linea de tiempo matemática

  • Period: 624 BCE to 547 BCE

    Tales de Milet

    Filósofo y gran pensador griego que además participo en las matemáticas, la geometría, la astronomía y la física. Entre sus aportaciones más importantes destacan el nacimiento de la filosofía como pensamiento racional o el principio de semejanza.
  • Period: 624 BCE to 547 BCE

    Tales de Milet

    Va ser un filòsof i gran pensador grec que a més participo en les matemàtiques, la geometria, l'astronomia i la física. Entre les seves aportacions més importants destaquen el naixement de la filosofia com a pensament racional o el principi de semblança.
  • Period: 586 BCE to 569 BCE

    Pitàgores de Samos

    Demostració del teorema que porta el seu nom. Construcció del pentàgon regular i els cinc poliedres regulars. Va descobrir l'existència dels nombres irracionals.
  • Period: 586 BCE to 569 BCE

    Pitàgores de Samos

    Demostració del teorema que porta el seu nom. Construcció del pentàgon regular i els zinc poliedres regulars. Va descobrir l'existència dels noms irracionals.
  • Period: 323 BCE to 285 BCE

    Euclides

    La geometria d'Euclides va ser una obra que va perdurar sense variacions fins al segle XIX. Aquestes geometries tenen com a característica principal que en canviar l'axioma de les paral·leles els angles d'un triangle ja no sumen 180 graus.
  • Period: 287 BCE to 212 BCE

    Arquimedes

    Les aportacions matemàtiques van ser de gran categoria científica. Va ser el primer matemàtic conegut del qual es tenen notícies que va calcular l'àrea limitada per un segment parabòlic en l'interval [0,1], determinant la suma de les àrees dels rectangles inscrits i circumscrits.
  • Period: 360 to 415

    Hipàtia d'Alexandria

    Va realitzar importants contribucions a la ciència en els camps de les matemàtiques i l'astronomia. Va escriure una versió comentada de l'Aritmètica de Diofanto (en 13 volums).
  • Period: 799 to 846

    Mohammed ibn Musa Al-Khwarazmi

    Del seu nom i de les seves obres procedeixen les paraules «àlgebra», «guarisme» i «algorisme». Gràcies a ell, es va introduir a Occident l'actual sistema de numeració.
  • Period: 1170 to 1240

    Leonardo de Pisa "Fibonacci"

    Va ser un destacat matemàtic d'origen italià que va saltar al reconeixement mundial a conseqüència d'haver promogut i difós per tota Europa el sistema de numeració indo aràbic, que avui emprem amb normalitat.
  • Period: 1499 to Dec 13, 1557

    Niccolo Fontana "Tartaglia"

    El seu principal i més coneguda aportació és el mètode de resolució de les equacions cúbiques, conegut com a fórmula de Cardano-Tartaglia. Va idear dos instruments per a determinar altures i distàncies inaccessibles. Va desenvolupar una forma per al compàs.
  • Period: to

    René Descartes

    Va ser un matemàtic, físic i filòsof francès les aportacions del qual van ser una revolució en el camp científic i filosòfic. A més, va formular el mètode cartesià, va crear el mecanisme i va desenvolupar la geometria analítica.
  • Period: to

    Pierre de Fermat

    Va descobrir el càlcul diferencial abans que Newton i Leibniz, va ser cofundador de la Teoria de probabilitats al costat de Blaise Pascal i independentment de Descartes, i va descobrir el principi fonamental de la geometria.
  • Period: to

    Blaise Pascal

    Les seves principals aportacions inclouen el teorema de Pascal, la pascalina, l'existència de buit o els seus experiments sobre la pressió atmosfèrica.
  • Period: to

    Isaac Newton

    Considerat el més gran geni que ha existit, per les seves grans aportacions a la matemàtica, a la filosofia, però especialment a la Física, descobrint principis tan importants com la gravetat o lleis com les de la dinàmica.
  • Period: to

    Carl F. Gauss

    Va ser el primer a provar amb rigor el teorema fonamental de l'àlgebra (que tota expressió algebraica de grau major que zero té una arrel).
  • Period: to

    Ada Lovelace

    Considerada la primera dona programadora de la història per la seva aportació a la màquina analítica, ideada per Charles Babbage. Lovelace va escriure el primer algorisme pensat per a la màquina que el matemàtic va dissenyar però que no va arribar a construir
  • Period: to

    Georg Cantor

    Un matemàtic rus-alemany millor conegut com el creador de la TEORIA CONJUNTISTA i pel seu descobriment dels números transfinits, invent amb Dedekind i Frege de la teoria de conjunts, que és la base de les matemàtiques modernes.
  • Period: to

    David Hilbert

    La seva aportació a la configuració dels mètodes axiomàtics actuals, els seus profunds resultats en àlgebra, teoria de números, geometria i teoria de funcions, els celebérrimos “problemes matemàtics” que va deixar plantejats en 1900.
  • Period: to

    J.F. Nash

    La Teoria dels Jocs li va permetre començar a desenvolupar l'anomenat 'equilibri de Nash', una de les seves principals contribucions a aquesta àrea de les matemàtiques, dedicada a l'anàlisi dels processos de presa de decisions.
  • Period: to

    Pere Puig i Adam

    Conegut per Aprofundir en l'estudi de la didàctica de les matemàtiques.
  • Period: to

    Alan Turing

    Va formalitzar els conceptes d'algorisme i computació amb la seva màquina de Turing. És considerat el pare de la intel·ligència artificial. La seva participació en l'equip de criptoanàlisi de la màquina de criptografia alemanya Enigma va ser clau.
  • Period: to

    J.F. Nash

    Les seves equacions no lineals en derivades parcials han tingut un impacte decisiu sobre àmbits tan variats com la ciència, les matemàtiques, les finances, la biologia de sistemes, ciències polítiques, psicologia i pel seu lloc, l'economia.