres, institucions, regne fiscal i moneda pròpia. Una de les prioritats dels Reis Catòlics era la unió de tots els territoris de la península sota la seva corona, per aconseguir van aconseguir que els Regne de Granada, de Navarra i de Portugal s'unifiquessin. Van crear el tribunal de la Inquisició per aconseguir que tothom fos catòlic. -
1486
Sentència arbitral de Guadalupe
Amb la Sentència de Guadalupe, Ferran II vol finalitzar conflictes entre nobles i pagesos de remença. Elimina drets feudals i millora la situació, però continua el règim feudal i la jurisdicció senyorial. Elimina els mals usos (impostos abusius a pagesos i maltractament físic); treu el dret a remença, (el pagès pot marxar pagant al senyor) i generalitza el Contracte d'Emfiteusi (el pagès té dret d'ús de la terra que conrea durant anys mentre pagui els censos i permet l'herència als descendents). -
1490
La creació de l'Home de Vitruvi de Leonardo da Vinci
L'Home de Vitruvi és una de les obres més conegudes de Da Vinci. És un dibuix tret d'una llibreta de l'artista en el que representa el cos humà i les seves proporcions. Es tracta de la figura d'un home despullat en dues posicions superposades dins d'un cercle i un quadrat. -
1492
Conquesta del Regne de Granada
Els nassarites governaven l'ultim regne musulmà de la península fins que, després d'una guerra entre 1482 i 1492, Boabdil, l'últim rei nassarita, va rendir-se, i Granada va començar a formar part del regne de Castella. -
1492
Expulsió dels jueus de la Corona hispànica
Per aconseguir la unitat catòlica, els reis catòlics, van ordenar a tots els jueus a convertir-se al cristianisme o a abandonar els seus regnes. Els nous cristians van passar a ser dits conversos i el Tribunal de la Inquisició els vigilava de prop per impedir que practiquessin la seva anterior religió. -
1492
Descobriment d’Amèrica
Amb el finançament de la Corona Catalanoaragonesa, Colom organitza una expedició a les Índies buscant una ruta alternativa per l'oest. Surt de Huelva el 3 d'agost de 1492, amb una nau i dos caravel·les (la Santa Maria, la Niña i la Pinta) i trepitja terra el 12 d'octubre de 1492, sense ser conscient de que, en comptes d'estar a les Índies, ha trobat un nou continent. Torna a Espanya el gener de 1493. -
Period: 1492 to
Edat Moderna
L'Edat Moderna es el període històric que va des del segle XIV fins al XVII. Va començar al 1492 amb el descobriment d'Amèrica i va finalitzar al 1789 amb la Revolució Francesa.
Va ser un període històric en el que van haver grans canvis, revolucions i canvis de la mentalitat occidental , canvis científics, econòmics, socials i religiosos que van donar origen al sistema capitalista. -
1493
Segon viatge de Colom a Amèrica
Al 1493, Colom organitza una gran expedició formada per 17 vaixells u 1200 homes, amb la que va crear la primera colònia comercial a Hispaniola. -
1497
Conquesta de Melilla
Seguint amb l'expansió de la monarquia pel Mediterrani, intentant parar als pirates barbarescos que amenaçaven el Mediterrani, van conquerir Melilla, que era un refugi segur per aquests pirates. Ferran d'Aragó va ordenar el reconeixement de la plaça de Melilla i de la costa adjacent amb la intenció d'apoderar-se d'ella i finalitzar amb aquest refugi, però com els informes rebuts van estar negatius, va desistir en aquesta tasca. -
1498
Tercer viatge de Colom a Amèrica
Al 1489, Coloma va arrivar a la vosta d'Amèrica del Sud, descpbrint així les illes Martinica i Trinitat i la desembocadura de l'Orinoco. -
1502
Expulsió dels musulmans de la Corona hispànica
Després conquistar Granada, els reis catòlics, van garantir als musulmans practicar de l'Islam i el mantenir les seves costums. Però quan va arribar el 1502 van ser obligats a convertir-se i marxar. A tots els musulmans que acceptaven ser batejats se'ls va anomenar moriscos. -
1502
Quart viatge de Colom a Amèrica
Al 1502,Colom va explorar des costes d'Amèrica central després de recórrer les illes del Carib. -
1504
La creació del David de Michelangelo Buonarroti
El David de Miquel Àngel és una obra renaixentista que, junt amb el Moisès i la Pietat, és una de les tres obres més conegudes de Miquel Àngel, i obra mestra de l'art universal. L'escultura representa a l'heroi bíblic, el Rei David, quan s'està preparant per a enfrontar-se a Goliat. Aquesta escultura esdevenia el símbol de la llibertat de Florència -
1504
Conquesta del Regne de Nàpols
Una de les maneres de les que, els reis catòlics, van orientar les política va ser cap al Mediterrani. El que volienera aconseguir convertit la monarquia en una potència al Mediterrani, per tat el que van fer, va ser seguir amb la política aragonesa i es van enfrontar a Franca per conquerir el Regne de Nàpols. Amb això van aconseguir conquerir els comtats de Rosselló i la Cerdenya, el nord d’Itàlia, Melilla, Orà, Alger i Bugia. -
1510
Conquesta d’Alger i Bugia
Al 1510, Ferran el catòlic envia tropes a conquerir Alger i Bugia, continuant amb el seu intent de frenar al pirates barbarescos. -
1511
Raffaello Sanzio pinta l'Escola d'Atenes
L'Escola d'Atenes és una de les obres més famoses del artista. Forma part de l'encàrrec de Raffaello per decorar tots els salons del Palau Apostòlic del Vaticà.
Aquesta obra representa els filòsofs més importants de l'antiguitat clàssica. A la part delantera va escriure "La disputa del Sagrament" fent referència els teòlegs terrenals més importants i el tron celestial. Defensava que la raó i la fe podien juntar-se.
Per pintar les cares de les persones es va basar en personalitats artístiques. -
1515
Conquesta del Regne de Navarra
Després de que Navarra s'alies amb França, Ferran va enviar un exèrcir castella amb l'intenció de fer valer drets hereditaris. Al 1515, Navarra; tot i conservar les lleis, les institucions i els furs propis, va passar a formar part del regne de Castella. -
Period: 1516 to 1556
Regnat de Carles I d’Espanya
La seva política es basava en defensar els seus territoris i el catolicisme. A Europa, venç a Francesc I de Borbó en la Batalla de Pavia(1525) i incorpora el Milanesat al seu Imperi. Signa la pau d'Augsburg(1555) amb els alemanys i accepta l'expansió del protestantisme. Envaeix Tunis(1535) per frenar als Turcs, però no és suficient i el conflicte continua. Les llargues absències i la poca dedicació al regne, provoquen revoltes importants com la de Comunitats i la de Germanies. Abdica al 1556. -
1517
L'inici de la Reforma Protestant
La Reforma protestant va ser un moviment de canvi cristià Europeu, es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517. Luter va proposar una reforma religiosa i es va separar perquè estava en desacord amb el luxe dels que estaven a l'alta jerarquia eclesiàstica. Amb la falta de cultura i la relaxació dels costums del clero perquè era un mal exemple, la compravenda de càrrecs eclesiàstics per treure beneficis econòmics, i la venda de butlles i indulgències per enriquir l’Església. -
1520
Revolta de les comunitats
La revolta de les comunitats va tenir lloc del 1520 al 1521 a diferents ciutats de Castella com a protesta dels artesans, els hidalgos i els comerciants per la manca de respecte a les lleis del regne i la política econòmica. -
1521
Batalla de Villalar
La revolta de les comunitats ve expandirse i va arribara l camp produïnt així revoltes antisenyorials. Les tropes d'imperials van derrotar a l'exèrcit comuner a Villalar, van executar als dirigents principals, Bravo, Maldonado i Padilla. -
1521
Caiguda de Tenochtitlan
L'Imperi Asteca va ser conquerit per Hernán Cortés entre el 1518 i el 1524. Els asteques van aguantar a la capital, Tenochtitlan, però Cortés va aconseguir prendre com a ostatge l'emperador asteca, Moctezuma, i finalment va derrotar els asteques a la batalla d'Otumba al 1521. -
1522
Primera volta al món
AL 1519, la corona de Castella, va organitzar una expedició, navegant cap a l'oest, que tenia com a objectiu arribar a les illes de les Espècies. Aquesta missió la van dur a terme Fernão de Magalhães i la va culminar Juan Sebastián Elcano. Després de tres anys navegant i de passar per molts perills, la primera volta al món va ser donada al 1522, gràcies a la qual es va poder demostrar que la terra és esfèrica. -
1525
Batalla de Pavia
Al 1525, Carles va derrotar a Francesc I de Borbó, un dels seus grans rivals, a la batalla de Pavia. Després, la posició de Carles I va ser extremadament exigent, això li reportaria la seva enemistat amb França i Francesc I. Mitjançant el tractat de Madrid, Francesc I va renunciar als Països Baixos espanyols, al Milanesat, el Regne de Nàpols, l'Atrois i Borgonya. El desastre francés de Pavia, al qual havia precedit el de Bicocca, traspassava l'hegemonia d'Itàlia de Francesc I a Carles V. -
1543
Copèrnic proposa l’heliocentrisme de l’Univers.
L'heliocentrisme diu que el Sol és el centre del Sistema Solar i els planetes giren al seu voltant. El primer cop que aquesta teoria va ser proposada, va ser-ho per Aristarc de Samos i va anar evolucionant i sent estudiats per diferents filòsofs fins que va arribar a Nicolau Copèrnic que va ser el motiu d'una lluita amb el model geocèntric fins que finalment, es va imposar. Això va crear alguns problemes ja que a la Bíblia deia que l'ésser humà era el centre de la creació i no estaven d'acord. -
1543
Vesalius descriu l’anatomia, anota i realitza les primeres disseccions del cos humà.
Vesalius trenca amb els procediments de Galè basats en disseccions animals que extrapolava al ésser humà, i comença a fer estudis basats en disseccions humanes i posant-los per escrit.
L'obra principal de Vesalius és "De humani corporis fabrica", il·lustrada amb gravats de l'anatomia del cos humà de gran qualitat que responen a la nova estètica renaixentista. -
1553
Servet descobreix la circulació pulmonar (o menor) de la sang.
Segons el que diu la Bíblia, l’anima està a la sang. Amb aquesta idea, Servet es va dedicar a estudiar la circulació de la sang per comprendre millor la naturalesa de l’ànima. Així va descobrir que la sang no passava del ventricle dret a l’esquerre a través d’uns porus a la paret del cor, sinó que anava fins els pulmons per a oxigenar-se i tornava després al ventricle esquerre. -
1555
Pau d’Augsburg
Carles I signa la pau d'Augsburg amb els alemanys i accepta l'expansió del protestantisme, posant fi al conflicte entre catòlics i protestants. El tractat reconeix les propietats secularitzades als protestants; el príncep, bisbe o abat, que es torni protestant, no conservarà les terres de l'església no secularitzades abans de 1552 (això és un dels motius de la Guerra dels Trenta Anys); el príncep pot escollir la seva religió i imposar-la; desapareix la llibertat de culte a les ciutats imperials. -
Period: 1556 to
Regnat de Felip II
Carles I abdica i Felip II hereda els territoris d'Amèrica i Europa, llevat Austria. Centralitza el govern (Madrid capital) i se n'ocupa personalment. Crea institucions per gestionar les Amèriques. Derrota als francesos a Saint Quentin (1557). Per evitar els atacs d'Anglaterra a la flota, crea l'Armada invencible. Derrota als turcs (Batalla de Lepant 1571). Perd una part dels Països Baixos, que s'independitza (1579). Crea lleis per imposar el catolicisme, i persegueix jueus i moriscos. -
1561
Madrid es converteix en la capital de l’Imperi
Al 1561, després de que Felip II centrelitzés le govern, crees noves institucions per als regnes hispànics i per a les Índies orientals i occidentals, va fer de Madrid la capital i es va ocupar personalment de governar. -
1568
Insurrecció de les Alpujarras
Un dels problemes més greus del regnat de Felip II es va produïr a partir de la persecució del moriscos ganadins, als que se'ls va prohibir utilitzar els vestits, els costums i la llengua. Això va portar la insurrecció de "Las Alpujarras" al 1568, que va ser sufocada tres anys després de lluitar i va comportar la dispersió d'uns 80.000 moriscos capa altres parts de la península. -
1571
Batalla de Lepant
Felip II va organitzar una gran flota alïada (formada per Venècia, la Corona Hispànica i el papat), amb l'objectiu de parar l'expansió musulmana pel Mediterrani, que es va enfrontar als turc i va derrotar-los a la batalla de Lepant. -
1571
Fundació de la ciutat de Manila
Núñez de Balboa va ser el primer, al 1513, en divisar l'oceà Pacífic des de Panamà, però fins que Miguel López de Legazpi i Andrés Urdaneta van obrir una ruta que arribava al sud-es asiàtic, van passar una anys. Al 1571 van bategar l'arxipèlag conquerit com a illes Filipines, en honor al rei Felip II, i van fundar la ciutat de Manila. -
1579
Independència d’Holanda
Al 1579, als Països Baixos, on els ciutadans es negaven a pagar impostos a la corona espanyola i on s'havia difós el calvinisme, després de forts combats entre els holandesos i els terços hispànics, una part del territori es va independitzar i va crear les Províncies Unides. -
Derrota de l’Armada Invencible
A la guerra contra Anglaterra, atacava a la flota espanyola i emparaca els protestants amb Amèrica, Felip II va enviar l'Armada Invencible, que era una gran flota que va ser destruïda per una tempesta davant dels filibotes i de la costa anglesa. -
Execució de Juan de Lanuza
Un problema del regnat de Felip II vas ser a la corona d'Aragó. Volia imposar la seva autoritat damunt dels furs. Això es va veure en el cas d'Antonio Pérez, van acusar-lo de conspiració i va fugir a Aragó, on exigia la protecció del furs. Felip II no va obeir les lleis aragoneses i va entrat amb el seu exèrcit a Saragossa. Van executar a Juan de Lanuza al 1591 com a càstig per haver donat protecció al pròfug Antonio Pérez, i el rei va imposar la seva autoritat sobre de les lleis aragoneses. -
Mercator idea un sistema de representació cartogràfica de la Terra.
Gerardus Mercator, matemàtic i cartògraf, va començar a reproduir i actualitzar mapes de diferents regions amb la finalitat de juntar-los en el primer mapamundi. -
Janssen construeix el primer microscopi.
A Zacharias Janssen se li associa la invenció del microscopi òptic simple amb augments de 9x. En algunes ocasions s'ha afirmat que el inventar amb ajuda del seu pare i en altres s'ha afirmat que el va construir el seu pare completament. El va idear mentre intentava trobar una maneta de fer una lent amb diversos augments per ajudar a les persones que pateixen greus problemes de visió. -
Galileu construeix el primer telescopi.
Al 1609 l'holandès Hans Lippershey fabrica el primer telescopi la qual cosa inspira a Galileu Galilei a construí rel seu propi que aconsegueix no distorsionar els objectes, augmentar-los 6 cops (el doble que el telescopi de l'holandès) i que no els hi doni la volta. -
Harvey descobreix la circulació sanguínia.
Willian Harvey va desenvolupar els seus estudis sobre la circulació sanguínia i va publicar els resultats al 1628 en un llibre on, utilitzant el mètode científic, argumenta la hipòtesi de que la sang es bombejada al voltant del cos pel cor mitjançant el sistema circulatori.
El descobriment de Harvey destrueix el model de Galeno, que deia que la sang venosa era produïda pel fetge i la arterial pel cor. -
Judici a Galileu Galilei
Galileu, defensor de la teoria heliocentrista de Copèrnic, ho va posar de manifest amb la publicació d'un llibre en que defensava aquesta teoria i es burlava del geocentrisme, molt més d'acord amb les Sagrades Escritures. Per aquest motiu va ser perseguit per l'Església, i jutjat al 1633 per la Santa Inquisició. El judici va concluir amb la negació pública, per part de Galileu, de les seves idees, tot i que a l'hora de la veritat mai va deixar de defensar-les. -
Descartes elabora el mètode de raonament científic i fa progressar les matemàtiques.
L'objectiu de René Descartes és assolir un coneixement absolutament segur sense cap possibilitat d'error, i per arribar-hi aplica el dubte metòdic basat en dubtar de tot el que no sigui totalment cert i arriba al seu primer principi filosòfic: penso, llavors existeixo.
Proposa unes regles per arribar al raonament correcte: evidència, anàlisi, síntesi i enumeració. -
Pascal construeix una calculadora mecànica.
Amb només 19 anys, Blaise Pascal, va crear una màquina per ajudar al seu pare amb els càlculs que havia de fer en el seu ofici. Per arribar a la primera versió de calculadora mecànica, Pascal, va construir-ne unes 50. La màquina era completament mecànica i impulsada per diverses rodes, es coneixia com a Pascalina. Durant molts anys es pensava que la Pascalina era la primera calculadora mecànica, però la primera va ser la de l'alemany Wilhelm Schickard anomenada el rellotge calculant. -
Torricelli mesura la pressió atmosfèrica.
Al 1643 Evangelista Torricelli va omplir un tub de mercuri i va donar-li la volta en un recipient descobrint que el mercuri va baixar uns centímetres. Arribant així a la conclusió de que la columna de mercuri no queia per la pressió atmosfèrica era capaç d'equilibrar la pressió exercida del seu pes. L'altura a la que va quedar el mercuri la va permetre calcular la pressió atmosfèrica -
Boyle descobreix la dilatació dels gasos.
A l'any 1661 el físic i químic Robert Boyle dons nom a la llei de Boyle que postula que per als gasos ideals, si la temperatura és constant, el volum i la pressió són inversament proporcionals. -
Newton formula la llei de la gravitació universal
A l'any 1687, el físic, matemàtic i filòsof Isaac Newton, va presentar la seva teoria. En aquest teoria s'explica que la força d'atracció entre dos cossos és proporcional al producte de les masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa dos cosos.
