-
Creació del primer codi de programació avançat.
Al 1947 Allan Turing crea el primer codi d programació complex. Degraciadament el codi era massa difícil pels ordinadors de la època. No es va poder posar a prova fins al 1952, quan el Sr. Turing va jugar una partida d'escacs fingint ser una màquina que seguia el seu codi. La partida va durar hores. Turing perd. Però en els pròxims anys l'inteligència artificial avançarà molt. -
Primer ordinador de la història. SSEM
SSEM o Small scale experimental machine, va ser construit per ingeniers de el laboratori de la universitat de Victoria, a Mànchester. Era el primer ordinador que podía executar programes i va ser tant important i revolucionari que la comunitat científica li va posar el nom de "el bebé de Mànchester". -
Ralph Baer i el seu descobriment.
Ralph Baer era un jove inventor que va fugir de l'Alemanya nazi al 1939. Després de treballar com a ingenier radiofònic durant al II GM, es va dedicar al mon de les telecomunicacions. Al 1951, Baer va descobrir que es podia manipular l'imatge de un televisor i fer-la interactiva. Però al seu contratista LORAL electonics no l'interesava, així que no es va arribar a res. -
Primer videojoc. Tennis for Two
La història dels videojocs comença amb una explosió. El 16 de juliol de 1945 a Alamogordo, Nuevo México, es posa a prova la bomba atòmica. Entre els membres del projecte Manhattan, es troba William Higginbotham, responsable de que els interruptors detonin la bomba en el moment precis. Aquest físic dedicarà els anys que li queden a experimentar al laboratori nacional de Brookhaven, a Nova York. Cada any reb moltes visites de nens. Per ells crea Tennis for Two. Modificant un osciloscopi. -
Space War, de Steve Rusell
Spacewar és un videojoc espacial creat per Steve Russell l’any 1962, amb col·laboració de Martin Graetz i Wayne Wiitanen, entre altres. Spacewar va ser molt popular dins la comunitat de programadors a la dècada de 1960 i ha inspirat molts altres jocs electrònics, com ara els primers jocs d'arcade de la història com Galaxy Game o Computer Space -
Service Games i el naixement de l'industria dels videojocs.
Al 1964 els empresaris David Rusell i Martin Bromly fusionen les seves companyes japoneses per donar a llum a la que serà una gran epresa en aquest medi. Service Games, SEGA. -
Primera recreativa de la història, "Computer Space"
Computer Space és un joc de màquina recreativa de combat espacial desenvolupat el 1971. Es considera, junt a Galaxy Game, com un dels últims jocs creats a la primeria de la història dels videojocs. Desenvolupat per Nolan Bushnell i Ted Dabney en associació amb Syzygy Engineering (una associació que acabaria en la creació d'Atari), va ser el primer videojoc de màquina recreativa en el que s'havia de pagar per jugar. Computer Space és un derivat del joc d'ordinador de 1962 Spacewar!. -
Primera consola de videojocs. Odyssey.
Al 1966 Ralph Baer materialitza la seva idea de realitzar entreteniment interactiu per als televisors CRT. El seu contratista militar, SANDERS, li dona 20.000 dolars per que desenvolupi la tecnologia que li permeti crear un prototip de consola de videojocs. Baer trobarà una empresa disposada a comprar-li el seu producte. L'empresa "Magnavox" de televisors. Després de Channel lest's play es pasa a la "Caixa marró" i després a la primera consola de videojocs de la història, Odyssey, al 1972. -
La creació d'Atarai
L'empresa original, Atari Inc. va ser fundada el 27 de juny de 1972 per Nolan Bushnell i Ted Dabney. Va ser una empresa pionera en la creació i comercialització de jocs d'arcade, sistemes de videoconsoles doméstiques, i ordinadors personals. Els productes de la companyia, com Pong i el sistema Atari 2600, van ajudar a definir la indústria de l'entreteniment electrònic de la dècada dels 70 i principis dels 80. -
Mace Wars, el naixement dels FPS
Amb aquest videojoc es planten les primeres llavors pel que serà el tipues de videojoc més famós fins als nosetres temps. El FPS "first person shoter" de l'anglès joc de disparr en primera persona.
La mecànoca del joc era molt fàcil. Varies persones conectaven per cable els seus ordinadors i es perseguien per uns passadissos intentant disparar-se entre ells. Guanyava l'ùltim que quedés amb vida. -
Colosal cave adeventure. La primera
Will Crowder crea en 1976 la primera aventura gràfica per les seves dos filles. En aquest videojoc es relaten aventures que el pare viu amb les seves dos filles. -
Channel F, la primera consola multivideojoc.
Aquesta consola de la empresa de televisors Fairchild, va ser la primera en tenir jocs intercambiables en cartutxos, cada un amb un videojoc diferent. Això va ser revolucionari, ja que fins aquell moment les consoles només podien jugar a videojocs que tinguessin programats a la placa base. Un any deprés, Atari treuria al mercat la seva propia consola amb cartutxos intercambiables. La VCS, o Atari 2600. -
MUD, el primer MMO
Multi User Dungeon és el primer multijugador massiu online. Molt inspirat en les aventures gràfiques de Will Crowder, i els jocs de rol de taula com Dungeons and Dragons. -
Space Invaders
Space Invaders és un videojoc de Taito Corporation creat el 1978 per Tomohiro Nishicado, encara que se n'han fet moltes versions posteriors. El jugador controla una nau que ha de disparar els alienígenes, que avancen lentament en fileres cap a ell mentre disparen. Té unes roques per protegir-se i la clau per vèncer està en l'habilitat i la rapidesa de moviments. -
Activision i la rebeldia dels programadors.
Atari, desde que va ser absorbida per Warner Bross, va començar a tractar malament a aguns dels seus programadors. Aquestos cobraven poc, i no els dixaven firmar els videojocs amb el seu nom, provablement per evitar que altres companyes de videojocs els contractesin per un millor sou.
Aquestos programadors deixen Atari i fotmen la seva propia empresa de videojocs. Activision. Que més tard es convertiria en un tità dels videojocs amb el seu gran llençament, Call of Duty. -
Adventure, el naixement de els jocs d'aventures.
Aquest va ser un joc nascut de les restriccions tècniques de la època. en un inici es volia portar a la Atari la aventura gràfica de Will Crave. Això va comportar que al final es portés a terme un joc molt més sencill, on havies de sortir de un laberint.
Aquest joc es el precuersor de molts jocs d'aventures com "The Legend od Zelda". -
Pac Man, la recreativa més exitosa dels 80's
Pac-Man és un videojoc recreatiu creat pel dissenyador de videojocs Toru Iwatani de l'empresa Namco, i distribuït per Midway Games al mercat americà a principis dels anys 1980.
Quan Pac-Man es va llançar el 22 de maig de 1980, va ser tot un èxit que es va convertir en un fenomen mundial a la indústria dels videojocs, i és considerat un clàssic de la indústria i una icona dels anys 80. -
Donkey Kong, el precursor dels jocs de plataformes
Estem a principis de la dècada dels 80', quan una jove companyia japonesa anomenada NIntendo treu al mercat un joc de recreatives i sobremesa que cambiarà els videojocs per sempre. Donkey Kong. -
Sinclair i els ordinadors per jugar a videojocs.
Des de els origens de la industria el marcat europeu havia sigut més un consumidor que un competidor. Això canvia a partir del 81, quan la empres britànica Sinclair treu al mercat el seu Pc, ZX-81, el qual va tenir gran catalag de jocs: "Football manager",Pman o "Can of Worms".
Un any deprés sortiria al mercat el ZX-Spectrum amb altes jocs molt coneguts com ManicMiner.
Posteriorment Sinclair seria desbancada i absorvida per Amstrad, un altre empresa d'ordinadors europea. -
Crisi del 82
La codicia de les companyies va portar al videojoc a quasi extinguir-se. La cinstant copia de jocs com Pong, Pac Man o Space invaders va devaluar el videojoc fins a punts insostenibles. Dos jocs van catapultar el videojoc a la extinció: la versió d'Atari2600 del Pac Man i el joc de ET, provablement el pitjor joc de tots els temps. La crisi va provocar que els videojocs deixesin l'escena pública per convertir-se en productes amb un target molt reduit durant els 90'. -
Nintendo i la Famicom
El videojoc a nortamèrica semblava estar morint però al japó les coses eren molt diferens. En aquest pais creixia una nova potència ejemonica dels videojocs, Nintendo.
Amb la seva Famicom Nintendo arriba am força al hogars japonesos y, un any després aprofitant la crisi, nintendo atacaria el marcat americà amb la mateixa consola, però renombrada com NES, Nintendo entertaiment system. -
Cas 555 ,el juduci que va decidir el futur dels videojocs
Karate chap de Data Ist va ser un dels precursors del jocs de lluita. Un any després System 3, treuria International Karate al mercat, un joc que s'assemblava molt a Karate Chap. Quan això es descobreix, Data ist desideix anar a judici alegant plagi. Durant el juduci sembla que Data Ist té les de guanyar, però al final el jutge Steven S. Trott desestima el cas.
Ara imagineu que Data Ist arriba a guanyar el cas. Això donaria via lliure a les companyes per patentar gèneres sensers i tenir monopoli -
El renaixement de les aventures gràfiques.
La revolució dels 16 bits als anys 90' van portar moltes innovacions al camp de les aventures gràfiques. alguns exemples d'això serien: The secret of Monkey Island, Indiana Jones o Loom. -
La megadrive, la curta egemonia de SEGA i la Supernintendo.
La Megadrive va tenir molt bones vendes durant un any complet, amb Sonic l'eriçó com a protagonista, però seria desbancada per la Supernintendo de Nintendo amb el joc Mario cars. -
Doom, la rovolució del 3D i els FPS
Doom és el pare dels Shoters moderns, no només va establir patrons de joc que avuí dia encara es segueixen, sinó que també va portar a terme la ambiciosa idea del 3D a la realitat.
Id Software, la creadora de Doom seria absorvida per ZeniMax studios en 2009. -
Warcraft i el naixement de Blizard.
Warcraft és un joc d'estrategia en temps real i creació de ciutats que va rebre molts elogis per la seva jugabilitat i curva de dificultat.
Blizard seguiria portant al mercat jocs com Warcraft II/III, World of Warcraft i HearthStone. Tots ambientats en el mateix món de fantasia èpica. -
PLay Station i la pèrdua de l'egemonia de Ninendo.
A 1994 Sony llença al mercat la PlayStation, una consola de videojocs que destronaria a Nintendo, ja que ni la Nintendo 64, in la DreamCast de SEGA podrien igualarla en vendes ni en popularitat. Això es en pert degut als jocs que podies obtenir amb la consola: Teken, Final Fantasy VII, Tomb Raider II, Need for Speed, Metal Gear Solid o Residen Evil són només alguns exemples de la qualitat dels jocs que desprenia la consola.
1994 és l'any en el que Sony es posa al cap de la cursa dels videojocs. -
GameBoy i la febre de Pokémon.
Al 1989 nintendo treu al mercat la GamBoy, una consola portatil que coquista el món dels videojocs gràcies a com es reinventava any rere any amb nous jocs, noves versions o peces externes que modificaven la manera de jugar com el Cable Link. 7 anys més tard Game Freak treuria el joc Pokémon, que portaria a la GameBoy al seu màxim de vendes. -
Play Station2, GameCube i XBOX.
A l'entrada del nou mileni, nintendo va intentar posar-se al cap davant de la insústria un cop més amb la GameCube. aquest intent fallaria estrepitosament ja que la PlayStation dos va arrasar de nou amb el mercat venent 100 milions de copies arreu del món.
Microsoft intenta entrar al mercat de les consoles amb la XBOX, però no té guaire impacte. -
Valve, Steam i la revolució de la compra digital.
Steam és una plataforma de videojocs desenvolupada per Valve Corporation mitjançant la qual la companyia posa a la disposició dels usuaris serveis tals com compres digitals, actualitzacions instantànies, llistat de servidors disponibles, assoliments, servei de missatgeria instantània entre jugadors, ofertes exclusives, informació d'última hora, etc. -
La sèptima generació de consoles i el resurgiment de nintendo.
Nintendo posa en marxa una nova estrategia per aconseguir de nou l'egemonia al videojoc amb la nova Nintendo DS, una consola portatil que va vendre molt gràcies a Pokémon al 2004, a més de treure la WII a 2006, una consola de sobremesa amb moltes innovacions com mandos inalambrics sensibles al mobiment
La resposta de Sony i Microsoft no va tardar a arrivar amb la PlayStation 3 i la XBOX 360. Però les noves consoles no van poder parar a Nintendo que va saber portar els jocs a lo "casual". -
League of Legend i la era del competitiu
League of Legends (sovint abreujat com LoL) és un videojoc de gran interès internacional què es va inaugurar el 27 d’octubre de 2009. Actualment hi ha més de 100 milions de persones registrades per tot el món. És un videojoc MOBA (Multiplayer Online Battle Arena), també és un videojoc d’estratègia en temps real i acció, creat per Riot Games. Aquest joc va sentar les bases del jocs competitius, sent actuament el joc competitiu més jugat. El seguirien Dota2, CSGO, Rainbow Six Siege entre d'alres. -
LA Vuitena generació: PS4, XVOX ONE, Wii U
La confiança de Nintendo li acaba per passar factura, la seva nova consola no té res a fer en termes de potència i jocs. les consoles de Sony i Microsoft tamboc compleixen les espectatives que havien creat amb les altres entregues de conoles però encara així ho fan molt millor que nintendo. la qual perd la credibilitat com a companyia. -
Febre dels Battle Royal
Gràcies a la influència del multijugador de Minecraft, començesna sortir alguns jocs amb un premisa molt simple però que sembla agradar als conumidors. El battle royal és un tipus de joc on es posen una certa quantitat de jugadors en un mapa perque es matin enre ells, només pot quedar un. Aquesta febra va començar amb Minceraft i va seguir amb H1Z1, PUBG, Fornite i la entrega més nova: Apex Legends. Sembla que aquest mode de joc li queda corda per uns quants anys més.
