-
Absolutisme
Bé que no sempre ha adoptat formes monàrquiques, però la forma més usual de l'absolutisme ha estat la monàrquica, com la dels segles XVII i XVIII.
L'absolutisme parteix de la creença que aquell qui exerceix el poder exerceix la sobirania total. De tota manera, el poder reial no fou mai completament absolut perquè, a part les limitacions de fet, les corts o parlaments imposaren unes certes limitacions (en l'aspecte fiscal, especialment).
La data és de Carles IV, un monarca absolut Espanyol. -
Period: to
Regnat de Carles IV d'Espanya
L’absolutisme del segle XVIII necessitava la figura d’un monarca. Als monarques absolutistes només se’ls hi demanava que fossin actius i capaços d’avaluar els consells que rebien. Ell tenia un primer ministre que transmitia credibilitat al regne, tant a l’interior com a l’exterior.
Sense experiència prèvia com a governant Carles IV, era un rei que vivia absent del món que l’envoltava. No és que fos incapaç de prendre decisions polítiques, és que la política no l’interessava. -
Liberalisme
El liberalisme polític d’inicis del segle XIX venia a recollir els principis bàsics de la Revolució francesa, propugnant la llibertat de l’individu concretada, per exemple, en la llibertat d’opinió. Així, una de les principals demandes del liberalisme seria la llibertat de premsa i d’expressió en públic de les pròpies idees.
Per als liberals, el mercat és la seu de la llibertat absoluta, on regnen les lleis de l’oferta i la demanda, i la llibertat de vendre i comprar. -
El tractat de Fontainebleau
L’any 1807 el dia 27 d’Octubre el regne d’Espanya i el Primer imperi francès van signar un acord secret per tal de repartir-se Portugal. És diu així perquè l’acord va ser signat al castell de Fontainebleau.
Les províncies de Alentejo i Algarve serien per al primer ministre espanyol, Manuel de Godoy, i que la resta pertanyia, de moment, sota l’administració francoespanyola. El tractat també deia que Espanya deixaria passar les tropes franceses per el seu territori. -
Motí d'aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran.
Després que corregués el rumor que els reis eren a la ciutat, soldati camperols van alçar-se contra el rei. La multitud es va aplegar davant de les portes del Palau Reial. Godoy va haver d’amagar-se a les golfes entre catifes i el van traslladar a la caserna de la guàrdia de corps. Aquell mateix migdia, Carles IV va abdicar en Ferran, que es va convertir en Ferran VII. -
Period: to
Regnat de Ferran VII d'Espanya (Fernando VII de España)
Va regnar en un període clau a Espanya, just quan estava modernitzant i lliure. La crisi econòmica, derivada de sis anys de guerra va fer que el rei fes algunes concessions als liberals. Aquesta actitud va fer que els conservadors s'enfrontessin a ell. La Primera Guerra Carlina no només seria una disputa de pretendents, sinó una lluita entre els dos models polítics; l'absolutisme i el liberalisme. La victòria dels isabelins va fer possible la construcció d'un estat liberal a Espanya. -
Period: to
Guerra del Francès
Les guerrilles van ser les grans protagonistes de la contesa, i van fer front a l’invasor amb l’ajuda militar de la Gran Bretanya i Portugal. Però el conflicte es va desenvolupar en plena crisi de l’Antic Règim i sobre un complex rerefons de profunds canvis socials i polítics.
La signatura del tractat de Valençay va restituir en el tron Ferran VII com a monarca absolut. El conflicte entre absolutistes i liberals marca bona part del segle XIX. -
Capitulacions de Baiona
Les capitulacions de Baiona van tenir lloc el 7 de maig de 1808 al castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona. És el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tró d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte. L'emperador francès, poc després, va cedir aquests drets al seu germà José Bonaparte, qui va regnar amb el nom de Josep I. -
Period: to
Regnat de Josep Bonaparte
José es va convertir en rei d'Espanya per desig del seu germà. Pressionat per Napoleó i sense massa suports, el govern de Josep I va ser positiu, però rebutjat per la majoria. José I era un home intel·ligent, molt culte.
Era honest i, malgrat el seu rebuig inicial de la corona espanyola, pretenia governar amb magnanimitat i accent il·lustrat. Josep I va iniciar un programa de reformes que xocava amb l'oposició. Als carrers, corrien rumors sobre l'alcoholisme del rei, ara Pepe Botella. -
Corts de Càdis
Durant la Guerra del Francès les revoltes populars desemboquen en la creació de Juntes Locals i de Defensa. Aquestes juntes tenen com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder. Eren compostes per militars, representants de l'alt clergat, funcionaris i professors, tots ells conservadors.
Les Corts van existir per l'avanç napoleònic. Es van promulgar els decrets a la Sobirania Nacional, la divisió de poders, la igualtat i la legalitat o la llibertat d'impremta. -
Constitució de Càdis de 1812
La Constitució de 1812 fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep.
La constitució establia la sobirania en la Nació (no ja en el rei), la monarquia constitucional, la separació de poders, la limitació del rei, el sufragi universal masculí indirecte, la llibertat d'impremta, la llibertat d'indústria i el dret de propietat, entre altres. El text establia que la religió de la nació espanyola és la catòlica. -
Bipartidisme
Cánovas va introduir un sistema de govern basat en el bipartidisme i en l’alternança de poder. Això significa que hi havia dos grans partits, els partits dinàstics:
El Partit Conservador (partidari de la defensa de l’Església i l’ordre social)
El Partit Liberal (partidari d'un reformisme de caràcter més democràtic)
Els separava, entre d'altres, la qüestió de la sobirania: els conservadors eren partidaris del sufragi censatari, els liberals ho eren del sufragi universal.
Data;Naixement de Cánovas -
Pragmàtica sanció
El 1713, el rei Felip V va promulgar la Llei Sàlica, per la qual les dones només podrien heretar el tron en el cas de no haver hereus homes. Pretenent evitar que els Habsburg tinguessin el tró.
Ferran va decidir fer-ho promulgant la Pragmàtica Sanció, perquè la seva filla gran pogués heretar el tron.
Això va perjudicar al seu germà, Carles, de manera que els seus partidaris van pressionar a Ferran VII perquè canviés de criteri. Ferran va mantenir la seva postura i Isabel va ser proclamada reina. -
Period: to
Joan Prim i Prats (per anys de servei)
Als 19 anys era tinent novell durant la Primera Guerra Carlista i guanya l'ascens a capità assaltant Tremp. Ja nombrat General i diputat progressista, comença a liderar el seu partit. És ascendit a Mariscal de Camp i nomenat Comte de Reus, llorer nobiliari a el qual, anys després, afegeix el de Marquès dels Castillejos.
A la Cort i a les places, el poble el rep com a un conqueridor romà. Abraham Lincoln li escriu perquè accepti enviar a un exèrcit, tan gran era la seva reputació internacional. -
Period: to
Guerres Carlines
Catalunya va presentar, al llarg de tot el segle XIX, una dualitat social i territorial entre l’interior i litoral, entre el camp i les ciutats. A la Catalunya es van formar dos grups socials que demanaven reformes econòmiques. D’una banda, la burgesia industrial i mercantil, interessada a ampliar mercats després de la pèrdua de les colònies, defensava el lliure mercat. D’altra banda, les classes populars urbanes volien més llibertats polítiques i de representació en l’organització de l’estat. -
1a Guerra Carlina
Carles s’havia convertit, en el representant dels partidaris de l’absolutisme. L’octubre del 1833 començava la primera revolta contra els governs liberals d’Isabel II. Els principals escenaris d’aquest moviment van ser Catalunya, València, el País Basc i Navarra, zones on existia una massa pagesa integrada per petits propietaris que veien perillar la seva forma de vida. Durant aquests set anys de conflicte civil, la fractura social del país es va eixamplar. Temps; 2/10/1833 – 6/07/1840 -
Period: to
Regnat d'Isabel II d'Espanya
Isabel II va ser reina d'Espanya. Encara no havia complert els tres anys d'edat quan va morir el seu pare, que per testament, deixava a la seva esposa Maria Cristina la regència i el Govern de la monarquia fins que la seva filla Isabel complís divuit anys d'edat.
El 3 d'octubre de 1833, va començar la guerra carlina que va durar set anys. Un decret va acabar amb la divisió territorial que hi havia a Espanya des de 1802, i va dividir el territori espanyol en 49 províncies. -
Desamortització de Mendizàbe
La desamortització de Mendizábal va tenir unes conseqüències molt importants per a la història social de l'estat espanyol.
La divisió dels lots es va encomanar a comissions municipals, que es van aprofitar del seu poder per fer manipulacions. Les terres van ser comprades per nobles i burgesos adinerats, de manera que no va poder crear-se una classe mitjana.
A pesar que van expropiar gran part de les propietats de l'església, aquesta no va rebre cap compensació a canvi. -
Constitució de 1837
La Constitució de 1837 va ser fruit de la crisi de l'Estatut Reial, i va sobreviure dificultosament fins a la seva derogació definitiva per la Constitució de 1845. L'enfrontament entre moderats i progressistes va impedir l'aplicació de les regles de l'Estatut Reial.
La Constitució de 1837 va ser obra dels progressistes. No obstant això acceptava la incorporació d'alguns postulats del partit moderat, com ara l'existència d'una cambra alta o que els membres de l'Executiu pertanyessin a Parlament. -
Caciquisme
El caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen les institucions de la democràcia (com les eleccions o els partits polítics), però el poder real es troba en mans dels cacics que posseeixen influència econòmica i social en cada comarca o regió. Aquestes persones manipulen els resultats de les eleccions electorals.La principal tasca del cacic era explotar la ignorància, la pobresa, l’analfabetisme i l’apatia política dels electors.
Data; Quan apareix al diccionari de Labèrnia. -
Period: to
Regnat del Regent Espartero
El segle XIX és una de les èpoques més convulses de la història espanyola. En aquest segle sobresurt un home.
Espartero va ser un general liberal, monàrquic i constitucionalista. Aprèn estratègia sobre el terreny durant la guerra a Perú, on està 10 anys. Malgrat els seus dots militars, Espartero mai va ser un bon polític però sí que va tenir l'afecte i l'admiració de la gent, potser, perquè era un d'ells. Baldomero Espartero va arribar a ser proposat per rei, després de la renúncia d'Isabel II. -
Constitució de 1845
La marxa del règim constitucional de 1845 es va iniciar després d'una de les èpoques més difícils d'Espanya.
La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat:
Sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals.
Monarquia constitucional amb una clara preponderància del monarca sobre les Corts Generals.
Confessionalitat catòlica de l'Estat.
Sistema parlamentari bicameral.
Sufragi censatari molt restringit. -
2a Guerra Carlista
Les causes de la segona insurrecció carlina cal cercar-les en el difícil ajustament de la societat catalana.
Les causes immediates les trobem en la crisi econòmica dels anys 1846-1848, de base agrària i industrial, que va deixar molta gent sense feina, fet que facilitaria el reclutament.
La detenció a la frontera del pretenent carlí, la derrota militar de les partides carlines, el cansament general per la llarga duració que va produir-se durant 1849 van posar fi a una insurrecció. -
Crisi de 1867
En els últims anys de l'regnat d'Isabel II, coneguts com a crisi del moderantisme, es celebren sis elecciones.
S'aproven les lleis hipotecària i la reina Isabel II posa fi a el govern de la Unió Liberal i torna a confiar en els moderats.
Emilio Castelar publica un article titulat “El tret”, sobre la supressió de la llibertat de càtedra. El govern li obre un expedient i li retira el rectorat de la Universitat en la qual és catedràtic d'Història. Els alumnes es manifesten. -
Period: to
Regnat d'Amadeu de Savoia
Fou elegit rei per les corts. Durant el seu breu regnat hagué d’enfrontar-se amb una gran part de les forces polítiques, sense estabilitzar la nova dinastia. Molt aviat es trencà la coalició governamental entre els progressistes democràtics i la Unión Liberal de Francisco Serrano.
Davant els intents d'aixecament armat agreujades pel conflicte amb els artillers, Amadeu I, que s’havia mantingut sempre dins les prerrogatives que li concedia la constitució, abdicà i retornà a Itàlia. -
3a Guerra Carlina
Durant la Tercera Guerra Carlina, les forces carlines van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior. Isabel II d'Espanya era a l'exili i el rei Amadeu I, monarca des del 1871, no era gaire popular. Carles de Borbó i Àustria-Este, nét de Carles Maria Isidre de Borbó, va prometre a catalans, valencians i aragonesos el retorn dels furs i les constitucions que havia abolit Felip V.
El febrer de 1873, amb la proclamació de la República, molts monàrquics es van passar als carlins. -
Constitució de 1876
La Constitució de 1876 és un text breu que permet mantenir l'alternança de partits. És una mostra clara del liberalisme, caracteritzat pel sufragi censatari.
La Constitució proclamava el dret d'associació; la tolerància religiosa en la pràctica privada de les religions, la llibertat d'impremta, i la llibertat d'ensenyament.
La part orgànica de la Constitució establia un sistema bicameral perfecte en matèria competencial i diferenciat pel que fa a l'accés a la condició de parlamentari. -
Period: to
Regnat d'Alfons XII
L’any 1870 rebé els drets a la corona gràcies a la renúncia d’Isabel II, mentre Cánovas del Castillo organitzava el partit alfonsí que s’oposaven a la monarquia d’Amadeu I. El rei presidí la vida política sense immiscir-s’hi.
Va ser un regnat «inacabat» per una mort prematura, a només tres dies de complir 28 anys. Ell era un balanç, a priori. “El Pacificador” va ser el sobrenom que la propaganda oficial va aconseguir consolidar i pel qual encara avui se'l recorda. -
Guerra de Cuba
Espanya era per llavors un imperi decadent, i Estats Units s'anava fent gran.
Li va tirar l'ull a la veïna Cuba, una perla que tenia a la banda de casa. Fins en quatre ocasions i partint d'una oferta primera de dos-cents trenta milions de dòlars i arribant als tres-cents en última instància, intentaria comprar a Espanya aquella joia.
Pel tractat de París, Espanya "donaria" Puerto Rico, Guam i Filipines als Estats Units, mentre concedia la independència a Cuba.
Data: 24/2/1895 – 10/12/1898
