-
476
Caiguda de l'imperi romà
Va ser el període en que es va perdre l'autoritat d'aguantar el seu domini, ja que el seu territori va ser dividit. -
Period: 476 to 1492
Edat mijana Carla Torroella
-
507
Batalla de Vouillé
Es va lluitar a les marques del territori visigòtic del regne de Tolosa. Els Francs van derrotar als visigots,obligant-los a establir-se a Hispània. -
Period: 527 to 565
Regnat de Justinià a l'imperi Bizantí
Durant el regnat de Justinià, l'imperi es va expandir ja que l'emperador va iniciar un programa de reformes i d'iniciatives militars amb les quals va restaurar les fronteres de l'antic imperi Romà. Així, mentre a la frontera oriental va detenir tots els projectes de l'emperador persa, va començar una sèrie de guerres a la part occidental. -
529
Fundació de l'ordre benedictí
Va ser fundat per sant Benet de Núrsia a Monte cassino.
Els seus membres, pronuncien els vots solemnes i els lliguen a romandre, sempre al monestir escollit. -
533
Belisari destrueix el regne vàndal
La guerra dels vàndals va ser entre l'imperi bizantí i els vàndals, i van guanyar l'imperi bizantí. Es va lliurar al nord d'Àfrica, en territoris de Tunísia. -
544
Els visigots funden el regne de Toledo
El regne de Toledo va ser fundat pels visigots, quan van ser derrotats a la batalla de Vouillé. Els visigots es van traslladar als seus nous dominis a Hispània fins establir el nou regne (Toledo). -
587
El rei visigot Recared, es converteix al cristianisme
-
622
Hègira
L'Hègira és un fet que marca el naixement oficial de la comunitat musulmana perquè va ser la sortida dels primers companys de Mahoma en la Meca, cap a l'oasi de Yathrib. L'Islam pren el primer dia de l'any lunar en què es va produir, el 16 de Juliol del 622 com dia de l'inici del calendari musulmà. -
Period: 632 to 661
Regnat dels quatre primers califes
El regnat dels quatre primers califes (califat dels raixidun) és considerat com l'edat d'or del món islàmic i se'ls anomena els ''califes ben guiats''. Després de morir, Mahoma no va deixar cap norma explícita sobre qui l'havia de succeir, però calia respectar unes exigències per accedir al califat: havia de ser un àrab, un consell d'ancians de la comunitat islàmica n'escolliria el succesor i el califa tenia com a missió la difusió de la religió. -
Period: 661 to 750
Dinastia Omeia
El Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova. -
Period: 711 to 718
Els musulmans envaeixen la Península Ibèrica
A la mort del rei visigot Vítiza, es va produir un conflicte. Les forçes musulmanes van derrotar Roderic que segons les llegendes hauria mort a la batalla de Guadalete. Durant els tres següents anys, els musulmans van ocupar la resta de l'antiga Hispània mitjançant pactes amb la noblesa visigota. -
722
Batalla de Covadonga
La batalla de Covadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Covadonga, l'estiu del 722. Després de la batalla es va crear un principat cristià independent a les muntanyes nord-occidentals de la península, que posteriorment es convertiria en el regne d'Astúries, convertint-se en un bastió de la resistència cristiana a l'expansió del domini musulmà. -
732
Batalla de Poitiers
La Batalla de Poiters, coneguda en el món àrab com Balat aix-Xuhadà, va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí a prop de la ciutat de Tours, a França. Durant la batalla, els francs derrotaren l'exèrcit islàmic i Al-Ghafiqí fou mort. Aquesta batalla aturà l'expansió cap al nord de l'Islam des de la península Ibèrica. -
750
Inici dinastia abbàssida
Els abbàssides, van ser una dinastia de califes que van governar políticament i religiosament el món musulmà de l'any 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia. El llinatge abbàssida té un origen comú amb els omeies, que només descendien indirectament del profeta, i van trobar gran dificultat en fer-se respectar pels àrabs de la península aràbiga. -
Period: 781 to 840
Regnat de Lluís el Pietós
Lluís el Pietós (fill de Carlemany) succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. També va ser durant la seva juventut rei d'Aquitània (781-840). Al 801 va conquerir Barcelona als àrabs i va refermar l'autoritat franca sobre Pamplona i els bascos al 813. Durant el seu regnat com a emperador, va incorporar als seus fills adults Lotari, Carles i Lluís al govern. Al 20 de Juny del 840 va morir amb 62 anys deixant el seu regnat als seus tres fills. -
793
Atac víking al monestir de Lindisfarne
Aquest atac sempre ha sigut considerat com el moment inicial de l'Era dels víkings. El 8 de Juliol del 793, els víkings van arribar a la costa de Lindisfarne. Els escandinaus van saquejar els pobles i el monestir, també van acabar amb tots els monjos que es van trobar. Diuen que aquell any va caure una maldició que va provocar tempestes, vendevals, llamps entre altres. El saqueig víking va provocar una tremenda torbació per la cristiandat. -
800
Coronació de Carlemany com a emperador
Els Annals Laureshamensos relaten la coronació de Carlemany pel Papa Lleó III del 25 de desembre de l’any 800. Un fet que volia significar l’inici de la restauració del desaparegut imperi romà a Occident. Aquesta restauració va ser una idea més propera a l’entorn del Pontífex que no tant directament de Carlemany. El Papa tenia bons motius per coronar un emperador; volia veure restaurada la seva autoritat de fet i de dret per un poder el qual s’imposés sense rèplica. -
801
L'exèrcit franc conquereix Barcelona als musulmans
Després d’un llarg temps, la fam va fer que els habitants de la Barcelona musulmana, l’octubre de 801, obríssin les portes a les tropes de l’exèrcit cristià de Lluís el Pietós, rei franc d’Aquitània, comandat pel duc Guillem de Tolosa.
El pas previ havia estat la conquesta de la ciutat de Girona, el 785, i la conquesta de la franja de terres situades entre les comarques del Pla de Banyoles i l’Alt Segre. -
843
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser firmat per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic (fills de Lluís el pietós i néts de Carlemany), per tal de repartir-se els territoris de l'imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca. Es va fer perquè al 840, quan va morir Lluís el pietós, la guerra entre els seus fills va començar immediatament fins que van decidir firmar aquest tractat de Pau, i repartir-se els territoris. -
897
Guifré el Pilós deixa els comtats en herència
Va ser el dotzè i últim comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona. Tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França. Com a fundador de la dinastia comtal de Barcelona, ja des de l'edat mitjana els antics reis d'Aragó i comtes de Barcelona varen glorificar-ne i exaltar-ne la memòria, i el seu llinatge es va mantenir per descendència de pare a fill durant cinc segles. -
988
Borrell II s'independitza dels reis francs
Quan l’any 985, els musulmans van destruir Barcelona, en un atac llampec comandat per l’ambiciós cabdill Al-Mansur, a París el rei Franc, Lotari I, va ignorar els crits d'ajuda del seu vassall el comte de Barcelona. Fins que Borrell II, comte de Barcelona, va decidir que ja n’hi havia prou. A partir d’aquest moment ja s’ho podia manegar tot sol i llavors es va desvincular del regne franc de manera que no va renovar el vassallatge. -
1066
Batalla de Hastings
La Batalla de Hastings va ser un enfrontament decisiu entre les tropes de Harold II d'Anglaterra, (últim rei saxó del Regne d'Anglaterra) i els invasors normands del futur Guillem I d'Anglaterra. -
1070
Ramon Berenguer I finalitza la revolució feudal
Després de la revolució feudal de 1020-1060, com que Ramon Berenguer I fou l'únic comte capaç d'imposar-se del tot als clans nobiliaris dels seus dominis, el Casal barceloní respecte dels altres comtals catalanes va accentuar-se; a partir de 1060, després de la fi de la revolta dels barons, Ramon Berenguer I rebé homenatge i jurament de fidelitat de molts comtes. -
1095
Es convoca la Primera Croada
La primera croada va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar-lo del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia. -
1112
Matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença
Dolça de Provença es casà amb Ramon Berenguer III, vidu dues vegades, el dia 3 de febrer de 1112 a Arle. Just abans del casament, la mare de la Dolça li va donar a la seva filla tots els dominis que tenia sobre la Provença comtal com dels que regia. El dia del casament, la donació es va fer extensiva al gendre. -
1137
Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d'Aragó
El fet que Peronella va néixer el 29 de juny de 1136, i que els Capítols matrimonials de Barbastre (1137) se signaren l'11 d'agost del 1137. Tot plegat indicaria que l'agost del 1150 la reina Peronella havia complert ja els 14 anys, la majoria d'edat establerta pel dret canònic per a poder contraure matrimoni. Al seu torn, Ramon Berenguer IV tenia 36 anys. -
1213
Batalla de Muret
La batalla de Muret va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa. Simó de Montfort va guanyar la batalla, en la qual va morir Pere el Catòlic. -
Period: 1229 to 1245
Conquesta de Mallorca i València
La Conquesta de Mallorca o croada va ser comandada per Jaume I d'Aragó i va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques. La conquesta de València es va fer pel rei Jaume I de Catalunya-Aragó amb l’ajut de tropes catalanes i aragoneses. -
Period: 1302 to 1311
Campanyes dels almogàvers
Al voltant de l'any 1275 va córrer la veu que a Castella s'estava a punt de començar una gran campanya contra els musulmans. Segons Bernat Desclot (autor d'una de les quatre grans cròniques medievals catalanes), vuit mil almogàvers procedents de Catalunya, València i l'Aragó es van juntar a la Penya de Xixona llestos per lluitar. Els almogàvers van començar a encalçar els sarraïns que romanien al Regne de València i al Veí Regne de Múrcia, que fruïen de protecció reial. -
Period: 1337 to 1453
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels cents Anys va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar França i Anglaterra durant més de cent anys (en concret 116 anys), però no van estar tots els dies d'aquestos 116 anys lluitants, sinò que va estar detinguda per llargs períodes (en concret dos). -
1347
Arribada de la Pesta Negra a Europa
L’any 1347, la pesta negra va arribar a Sicília que posteriorment es va anar escampant per altres parts del mediterrani. Des d’allà, va arribar a gran part del territori europeu, sobretot a les zones més poblades i a les ciutats, ja que allà el contagi era més ràpid. -
1442
Conquesta de Nàpols
La Conquesta del Regne de Nàpols van ser les campanyes portades a terme entre l'any 1435 i el 1442 que van significar la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó de mans dels Anjou. -
1453
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453) va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, va marcar la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.
