-
Estat de Fallida
Per recuperar el greu dèficit pressupostari, el rei Lluís XVI va haver de declarar que França estava en estat de fallida. -
Estats Generals
El rei Lluís XVI va convocar els Estats Generals, una assemblea on van assistir els tres estats de la jerarquia de França, per trobar una solució a la greu crisi financera. Els representants del tercer estat va proposar que les votacions es fessin individualment i no per estament. El rei no hi estava d'acord. -
Assemblea Nacional
El tercer estat enfadat, van decidir convocar una assemblea a la sala del joc de pilota de Versalles. La van anomenar l'Assemblea Nacional. -
Jurament del Joc de Pilota
Els membres de l'Assemblea Nacional Constituent van fer el jurament del joc de pilota, la qual tractava de no separar-se abans d'haver donat a França d'una constitució. -
Assemblea Constituent
Després de la caiguda de la Bastilla i la pressió del poble, el rei va acabar cedint i va convidar als noble i clergat que s'unissin a Assemblea Nacional, la qual és va passar anomenar-se Assemblea Constituent, perquè la seva finalitat era redactar una Constitució. -
Presa de la Bastilla
El poble de Paris va recolzar en els carrers als seus representants i davant el temor que les tropes reals es detingueren, van assaltar la fortalessa de la Bastilla, símbol de l'absolutime monàrquic però també punt estratègic ja que tenia les armes. -
Drets de l'Home i del Ciutadà.
Al 26 d'agost de 1989 l'Assemblea Constituent proclama els Drets de l'Home i del Ciutadà. Es un dels actes legislatius més importants de l'assemblea, que inclou punts tan destacats com l'igualtat de tots els homes i la protecció de propietat privada. -
Revoltes (la marxa de dones Versalles)
Les dones del poble de França va organitzar revoltes als afores del palau de Versalles. Com a conseqüència d'aquestes revoltes, el Lluís XVI es va traslladar, juntament amb la seva família, al palau de les Tulleries (Paris). Per així tenir-lo més controlat i sotmentre'l a la voluntat popular. -
Escapar París
El rei Lluís juntament amb la seva dona van intentar escapar de París, però van ser descoberts i tornats a París. -
La Primera Constitució
La primera constitució de la història francesa va ser escrita. Va ser promulgada per l'Assemblea Constituent i acceptada per Lluís XVI. La monarquia es va tornar constitucional, la sobirania recau a la nació i no al rei. -
L'Assemblea Legislativa
Arran de la constitució francesa es va crear la Assemblea Legislativa, que substituirà la Assemlea Constituent. La seva funció és crear les lleis. Estava constituïda per diputats, els quals només representava a la burgesia rica, en ser el sufragi censatari. -
La Guerra Àustria
Tropes prussianes i austríaques van amenaçar arrasar París si Lluís XVI no era restablert. Així que el 20 d'abril de 1792, l'Assemblea Legislativa va declarar la guerra Àustria. -
Assalt del Palau de les Tulleries
Al 10 d'agost de 1792 membres de les seccions parisenques, dels sans-culottes de París i amb tropes «federades» van fer l'assalt del palau de les Tulleries. Perquè no van estar d'acord amb la constitució del 1991 i tampoc els agrada que la monarquia sigues constitucional. La familia real va ser arrestada. -
Convenció Nacional
Com a conseqüència a l'assalt al palau, l'Assemblea Legislativa va convocar noves eleccions per sufragi universal masculí per formar un nou parlament. Que rebria el nom de Convenció Nacional, es va formar el setembre de 1792. El nou parlament estava format majoritàriament pels jacobins i els girondins. -
República Francesa
Quan la Convenció es va reunir el 21 de setembre van proclama l'abolició de la monarquia, donant pas a la República francesa. -
Judici de Lluís XVI
El Lluís XVI va ser sotmès a judici, per Convenció Nacional, i condemnat a mort. -
Lluís XVI Guillotinat
El Lluís XVI va ser guillotinat. -
Comitè de Seguretat Pública
Es va crear el Comitè de Seguretat Pública, que té el poder executiu de la República francesa. El comandant era el Jacobino Robespierre, un jacobi radical. -
Constitució de l'Any I
Es va redactar una nova constitució, amb un caràcter revolucionari radical. Redactada per la Convenció Nacional i aprovada el 24 de juny. -
Period: to
Regne del Terror
Aquest temps es coneix com el Regne del Terror. On el govern revolucionari va fer una mena de dictadura jacobina. Van començar a guillotinar a tots els sospitosos de ser “enemics” de la Revolució. Durant aquest període, entre 10.000 i 40.000 persones van ser guillotinades. El lider era el Jacobino Robespierre. -
Danton Guillotinant
Georges-Jacques Danton, un membre del Comitè de Salvació Pública i un Jacobi, creu que és el moment d'acabar amb el terror. A conseqüència és guillotinat. -
Llei de 22 Pradial de l'Any II
Al 10 de juny del 1794 es crea la llei de 22 pradial de l'any II. Que consisteix a suspendre el dret d'un sospitós a un judici públic a l'assistència jurídica i deixava al jurat només l'opció de l'absolució o la mort. Aquesta la llei marca el final del "Regne del Terror" i el principi del "Gran Terror". -
Period: to
Gran Terror
El "Gran Terror" van ser executades unes 1.400 persones. Va acabar quan el poble va produir un cop d'Estat i Robespierre i altres jacobins van ser executats. -
La Constitució de l'Any III
Es crea una altra constitució, la qual va ser aprovada per referèndum. Aquesta constitució era conservadora, basada en la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari. En eséncia tornava als principis de la constitució del 1791 -
Period: to
El directori
Seguint la constitució, la forma de govern era El directori. El directori el poder Executiu quedava en mans de 5 membres (directors) i el poder Legislatiu el tenien dues Cambres (Consell dels Quin-cents i el Senat). -
Cop d'Estat
Napoleó dona un cop d'estat i va acabar amb el Directori. Es va fer proclamar el primer cònsol de la república. -
Imperi Napoleònic
Napoleó Bonaparte imposa un govern monàrquic a França, conegut com a Imperi napoleònic.