-
Període la Primera Revolució Industrial
La Revolució Industrial o Primera Revolució Industrial és el procés de transformació econòmica, social i tecnològica que es va iniciar en la segona meitat del segle XVIII en el Regne de Gran Bretanya, que es va estendre unes dècades després a gran part d'Europa occidental i Amèrica del Nord, i que van començar al 1760 i va concloure entre 1820 i 1840. -
Invent de la filadora de Hergreaves
La filadora Jenny va ser una màquina hiladora multibobina, inventada en 1764 per James Hargreaves (encara que alguns identifiquen també a Thomas Highs com a possible inventor) en Stanhill, -
Sugar Act
L'Acta del Sucre, també coneguda com l'Acta d'ingressos americans o l'Acta dels impostos americans, va ser una llei per a la recaptació d'impostos, aprovada pel Parlament de Gran Bretanya. -
Stamp Act
La Llei del Segell, Llei del Timbre o Stamp Act, en anglès, de 1765 (Duties in American Colonies Act 1765; 5 George III, c 12) va ser una llei del Parlament Britànic que va suposar un impost directe i específic per a les tretze colònies de l'Amèrica britànica que requeria que la majoria dels materials impresos en les colònies es publicaran en paper segellat i produït a Londres, timbrats amb un segell fiscal en relleu. -
Invent de la filadora Water Frame
Water Frame és el nom donat a una màquina de filatura moguda per un molí d'aigua, que era una manera fàcil de crear fil de cotó. El primer cop la màquina va ser utilitzada el 1768. Sigui capaç de giravoltar 128 fils alhora, el qual era un mètode més fàcil i més ràpid que mai abans. Va ser desenvolupat per Richard Arkwright, qui va patentar la tecnologia el 1767. -
Motí del Tè
Va ser un acte de protesta dels colons americans contra Gran Bretanya en el qual es va llançar al mar tot un carregament de te i és considerat un precedent de la guerra d'Independència dels Estats Units. -
Invenció de la màquina de vapor (James Watt)
En reparar la màquina de vapor, va notar el minvament en el seu rendiment per la quantitat de vapor que malgastava i va buscar la manera d'evitar el continu escalfament i refredat del cilindre de pistons. Va trobar la solució en 1765: un condensador separat que evitaria la constant pèrdua d'energia. Aqust va ser el primer i més important dels invents de Watt.
La primera màquina de vapor que va inventar Watt, va veure la llum en 1774. Gràcies a l'ajuda econòmica de Matthew Boulton. -
Conferència Continental
Fou una convenció de delegats de les Tretze Colònies que es convertiria en l'òrgan de govern dels Estats Units durant la Guerra d'Independència de la nació. -
Declaració de Drets de Virgínia
La Declaració de Drets de Virgínia, està considerada la primera declaració de drets humans moderna de la història, encara que té un important antecedent en la Carta de Drets Anglesa (Bill of Rights) de 1689.
És un document que proclama que tots els homes són per naturalesa lliures i independents i tenen una sèrie de drets inherents dels quals no poden ser privats. -
Declaració d'Independència
La Declaració d'Independència és un text polític fonamental per a la història dels Estats Units. Arran d'aquesta declaració les Tretze Colònies britàniques d'Amèrica del Nord se segregaven del Regne de Gran Bretanya i esdevenien independents. -
Batalla de Saratoga
La batalla de Saratoga va ser un dels enfrontaments bèl·lics més importants lliurats durant el transcurs de la guerra d'Independència d'Estats Units. El seu desenllaç va contribuir, en gran manera, a decidir el resultat final de la contesa a favor de l'exèrcit continental. Aquesta batalla va tenir lloc entre el 19 de setembre i el 17 d'octubre de l'any 1777 en Saratoga -
Acampada de Valley Forge
Considerant la ràpida arribada de l'hivern, i les baixes perspectives de la campanya, el General George Washington va buscar casernes per als seus homes. Washington i les seves tropes acabaven de combatre en el que anava a ser l'últim enfrontament d'importància de 1777 en la Batalla de Black Hills (o Edge Hill). Se li va ocórrer treure les seves tropes del seu campament a la zona de White Marsh (actualment el Parc Estatal del Fort Washigton) i mudar-se a un lloc més segur per a l'hivern entrant. -
Batalla de Yorktown
La batalla de Yorktown va tenir lloc durant la guerra d'Independència dels Estats Units d'Amèrica entre el 26 de setembre i el 19 d'octubre de 1781.Va enfrontar als insurgents continentals i als seus aliats francesos, tant els enviats oficialment al comandament del general Jean Baptiste Rochambeau com els voluntaris de Marie-Joseph Paul Yves Roch Gilbert du Motier, Marquès de La Fayette, als britànics al comandament de Charles Mann Cornwallis, lord Cornwallis. -
Convocatòria dels Estats Generals
El rei Lluís XVI, a proposta de Necker, va acceptar convocar els Estats Generals pel 5 de maig de 1789, fet que significava un triomf momentani de la noblesa en la crisi econòmica que afectava el regne. En aquesta ocasió, però, els Estats Generals comptarien amb un nombre més gran de membres del Tercer Estat que el dels altres dos estaments junts. -
Proclamació de l’Assemblea Nacional
El 17 de juny es declara l'Assemblea Nacional: una assemblea no dels Estats, sinó del poble. Solange ponce va ser triat primer president. L'Assemblea convida a la resta d'estaments al fet que se'ls unissin, però deixant clar que pensaven ocupar-se dels assumptes nacionals amb o sense ells. -
Presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. A pesar que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava a set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa. -
Supressió dels “Privilegis Feudals”
Els pagesos propietaris exigien la supressió d'impostos i refermaren els seus drets davant qualsevulla reforma agrària. Els incendis i les morts de l'estiu de 1789 provoquen la jornada de la Constituent, que la nit del 4 d'agost de 1789 decreta l'abolició dels privilegis feudals -
Proclamació dels Drets de l’Home i del Ciutadà
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució.
Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa, especialment Rousseau i Montesquieu, i en la Declaració d'Independència dels Estats Units de 1776. -
Fugida de París del Rei i la seva família
La Fugida a Varennes, esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. -
Promulgació de la primera Constitució
La Constitució francesa de 1791, la primera constitució escrita de la història francesa, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Luis XVI. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Destitució del Rei per part de l’Assemblea
El rei va decidir escapolir-se per unir-se a un exèrcit afí, però va ser detingut a Varennes-en-Argonne, portat de tornada a París i suspès de les seves funcions. A pesar que va haver-hi un moviment republicà que va exigir que el rei fos castigat, el monarca va signar la Constitució de 1791 i va ser reposat en les seves funcions. -
Convenció Girondina
El grup comptava amb 175 diputats dels 749 que componien l'Assemblea de la Convenció i van governar durant els anys 1792 i 1793. En la seva majoria eren membres intel·lectuals de la rica burgesia del món dels negocis. -
Assalt al Palau de les Tulleries
El 10 d'agost de 1792 els revolucionaris van assaltar el palau, obligant al monarca a refugiar-se a l'Assemblea Legislativa, on seria empresonat mentre es convocaven eleccions per a la formació d'un nou règim. -
Convenció Jacobina
Els muntanyesos jacobins van governar des de juny de 1793 fins a juliol de 1794, van imposar el Regnat del Terror i van fer ús del seu poder en el Comitè de Salvació Pública, per reprimir tota oposició al govern amb una violència implacable. -
Execució del Lluis XVI
L'execució de Luis XVI, el 21 de gener de 1793, a la Plaça de la Revolució de París. Al sobirà se li va permetre arribar en carrossa escortada, però no dirigir-se al públic. Les seves últimes paraules van ser: “Poble de França, moro innocent”. -
Promulgació de la segona Constitució
La Constitució francesa de 1793 va ser la primera Constitució republicana francesa i la segona Constitució de França, redactada per la Convenció Nacional i aprovada el 24 de juny de 1793. Entre uns altres, incloïa principis com la sobirania popular, sufragi universal directe entre els drets de l'home i del ciutadà el tan discutit dret de rebel·lió, com a conseqüència de tots els altres drets. -
Convenció Termidoriana
Convenció Termidoriana es el nom que rep el període de la Revolució francesa que s'inicia el 28 de juliol de 1794, després de la caiguda de Robespierre, i acaba el 26 d'octubre de 1795, data en la qual la Constitució de l'Any III estableix el Directori. El nom de "termidor" fa referència al 9 de termidor de l'any II (27 de juliol de 1794), data en la qual amb la caiguda de Robespierre es va posar fi al període de la República Francesa de domini dels jacobins , donant pas als termidorians. -
Execució de Robespierre
Robespierre es va radicalitzar i va matar a membres del seu partit polític en l'època del Terror.
Robespierre va intentar engegar-se un tret però com que un oficial l'agafà pel braç, el tret li va anar a la mandíbula, cosa que el va deixar sense poder parlar i al dia següent va ser executat a la guillotina. -
Promulgació de la tercera Constitució
La Constitució de l'any III és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa. Va ser aprovada per referèndum el 5 de fructidor de l'any III (22 d'agost de 1795), i té com a preàmbul la Declaració dels Drets i Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795.
Va ser una constitució liberal, basada en la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari; redactada per la Convenció Nacional en 1795. -
Tracat de pau amb Aústria
El Tractat de Campo Formio fou signat en aquesta localitat furlana (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, emperador romanogermànic, en representació de França i d'Àustria respectivament. El Tractat marcà el final de les guerres de la Primera Coalició i la victòria franceses en les campanyes italianes dels primers anys de les Guerres Napoleòniques. -
Cop d’estat de Napoleó
El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. -
Concordat amb la Santa Sede
El Concordat de 1801 va ser el Concordat entre la França revolucionaria (dirigida en aquest moment per Napoleó Bonaparte) i la Santa Seu (ocupada pel papa Pío VII).
Napoleó estava convençut que un acord amb l'Església Catòlica seria crucial per a l'estabilitat del seu règim i la consolidació dels assoliments revolucionaris. -
Primer vaixell de vapor
A finals de 1803, Robert Fulton va llançar al Sena un vaixell el propulsor del qual era una roda amb paletes, moguda per una màquina de vapor, va ser mal acollit a França, i Fulton va prosseguir els seus experiments a Estats Units, en 1807 bota el seu vapor Clermont. Fulton va recórrer en ell els 240 km que separen Nova York. -
Autoproclamació Emperador de Napoleó
Napoleó Bonaparte va aconseguir restablir la pau per mitjà de victòries militars i de negociacions diplomàtiques, neutralitzant als adversaris de França.
En 1804, Napoleó Bonaparte, que dos anys abans s'havia convertit en cònsol vitalici, va ser autoritzat, per mitjà d'un plebiscit, a assumir el títol d'Emperador dels Francesos. -
Batalla de Trafalgar
La batalla de Trafalgar, també coneguda com el combat de Trafalgar,3 va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la tercera coalició iniciada per Regne Unit, Àustria, Rússia, Nàpols i Suècia per intentar enderrocar a Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. -
Ocupació d’Espanya i Portugal
En 1807 França s'alia amb Espanya per ocupar Portugal. Es permet el pas de les tropes franceses per Espanya, amb Napoleó Bonaparte al capdavant, per dirigir-se al país lusità.
El gruix de l'exèrcit espanyol comença l'ocupació de Portugal, pel nord arriben a Porto, i des de Badajoz fins a la costa Atlàntica.Però les tropes de Napoleó no van arribar a Portugal, van romandre a Espanya i es van disseminar.
Finalment les tropes de França ocupen Espanya i Portugal al 1808. -
Exili de Napoleó a Elba
Napoleó a Elba (El 3 de maig de 1814, després de quatre dies de travessia, l'home que havia dominat el món desembarcava, desterrat, a l'Illa d'Elba). La rebuda que li dispensaren els seus habitants, entre l'entusiasme i el temor, sentiments que duraren els 10 mesos del seu Regnat, en els quals transformà política i militarment l'illa, abans del seu retorn per iniciar el Govern dels cent dies. -
Congrés de Viena
El Congrés de Viena va ser una trobada internacional celebrada a la capital austríaca l'1 d’octubre de 1814 , convocada amb l'objectiu de restablir les fronteres d'Europa després de la derrota de Napoleó Bonaparte i reorganitzar les ideologies polítiques de l'Antic Règim.
Així doncs, la seva intenció era retornar Europa a la situació anterior a la Revolució francesa (1789).
En ell van participar: Austria, Rússia i Prússia juntament amb Gran Bretanya. -
Batalla de Waterloo
La batalla de Waterloo va ser un combat que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 en les proximitats de Waterloo, una població de l'actual Bèlgica situada a uns vint quilòmetres al sud de Brussel·les, entre l'exèrcit francès, comandat per l'emperador Napoleó Bonaparte, contra les tropes britàniques, holandeses i alemanyes, dirigides pel duc de Wellington, i l'exèrcit prussià del mariscal de camp Gebhard von Blücher. -
Segon exili a Santa Helena
Napoleó va ser empresonat i bandejat pels britànics a la illa de Santa Elena en l'Atlàntic, el 15 de juliol de 1815. Allà, amb un petit grup de seguidors, va dictar les seves memòries i va criticar a les seves aprehensores.
Napoleó Bonaparte va morir el 5 de maig de 1821 a les 17:49h. -
Revolucions liberals de 1820
Les Revolucions de 1820 son el conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820. Va ser la primera de les anomenades onades o cicles revolucionaris que van sacsejar Europa amb posterioritat a les Guerres Napoleòniques i que es van repetir successivament en les de 1830 i les de 1848. -
Locomotora de Stephenson
The Rocket (en espanyol, 'El coet') va ser la primera locomotora de vapor. Va ser construïda per George Stephenson i el seu fill Robert en 1829. Es va fer famosa perquè va guanyar el concurs de Rainhill i perquè comptava amb caixa de foc, caldera pirotubular al voltant de la llar i tir forçat, tots elements de construcció essencials que es van conservar fins al final de l'era de les locomotores de vapor. -
Revolucions liberals de 1830
A França, es coneix com Revolucions liberals de 1830 o Revolució de Juliol la revolució que va aconseguir posar fi al règim polític de la Segona Restauració, que va ser succeïda per un nou règim, la dita Monarquia de Juliol, en la qual el nou rei de la casa d'Orleans, Lluís Felip I, no ho és de França sinó dels francesos.
La Revolució de Juliol va durar tres dies consecutius, del 27 al 29 de juliol de 1830, diades que són conegudes com les "Tres Glorioses". -
Primavera dels pobles (terceres revolucions liberals)
Les revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília.
Les revoltes tingueren lloc principalment durant el primer trimestre de l'any 1848 i anaren dirigides contra l'absolutisme i els imperis. -
Publicació del Manifest Comunista
El Manifest del Partit Comunista, moltes vegades anomenat simplement el Manifest Comunista, és un dels tractats polítics més influents de la història, va ser una proclama encarregada per la Lliga dels Comunistes a Karl Marx i Friedrich Engels entre 1847 i 1848, i publicada per primera vegada a Londres el 21 de febrer de 1848. -
Període de la Segona Revolució Industrial
El terme de Segona Revolució Industrial designa el conjunt de transformacions socioeconòmiques interrelacionades que es van produir aproximadament entre 1850 fins a 1870 i el començament de la Primera Guerra Mundial, en 1914. Durant aquest període els canvis es van accelerar fortament. El procés d'industrialització va canviar la seva naturalesa i el creixement econòmic va variar de model. Els canvis tècnics van seguir ocupant una posició central. -
Primera Internacional
L'Associació Internacional de Treballadors (AIT) o Primera Internacional dels treballadors (PIT), fundada a Londres en 1864, va ser una organització que va agrupar inicialment als sindicalistes anglesos, anarquistes i socialistes francesos i italians republicans. Les seves finalitats eren l'organització política del proletariat a Europa i la resta del món, així com un fòrum per examinar problemes en comú i proposar línies d'acció. -
Motor d’explosió
El motor d'explosió és un tipus de motor de combustió interna que utilitza l'explosió d'un combustible, provocada mitjançant una espurna, per expandir un gas i empènyer així un pistó que transmetrà l'energia.
El 1876 Nikolaus August Otto va construir el primer motor de benzina de la història, de quatre temps, que va ser la base per a tots els motors posteriors de combustió interna. -
Primer automòbil
El primer automòbil amb motor de combustió interna s'atribueix a Karl Friedrich Benz a la ciutat de Mannheim en 1886 amb el model Benz Patent-Motorwagen. -
Segona Internacional
La Segona Internacional va ser una organització formada en 1889 pels partits socialistes i laboristes que desitjaven coordinar la seva activitat. A diferència de la Primera Internacional no existia un Consell General que la dirigís, sinó que els partits eren independents per aplicar la política que decidissin en els seus respectius Estats. -
Primer vol dels Germans Wrigth
Va ser el primer vol amb motor de la història, el 17 de desembre de 1903. Als comandaments Orville Wright; a la dreta, el seu germà Wilbur.
