-
476
Època paleocristiana (s.VI-VII)
Va des de la caiguda de l'imperi romà fins l'arribada dels musulmans. Va ser una època molt inserta, no es tenen gaires documents escrits, però encara resten el que queda d'unes basíliques de culte cristià, trobades en mig de les zones rurals són petites, les del plà urbà diferents. -
May 31, 707
Mallorca dintre del Califat de Damasc
Anteriorment, Mallorca es dedicava al sector primari i a les pirateries. Quan al 707, les tropes de Abd Allah ibn Musa van desenvarcar a Mallorca. Van fer un tractat de pau amb els seus habitants (Ahd) que deia que, a canvi d'un pagament (yizia), els habitants mantindrien la seva jerarquia i creencies. A partir de llavors, Mallorca, encara que és sota el califat de Damasc, actuava independentment del califat. La pirateria, en aquella època, era abundant i la major font d'ingressos. -
May 31, 1003
Mallorca dins de l'emirat de Córdova (estat d'Omeia)
Durant els anys anteriors, Córdova havia anat guanyant riquesa i protecció i aviat l'Al-Andalús (actual península ibèrica) va començar-se a interessar per les illes Balears. El califat de Damascc, en canvi, perdia el poder i es desestabilitzava, així que, al 1300, lsam al-Jawiani, del califat de Córdova, aconseguí fer-se amb les illes. Que integrades a l'Al-Andalus, eren un important lloc de pas que fomentava el comerç. -
May 31, 1015
Mallorca dins del taifa de Dènia
A causa de desacords i enfrontaments interns, eL califat de Cordova va desestabilitzar-se. Les províncies van dependre de les organització central i van organitzar-se en estats sobirans, les taifes. N'hi havia de 3 tipus: d'origen àrab, berber o esclau. Mallorca i la resta d'illes Balears va formar part del taifa de Dènia, considerat un taifa esclau. Va ser una època de tranquilitat i es va fomentar la navegació, agricultura, ramaderia i manufecturació. -
May 31, 1089
Mallorca dins del taifa de les Balears
Els banu Hud, conjunt d'emirs, van derrotar el taifa de Dènia, cosa que va fer que les illes Balears es proglamessin un taifa independent de les Balears. Durant aquella època, els catalans, occitants i italiants, van guanyar terreny de comerç al Mediterrani. Els musulmants, que fins llavors l'havien dominat, van dirigir-se cap a les balears buscant unl lloc cèntric, segur i amb interés econòmic. -
May 31, 1115
Final del taife Balear, setge a Medina
A causa de la superioritat naval cristiana, els mallorquins havien de conrear més camps per compençar les constants pirateries. Al 8/1114, les ciutats mercantils cristianes duen a terme una creuada contre el poder del taifa balear i per expulsar la pirateria musulmana. Es produí un setge a la ciutat de Medina Mayurqa, al cual els mallorquins s'havien trobat sense mitjants i amb l'única i poca ajuda dels almoràvits. Tot hi així, les Balears va aconseguir ajuantar fins el 2/1115. -
May 31, 1157
Mallorca dins del califat Almòrvit
Sense quasi resistència, les illes balears s'uniren al califat Almòrvit 43 anys després de la croada cristiana. El califat englobava d'alguns taifes musulmans, aquesta unificació va fer crear una frontera entre els regnes cristians i islàmics. -
Jun 1, 1187
Mallorca dins del taifa de Marràqueix
Ganu Ganiya, del califat Almoràvit, veien la seva feblesa respecte el Mediterrani Occidental, va endinsar-se fins a importants ciutats italianes. A causa dels almoades, les illes van començar a tenir desacords amb els almoràvits, i va acabar formant part del taifa de Marraqueix, al 1203. -
Jun 1, 1229
Conquesta de Mallorca per la Corona d'Aragó
La Corona Catalanoaragonesa portava una economia prospera. Quan els balears van capturar un dels seus barcos per pirateria. La Corona va aprofitar aquell, en tal temps insignificant fet, per justificar el desacord envers les Balears musulmanes. La Corona va envarcar a Mallorca al 1229 i la va aconseguir al cap de 2 mesos de resistència. Els musulmans van amagar-se a les muntanyes però al 1332, Jaume el Conqueridor els va expulsar d'allà i va amagar-se en poblacions petites i pobres. -
Jun 1, 1232
Construcció d'esglesioles
Jaume el Conqueridor, nobles de la Corona Catalanoaragonesa, bisbes i vescomptes s'havien repertit les illes, i van facilitar, amb avantatges, els drets dels pobladors, majoriatàriament italiants, catalans i occitans majoritariament perquè vinguéssin. Però aviat sorgi la necessitat de la fe religiosa dels burgesos i entre el 1223-1247 es construiren tot d'esglesioles, temples cristiants petits i simples construits al mig dels camps. Espercides per la illa però sense un repertiment equilibrat. -
Jun 1, 1276
Creació del regne de Mallorca
A la mort de Jaume I el Conqueridor, va deixar el llegat dels territoris entre els seus dos fills. Pere (germà gran), es quedà la Corona d'Aragó, amb Catalunya, Aragó i València, un 90% dels terrritoris. En canvi, Jaume II es quedà el Regne de Mallorca, format per les Balears, els comptats de Cerdanya i Rosselló i la senyoria de Montpeller, un 10% del territori, més pobre, menys organitzat, econòmicament fluix,.. Però gràcies a això, per prosperar, va crear un gobern propi del Regne de Mallorca -
Jun 1, 1343
La reincorporació de Mallorca a la Corona d'Aragó
Jaume II, en heredar el Regne de Mallorca, creà una mala reputació perquè, en situacions normals, l'hauria heretat Pere el Gran. Aquest, amb el seu superior exèrcit, va obligar a Jaume II a sotmetres al seu poder, encara que gaudia de molta autonomia. La corona d'Aragó va esperar el seu moment, quan Pere el Cerimoniós va trobar una escusa per fer-se amb el Regne al 1343. Fraça va aprofitar la seva debilitat també per aconseguir la Senyoria de Montpeller. -
Jun 2, 1347
La peste negre s'esten per tota Europa
Coneguda també com "La mort negre", la pesta era una epidèmia que es va escampar per tota Europa i Àsia. Es calcula que provocà la mort d'un terç de tota la població. L'epidèmia va durar 5 anys (1347-1351) -
Jun 1, 1450
La revolta forana
Els camperols, amb els menestrals, impulsaren tal revolta contra els cavallers, ciutadans i mercaders perquè monopolitzaven el General i el Gran Consell de la ciutat. Exigien representació jurídica i política. Van assaltar ciutats i la capital, 1451. S'estengué el desacord per Mallorca, i per posar-hi remei, al 1454, es van fer unes petites reformes a l'organització de l'illa, però conservant les estructures del gobern. Així van eliminar el desacord, pero no va supoosar gaire abanç. -
Jun 1, 1490
Fundació del tribunal de la Inquisició
El tribunal de la Inquisició és una institució judicial formada amb la finalitat lluitar contre els jueus conversos, bandolers, lluites entre famílies nobles.... Imposà el tribunal Ferran el Catòlic, amb el que se l'hi uní la Corona d'Aragó i Castella. En un principi, el primer tribunal de Inquisició es creà al 1184.
Tribunal d'Inquisició -
Period: Jun 2, 1500 to
EDAT MODERNA (HISTÒRIA)
Arrivada de colón a Amèrica (1492) o caiguda de Constantinoble (1453) - Revolució francesa (1879)
Informació de la història de Mallorca -
Jun 1, 1521
La revolta de les germànies
Com la revolta forana, eren els pagesos i menestrals qui es revelaven contra els tributs que havien de pagar per compençar un comerç que se n'anava en orris. Els que no es revelaven, es van refugiar a Menorca, Evissa, Catalumya o bé a Alcúdia (Mallorca), on patiren setges dels germanis, els que es revelaven. Però al 1521, un exèrcit de Carles I, de la Corona d'Argagó, els foragità i ocupà la ciutat germània al 1523. -
Jun 1, 1550
Grans importacions a Mallorca (s.XVI)
Durant aquest segle s'importava més que exportava, causa del pagament de tributs als pagesos i menestrals i la rebooolta germania. Hi destaquen les de cereals des de Sicilià, nord-Àfrica, Sardenya, España, Corona d'Aragó, Françai Italia,.. També hi havia un important comerç d'esclau, que a vegades canviaven per esclaus cristians que havien estat capturats. -
Guerra de Successió (pintura de Carles III)
Quan Carles II, de la dinastia Austria, morí sense descendència, tant Mallorca, eivissa com Catalunya apollaren que l'hereu dels territoris fos Felip V, de Borbó, el qual Carles II tesetificar en el seu llegat de mort. Però va guanyar Carles III, arxiduc d'Austria, al 1706, quan el nomenaren rei. Mallorca, Catalunya i eivissa van haver de sotmetre's al seu poder per a no perdre drets, tal com els hi havia passat a Aragó i Valencia. Mallorca va ser conquerida al 1715 -
Incorporació del Decret de Nova Planta
El decret va ser imposat per Felip V. A causa d'això, el que havia sigut el Regne de Mallorca es convertí en una província, El sistema de gobern va passar de ser el Gran i General consell i manava la Reial Academia reformada, a la qual no s'elegien els jurats per "sort i sarch" (a sorts) sinó per desició del Rei. Depèn de l'ofici que tenies, te l'havies de demanar dret a l'Ajuntament, L'intendent i no el Procurador Reial controlava el comerç, cosa que va fer que decaigués,.... -
Importació i exportació de Mallorca (s. XVIII)
Com passava al segle XVI, Mallorca no pot avastir les necessitats materials dels seus habitants, per tant ha de viure de les importacions des de fora. Arribaven un munt de cereals, bestià,... Per equilibrar aquesta eccessa importació, a la ciutat de Palma es creà un organisme anomenat Societat Econòmica d'amics del País. Aquest fomentava l'exportació des de Mallorca d¡oli, aiguardent i alguns fruits secs, però a vegades era insuficient per la gran demanda de blat i cereals de Mallorca. -
1a línia regular de vaixells de vapor i economia del segle XIX
Aquesta línia fou la de Mallorca i Barcelona. això va ser un gran avanç pel comerç marítim que va aconseguir mapliar el mercat, (es podien dur més càrregues més ràpid). Tmabé, amb baixells de velà, Mallorca establí contacte amb port Americans. Això fa que a l'Illa desapareguin els cultius de subsistència, intercanviant-los per de més específics, com l'atmentller, encara molt presents a Mallorca i Eivissa. Es va apostar també per les vinyes, però la filoxera (paràsit) les eliminava. -
1r moviment obrer a Mallorca
El 1869 comencen a haver increment i disminució en la mà obrera. A la república, del 1977-79, a la primera república, puja. També ho fa a les èpoques posteriors democràtiques, i baixa a les dictadures, com la de Franco, o democràcies no amb desacord. També pot variar segons la natalitat i la mortalitat. el procés va produir-se independent-ment de l'exterior de l'Illa. -
1a república d'espanya
Durant només 11 meos per espanya van passar 4 presidents diferents en la 1a repúbslica. A causa de la seva inestabilitat política, social, la violència que la caracteritzava, el poc recolzament popular i falta de repúblicants es va desfer. Portant temps de guerres civils. -
Period: to
EDAT CONTEMPORÀNIA (HISTORIA)
Revolució francesa (1879) - actualitat (2011 ara mateix)
Informació de la història de Mallorca -
2a república d'espanya
El segon intent de república va millorar molt respecte el primer, encara que igualment va durar poc a causa del cop d'Estat i la guerra civil que va donar lloc a la dictadura de Franco. La repúblicac era ja un sistema democràtic i es van fer reformes en espectes agraris i educatius, però tot hi així es van donar casos de vagues.
(a la imatge es veu el territori que formava Espanya en el temps de la 2a república, entre aquest, Mallorca) -
La Guerra civil (1936-1939)
A l'inici de la guerra, el governador de les Balears no va donar armes a l'exèrcit malloruquí, així que aquests recureren als Menorquins. Molts dretants, oficials, soldats i capellants morirnen entre aquests tres anys, i també molta més gent. Però finalment va passar l'inevitable i Barcelona caigué. La por es va estendre per arreu i tots s'amagaven. Mallorca firma una rendissió i la resta de les Balears i Catalunya van formar part dels territoris de Franco. Les tropes republicanes cesaren. -
Mort de Franco i retorn de la monarquia
Amb la mort de Franco, la seva dictadura es va desfer i, dos dies després, nomenaven a Joan Carles, el Borbó, reis d'Espanya. El quan passarà de pare a fill el tro. Té alguns poders; sirigeix les forces aarmades, pot sancionar i promulgar les lleis, i convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions. -
1eres eleccions democràtiques
Després de la mort de Franco reviu la democràcia i per primer cop a espanya, els ciutadants poden anar a votar. Hi ha diferents partits polítics amb unes idees, i cadascú tria el que vol. Apareix la Constitució, 1978, -
L'estatut d'autonomia de les Illes Balears es posa en pràctica
Durant el 1976-1977 hi va haver manifestacions a les Balears amb la idea de tirar més endevant la democràcia i, al 1978, se li va atorgar un règim autonòmic que no s'utlitzaria fins el 1983, quan va ser aprobat pel Congrés dels diputats. Com a província, les Illes Balears tenien, i tenen, un parlament pròpi, president, gobern i consellers insulars en el sei sistema de gobern, a més de tenir l'estatut, que diu que el català és la llengua oficial a més de totes les normes de la província. -
Period: to 476
EDAT ANTIGA (HISTÒRIA)
Ús de l'escriptura (1300a.C. aprox.) - Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476)
Informació de la història de Mallorca -
Period: to Jun 2, 1492
EDAT MITJANA O MEDIEVAL (HISTORIA)
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476d.C.) - Arribada de Colón a Amèrica (1492)
També es pot fer fina a la caiguda de Constantinoble (1453)
Informació de la història de Mallorca
