-
Manifest de Sandhurst
El Manifest de Sandhurst va ser redactat per Cánovas del Castillo i signat pel rei Alfons XII. Aquest defensa la restauració de la monarquia borbònica a Espanya amb el fill d'Isabel II (antiga regent); Alfons XII, després del fracàs del sexenni democràtic (1868-1874). -
Period: to
Regnat Alfons XII
La monarquia parlamentària d'Alfons XII comença l'any 1874 gràcies a la reimplantació de la dinastia borbònica al govern espanyol, fins al 1885, a causa de la seva mort. Durant el seu regnat, hi havia un sistema polític bipartidista entre conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta). -
Period: to
Restauració
La restauració borbònica duu a terme amb el rei Alfons XII, qui governa l'estat espanyol i amb Cánovas del Castillo, qui dissenya el respectiu sistema polític, un govern bipartidista amb alternança del poder entre conservadors i liberals (torn pacífic). L'objectiu de la restauració és; recuperar el poder dels conservadors, mantenir l’ordre social i aturar el moviment obrer. -
Period: to
Primera Etapa de la Restauració
Comença el 1875 amb el retorn de la monarquia borbònica a Espanya fins al 1898, amb el desastre del 98. Durant aquest període veiem com els conservadors són qui tenen més control sobre l'estat tot i que s'alternen el poder amb els conservadors. A aquesta etapa de la restauració van sorgir molts esdeveniments importants com la fi de la tercera guerra carlina, l'aprovació de la constitució de 1876, l'aparició del catalanisme, la regència de Maria Cristina, la guerra de Cuba o la mort de Cànoves. -
Fi Tercera Guerra Carlina
La tercera guerra carlina inicia el 1872 i finalitza l'any 1876 (dins del període de la restauració). Després d'aquest succés els carlins no desapareixen, però no tornen a implantar-se al govern d'Espanya, tot i que són una força política d'oposició al sistema instaurat, és a dir, el carlisme va ser derrotat definitivament. -
Fi guerra dels deu anys amb Cuba
La guerra dels deu anys amb Cuba va ser la primera guerra d'independència del respectiu país. Va iniciar l'any 1868 i va finalitzar el 1878 amb la Pau de Zanjón, aquest pacte atorgava una major autonomia al territori cubà tot i que Espanya no ho va complir i amb el temps es va desencadenar la 'Guerra Chiquita'. El fet de la finalització de la guerra va aportar certa estabilitat a l'estat espanyol. -
Guerra Chiquita
La Guerra Chiquita és el segon conflicte donat entre Espanya i Cuba, aquest inicia l'any 1879, a causa de l'incompliment del Pacte de Zanjón per part dels espanyols i de les seves promeses respecte al territori cubà, aquest fet provoca el descontentament de la població cubana i, conseqüentment, un nou alçament per part de Cuba. Aquest succés finalitza l'any 1880 amb la victòria dels espanyols. -
Memorial de Greuges
El Memorial de Greuges va estar redactat l'any 1885 per Valentí Almirall i va ser lliurat en mà al rei Alfons XII.
Va ser el primer manifest polític unitari del catalanisme i en ell es fa una defensa del Dret civil català, del proteccionisme i de l'ús oficial del català, és a dir, eren diverses queixes de Catalunya al rei d'Espanya. El seu principal propòsit era conservar el Codi Civil català. El document no té gaire transcendència a causa de la defunció del rei, va tenir certa importància. -
Pacte del Pardo
El Pacte del Pardo es va realitzar el 24 de novembre de 1885. Va ser un pacte entre Cánovas del Castillo (partit conservador) i Sagasta (partit liberal) amb el propòsit d'assegurar l'alternança política entre les dues forces polítiques, a través del sistema del torn pacífic, enfront de les forces d'oposició al sistema representades pel carlisme, el republicanisme i els obrers. -
Period: to
Regència Maria Cristina
Després de la mort d'Alfons XII, va prendre el control del país la seva dona Maria Cristina d'Àustria, actuant com a regent des de l'any 1885 fins el 1902, que el seu fill, Alfons XII és nomenat rei d'Espanya. -
Missatge a la Reina Regent
L'any 1888, els catalanistes de la Lliga, especialment Àngel Guimerà (membre de la Lliga de Catalunya), van publicar un document adreçat a la reina regent, Maria Cristina: Missatge a la Reina Regent. Aquest reivindica, obertament, l'autonomia política pel territori català. Es tracta d'una demanda concreta i propositiva, la qual està millor redactada i exposada que el Memorial de Greuges. -
Sufragi universal masculí
El sufragi universal masculí es va aconseguir de manera definitiva a Espanya l'any 1890 amb l'ajuda de Sagasta durant la regència de Maria Cristina. A partir d'aquest fet votaven moltes més persones i les pràctiques corruptes per part dels polítics al sistema van incrementar; tot i que hi havia sufragi universal, el vot estava molt condicionat i manipulat (caciquisme). -
Bases de Manresa
Les Bases de Manresa va ser un document elaborat per la Unió Catalanista l'any 1892, en una assemblea, on manifesta elements federalistes i tradicionalistes, proclama la sobirania de Catalunya, sol·liciten la recuperació de les Corts, el català com a llengua oficial, l'organització comarcal per l’administració del territori, la derogació del servei militar obligatori, la creació d'una policia autònoma entre altres demandes. Van ser durant diversos anys el programa d'autogovern del catalanisme. -
Period: to
Guerra de Cuba
Espanya tenia Cuba com a colònia. Alguns cubans volien annexionar-se a Espanya, altres als EUA i altres ser un estat independent; és per això que va esclatar la Guerra de Cuba (1895 - 1898). Després de l'explosió del vaixell americà (Maine), EUA va declarar la guerra a Espanya; tres mesos més tard Espanya va perdre la guerra i en conseqüència la seva colònia a ultramar. Això va suposar terribles conseqüències per Espanya, produint-se així, el desastre del 98, on acaba aquesta primera etapa. -
Assassinat Cánovas del Castillo
El 8 d'agost de 1897, Cánovas del Castillo va morir després de rebre tres trets per part d'un anarquista italià, qui, posteriorment, va ser jutjat i executat. El seu assassí va justificar el seu acte com a mostra de venjança per aquelles persones que van ser torturades al procés de Montjuïc. -
Guerra entre Espanya i EUA
Durant la guerra entre Espanya i Cuba va aparèixer una tercera potència que volia annexionar-se la colònia de Cuba, els Estats Units. Primerament, va voler negociar amb l'estat Espanyol, oferint una gran quantitat de diners a canvi del territori, però Espanya no va accedir-hi. Per tant, amb l'explosió del transatlàntic americà 'El Maine' els EUA van culpar a Espanya dels successos, sense proves, i els van declarar la guerra. Tres mesos més tard, van fer-se amb el territori cubà. -
Pau de París
El Tractat de París, signat l'any 1898 a França, posa fi a la guerra entre els Estats Units i Espanya, a causa del rendiment de l'estat espanyol. Amb això, Espanya va perdre les seves colònies a ultramar (Cuba, Guam, Puerto Rico i Filipines), excepte el Marroc. Per aquests territoris els americans van entregar 20 milions de dòlars als espanyols. No obstant això, les conseqüències d'aquesta guerra van afectar profundament Espanya, tan econòmicament, políticament i moralment. -
Aparició del Regeneracionisme
El regeneracionisme és un corrent ideològic polític, impulsada per Joaquim Costa, que té com a objectiu posar fi a la corrupció política i modernitzar Espanya (economia i societat) a través d'un sistema econòmic més modern. Els principals polítics espanyols que van portar un sistema regeneracionista van ser: Francisco Silvela (partit conservador), José Canalejas (partit liberal) i Antonio Maura (partit conservador). -
Period: to
La crisi del sistema de la Restauració
L'any 1898, després del desastre del 98 amb la pèrdua de les colònies a ultramar i el descontentament de la població, a Espanya inicia la fallida del sistema de la Restauració borbònica amb la regent Maria Cristina i posteriorment amb el rei Alfons XIII. Va haver-hi molts intents de canviar el sistema i posar fi a la corrupció, però tots van fracassar; mentre augmentava la tensió social i els conflictes urbans, el catalanisme i el republicanisme. -
Fundació Lliga Regionalista
L'any 1901, gràcies a la fusió del Centre Nacional Català i la Unió Regionalista, es va fundar la Lliga Regionalista, un força d'oposició al sistema polític espanyol. Els seus líders van ser: Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch. El seu diari era "La veu de Catalunya". L'any 1904 va patir una divisió interna greu; el sector més republicà es va separar i en 1923 deixa de ser tan important. -
Period: to
Regnat Alfons XIII
El regnat d'Alfons XIII comença l'any 1902, quan compleix la majoria d'edat i Maria Cristina (la seva mare) deixa de ser la regent de l'estat espanyol. Durant el seu regnat Espanya patia la crisi de la restauració borbònica, amb un sistema polític regeneracionista on existia el torn pacífic i la corrupció. Hi havia certa tensió política i urbana on es donaven diverses revoltes i oposicions al sistema, mentre el catalanisme i el republicanisme augmentava notablement. -
Creació Solidaritat Catalana
Després de la crítica del Cu-Cut cap a l'exèrcit i el respectiu atac militar es va crear la Llei de Jurisdiccions, no obstant, a Catalunya es pren com un acte anticatalanisme; és per això que sorgeix la Solidaritat Catalana. Aquesta és una agrupació de forces polítiques catalanes en defensa de les reivindicacions catalanistes; una coalició electoral que aplegava: carlins, republicans, federals i la Lliga. El seu objectiu era anul·lar la llei de jurisdicció i aconseguir l'autonomia de Catalunya. -
Creació Partit Radical (Lerroux)
El Partit Radical sorgeix l'any 1908 amb Alejandro Lerroux. És un partit republicà, anticlerical, anticatalanista i liberal de centreesquerra, tot i que va anar derivant cap a la dreta. El seu líder va ser el primer polític demagog i va saber apropar la classe obrera, malgrat que va acabar també amb actes de corrupció. El seu diari era "El Progreso". -
Setmana Tràgica
La Setmana Tràgica va iniciar el 26 de juliol i va finalitzar el 2 d'agost del 1909. Va ser una revolta urbana que va posar en manifest la crisi del sistema. Es protestava contra la lleva de soldats per anar a la guerra del Marroc, principalment les dones que s'emportaven als seus marits i fills. El malestar social va portar a moviments de protesta entre els ciutadans, com: els incendis de centres religiosos i les barricades al carrer. Va ser un acte anticlerical i antimilitarista. -
Period: to
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya es crea l'any 1914 arran de la Llei de Mancomunitats de Canalejas. Va fer possible la unió de les províncies: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, creant així la primera institució catalana amb certa capacitat d'autogovern, a més de la unió dels seus pressupostos i de decisions. Els seus objectius eren millorar i fomentar les infraestructures, l'ensenyament i l'educació catalana. L'any 1925 va ser abolida per Primo de Rivera. -
Period: to
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra Mundial va esclatar l'any 1914 i Espanya es declara neutral, ja que no disposa d'un exèrcit preparat i tampoc té interessos a Europa. La població espanyola es va dividir en: germanòfils (suport a imperis centrals); els més conservadors i aliadòfils (suport a França i Gran Bretanya); els més progressistes. L'economia del país va experimentar una gran demanda de productes i alhora una gran pujada de preus. -
Revolució Russa
Durant la Primera Guerra Mundial va sorgir la Revolució Russa (1917). Aquesta va acabar amb la monarquia del tsar Nicolau II, al mes de febrer. A l'octubre va aparèixer una segona revolució a Rússia on els bolxevics, liderats per Lenin, van aconseguir el poder; aquest fet va donar esperances a la classe obrera mentre que entre la burgesia augmentava la por i la desconfiança envers aquesta classe. -
Crisi de 1917 a Espanya
La Crisi de 1917 a Espanya va ser militar, política i social. Va suposar un perill per al govern i per al sistema de la Restauració. El moviment militar va crear les Juntas Militares de Defensa (una mena de sindicat); el moviment polític va fer una Assemblea de Parlamentaris a Barcelona convocada per la Lliga Regionalista i, finalment, el moviment social que va fer possible la primera vaga general revolucionària a causa del descontentament de la població per la pujada dels preus. -
Creació del Partit Republicà Català
L'any 1917, gràcies a la fusió entre el Bloc Republicà Autonomista i la Joventut Republicana de Lleida, es va crear el Partit Republicà Català, liderat per Lluís Companys. Va ser un partit catalanista que lluitava per l'autonomia de Catalunya, pel progressisme (amb transformacions econòmiques i socials) i pel laïcisme. El partit es va dissoldre l'any 1931. -
Creació del Sindicat Lliure
El Sindicat Lliure va ser creat l'any 1919, per la patronal, amb la finalitat de contrastar la força de la CNT. S'aplicava la violència contra els cenetistes i comptaven amb la complicitat de la policia. Després de crear la Llei de fugues la policia i a guàrdia civil perseguia i executava els sindicalistes. -
Period: to
Pistolerisme
El Pistolerisme va ser una pràctica violenta iniciada l'any 1918 fins al 1923 a Espanya. Es caracteritzava per la contractació de pistolers, sobretot per part d'empresaris, per tal d'assassinar a obrers, sindicalistes, policies, etc. per així poder aturar les seves reivindicacions, a causa de la diferència d'ideologies entre aquests. Els bàndols més oposats van ser els anarquistes contra els empresaris. Els ciutadans van influenciar-se per la recent Revolució Russa. -
Vaga de la Canadenca
Després de la Primera Guerra Mundial, la conflictivitat laboral va continuar existint. El febrer de 1919 es va fer una vaga a una empresa elèctrica de Barcelona (La Canadenca). La CNT va aturar tot allò que requeria electricitat (fàbriques, tramvies, gas...). Al març la vaga ja era general. El comitè de vaga i la patronal van signar un acord, on readmetien els treballadors acomiadats, millores salarials i jornades de 8 hores. La patronal no va complir i es va reprendre la vaga fins a l'abril. -
Establiment de les 8 hores laborals a Espanya
L'establiment de les 8 hores laborals a Espanya es van aconseguir gràcies a la vaga de la Canadenca, l'any 1919. La vaga va iniciar a una empresa elèctrica a Barcelona (la Canadenca) fins que va arribar a ser general. La patronal va fer un acord amb el comitè de vaga per tal de reprendre l'economia de l'estat. En aquest acord la patronal afirmava la readmissió dels treballadors acomiadats, millores salarials i la demandada jornada laboral de vuit hores. -
Assassinat de Francesc Layret
El 30 de novembre de 1920 Francesc Layret va ser assassinat per 4 pistolers davant de casa seva, a Barcelona. Aquest home era advocat, regidor i diputat del Partit Republicà Català, Era conegut com un gran defensor de les reivindicacions socials i dels treballadors; va ser un referent polític tant de l'obrerisme com d'esquerres catalanes. Dos dies després de la seva mort, es va donar una gran vaga a Barcelona com a resposta social. -
Desastre d'Annual
Espanya tenia com a colònia la zona del Rif (del Marroc) i va entrar en guerra. En 1920 es va decidir ampliar el territori ocupat amb un alçament. Va haver-hi una gran presència de soldats espanyols a la guerra del Marroc. El general Silvestre, l'any 1921, va decidir apropar-se al cor del Rif on van ser atacats i van planejar una operació de retirada a Annual. En aquesta van morir milers de soldats i es va perdre molt material bèl·lic. A Espanya hi havia un clima com el 1898 (pèrdua de Cuba). -
Aprovació de la Ley de Fugas
El 20 de gener de 1921 es va aprovar la Llei de Fugues, la qual justifica l'assassinat, per part de les autoritats; la policia i la guàrdia civil, a tots aquells detinguts que feien l'intent de fugida. Eren disparades aquelles persones que desobeïen les ordres de detenció de les autoritats, o no; amb només un tret en l'esquena l'assassinat estava justificat, independentment l'obediència del detingut. El resultat obtingut va ser una gran quantitat de sindicalistes assassinats. -
Assassinat de Salvador Seguí "El noi del Sucre"
El 10 de març de 1923, època de pistolerisme, Salvador Seguí, un dels fundadors de la CNT i líder de la vaga de La Canadenca, va ser assassinat per tres pistolers a Barcelona. Era un símbol de l'anarcosindicalisme català. La seva mort va suposar un gran impacte per al sindicalisme. -
Cop militar de Primo de Rivera
El 13 de setembre de 1923, Miguel Primo de Rivera (capità general de Catalunya), va donar un cop d'estat que va finalitzar amb el sistema polític de la Restauració. Espanya es trobava en un moment de recessió econòmica, l'obrerisme radicalitzat, les vagues i el pistolerisme eren freqüents i republicans i socialistes havien guanyat influència. Per això el rei, l'exèrcit, la burgesia i els conservadors van donar suport a aquest cop. Alfons XIII va nomenar a Primo de Rivera president del govern. -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera
La Dictadura de Primo de Rivera va limitar la llibertat d'expressió i de premsa; també va iniciar la persecució a les associacions anarquistes i comunistes, va fer una política anticatalana i va dissoldre les diputacions, els ajuntaments i la mancomunitat. Es va fer una política de dirigisme econòmic (on intervé l'estat i la creació de monopolis) i una política proteccionista pel comerç exterior. Les obres públiques van augmentar. Finalment, Primo de Rivera, va nomenar un Directori Civil. -
Desembarcament d'Alhucemas
L'any 1925, en finalitzar la guerra del Marroc, l'armada i l'exèrcit espanyol van efectuar el desembarcament d'Alhucemas. Una gran operació naval amb suport aeri que va derrotar les forces d'Abd el-Krim, gràcies a l'exèrcit francès. Gràcies a aquest satisfactori succés, Primo de Rivera va poder nomenar un Directori Civil, format per ministres de la Unió Patriòtica. El desembarcament militar va posar fi a la guerra del Rif. -
Crisi econòmica internacional (Crac del 29)
El Crac del 29 es va donar perquè el 29 d'octubre de 1929 la borsa de valors de Nova York va caure a nivells desmesurats. Va impactar a escala mundial donant pas a l'anomenada Gran Depressió. La causa principal va ser el baix preu de les accions i el gran accés de la població que van provocar la immensa baixada del valor d'aquestes, seguit d'un caos financer.
Espanya va patir una gran crisi, molt atur, endeutament familiar, tancament d'empreses i un gran dèficit de l'Estat. -
Exposició Internacional de Barcelona
Pel fet que se celebraria l'exposició Internacional de Barcelona, la ciutat va experimentar diverses transformacions socials i urbanístiques, les quals van suposar una gran inversió econòmica, entre aquestes la rehabilitació de la muntanya de Montjuïc. Les transformacions eren per aconseguir transmetre la imatge d'un país modern i avançat. Aquesta es va desenvolupar en: indústria, art i esport. -
Dimissió de Primo de Rivera
El 28 de gener de 1930, el general Primo de Rivera es veu amb l'obligació de presentar la seva dimissió al rei Alfons XIII. A Espanya hi havia una mala situació econòmica (devaluació de la pesseta), es va dur a terme un cop d'estat per enderrocar la seva dictadura militar, a més, anava perdent el suport del rei i de diversos sectors de l'exèrcit; Primo de Rivera també patia problemes de salut a causa de la diabetis, és per això que va decidir dimitir i marxar-se a París. -
Period: to
Dictablanda
El 28 de gener de 1930, Primo de Rivera va presentar la seva dimissió al rei. Per tant, el general Dámaso Berenguer va crear un govern provisional, el qual era conegut, de manera irònica, amb el nom de Dictablanda. Aquesta va ocupar l'últim període tant de la Restauració com del regnat d'Alfons XIII. Va rebre aquell nom, ja que el seu govern era indefinit, pel fet que no va continuar amb l'anterior dictadura ni va restablir la constitució de 1876, ni es van fer una de nova. -
Proclamació de la II República
El suport que va brindar el rei Alfons XIII a la dictadura de Primo de Rivera va suposar la caiguda de la monarquia parlamentària espanyola. Les eleccions del 12 d'abril de 1931 van indicar el desig d'instaurar una república i el 14 d'abril de 1931 es va proclamar la II República espanyola amb Niceto Alcalá-Zamora de primer president. Aquest règim democràtic va existir fins a l'any 1939, quan va finalitzar la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939).