-
3
El cristianisme guanya la partida
Les invasions franco-alemanyes del segle III DC no van fer tant mal com es creia. -
8
Guerra civil i entrada dels musulmans
El regne visigot va encetar el segle VIII amb un panorama desolador: lluites entre bàndols nobiliaris, feblesa del rei davant dels aristòcrates, desastres econòmics -l'allau d'esclaus fugitius- i cataclismes -sequeres, fams, epidèmies i plagues de llagosta. -
720
El passeig militar de l'Islam
Mentre els visigots s'embrancaven en una guerra civil, l'estendard verd de l'Islam va entrar a la península Ibèrica, va saltar els Pirineus, va continuar la marxa cap al sud de la Gàl·lia, i va ocupar Narbona i Carcassona fins que els francs de Carles Martell el va frenar definitivament. -
1100
Aliats amb el comte
No només els pagesos estaven al punt de mira, les ciutats també. I Barcelona encara més. Els barcelonins, malfiant-se de les maniobres de la família vescomtal, van demanar a Ramon Berenguer I que els confirmés i defensés les franqueses de la ciutat. -
Period: 1215 to 1492
La vida quotidiana
A excepció de les classes benestants, els barcelonins de la baixa edat mitjana vivien consagrats a la feina. Un sou diari per persona era la quantitat base per poder viure, i molt havia de treballar, doncs, un mestre artesà casat i amb fills (quatre sous diaris de jornal), un manobre (dos sous) o un obrer no qualificat (setze diners, una mica més d'un sou). -
1229
Mercaders i artesans
Molt influents, però no eren l'únic grup social de la ciutat. Pels carrers de la zona pul·lulaven mercaders i artistes -aquests últims, integrants de la Mà Menor, l'estament urbà més populós, format essencialment per artesans que es van anar agrupant en gremis al llarg del segle següent. -
1248
El domini del mar,Comerç i pirateria
La gran expansió catalana dels segles medievals la van fer possible mercaders, armadors de vaixells i negociants. Però en aquell temps, comerç i pirateria eren pràctiques que es confonien. -
1283
Posant guapa Barcelona
Si durant els segles XII i XIII la continuada activitat urbanitzadora va lligar entre si burgs, viles noves i el primitiu centre romà de Barcelona, durant el segle XIV es va viure una febre embellidora manifestada en una frenètica activitat constructora que va omplir carrers i places amb un conjunt d'edificis civils i religiosos -molts dels quals perduren avui dia- que van donar a la ciutat l'aire gòtic que va ser característic fins al segle XIX -
1533
Barcelona, Més gòtica que romànica
En canvi el gòtic, tant civil com eclesiàstic, ens ha deixat mostres tan esplendoroses com Santa Maria del Mar, les Drassanes Reials o el Saló de Contractacions de la Llotja.
De fet ja al segle XIII, des de l'arribada dels ordes mendicants , Barcelona va adoptar l'art gòtic de manera decidida i l'auge constructiu dels segles XIV i XV va contribuir a expandir-lo per mitjà del treball d'un nombrós col·lectiu d'arquitectes responsables d'obres com la catedral o el Palau de la Generalitat.
