-
LA REVOLUCIÓ DEL 1905 (2)
Els manifestants només volien denunciar el mal govern i millorar l'inici de les reformes polítiques.
A conseqüència d'això les autoritats van reaccionar amb repressió molt violenta, és a dir morts i ferits. Aquest fet/dia té un nom Diumenge Sagnant.
L'imperi tsar va fer algunes concessions, recollides en el Manifest imperial, Rússia se'n va convertir en monarquia parlamentària, però al cap de poc l'imperi tsar va trencar amb els seus compromisos sense tenir en compte la Duma. -
LA REVOLUCIÓ DEL 1905
L'any 1905 hi havia moltes queixes: descontentament social, la pagesia, els obrers industrials insatisfets de les condicions de vida.
Al mateix any l'exèrcit tsarista va perdre la guerra russojaponesa a causa de que les dues grans potències volien dominar Àsia.
A causa d'això va incrementar el descrèdit del règim tsarista.
La revolució del 1905 va començar al 9 de gener, quan un conjunt de persones van anar al Palau d'Hivern de Sant Petersburg a comunicar-li al tsar les queixes i les demandes. -
ASSASSINAT DE L’ARXIDUC FRANZ FERDINAND (1)
Va ser el fet que va fer que esclates la primera guerra mundial. L’arxiduc i la seva esposa van morir a Sarajevo, Bosnia, assassinats per Gavrilo Princip, el 28 de juny de 1914. A partir d’això el 28 de juliol de 1914 Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, tras haver donat un ultimátum el 23 d’aquell més. -
ASSASSINAT DE L’ARXIDUC FRANZ FERDINAND (2)
Donada la declaració de la guerra, es van posar en marxa els sistemes d'aliances, Alemanya i França van donar suport als seus aliats i el Regne Unit va declarar la guerra a l’imperi alemany després que les seves tropes envaïssin Bèlgica. Mentrestant Itàlia es mantenia en estat neutral. -
Period: to
1ª GUERRA MUNDIAL
La 1ª Guerra Mundial va ser una confrontació bèlica que va tenir lloc a Europa entre 1914 i 1918.En aquesta guerra es van veure involucrades les princiapls grans potències d’aquella època: la Triple Alliança, contra la Triple Entesa . On Itàlia acabaria unint-se a la Triple Entesa un any més tard a causa d'un conflicte d'interessos amb l'Imperi austrohongarès. L’11 de novembre de 1918 va finalitzar la guerra Arran d’això van desapareixer l’imperi Austrohongarès, l’Otomà i el Rus. -
1ª BATALLA DE MARNE
A començaments del Setembre de 1914, una desena de kilometres de París es trobaven les tropes desplegades de cada exercit. El 6 de setembre de 1914, les forces franceses i britàniques, van llençar un contraatac. La batalla principal es va dur a terme entre el 6 i el 9 de setembre. Les forces alemanyes es van replegar. Les baixes a cada bàndol van ser de gairebé 100.000 morts o desapareguts i també ferits. -
OPERACIÓ ALS DARDANELS
El 25 d'abril del 1915, forces britàniques i franceses van desembarcar a Gal·lípoli, a l'estret turc dels Dardanels, controlant l'accés a Constantinoble (avui Istanbul) i al mar Negre, tancat per Turquia, aliada d'Alemanya i l'imperi austrohongarès al començament de la guerra. -
OPERACIÓ ALS DARDANELS
L'operació, defensada per Winston Churchill, tenia per objectiu assolir Alemanya i Àustria per la rereguarda i establir un enllaç amb Rússia. Es va fracasar amb més de 180.000 morts entre els Aliats, que van acabar evacuant les tropes el gener del 1916. -
ITÀLIA ENTRA EN GUERRA
Itàlia desde un principi havia estat neutral, però el 24 de maig de 1915 Itàlia va entrar en guerra contra l’Imperi Austrohongares i els seus aliats. -
BATALLA DE VERDUN I SOMME
Els alemanys van intentar trencar els fronts a la batalla de Verdun el 25 de febrer de 1916. A partir del juny, l'avenç alemany es va estancar. A l'octubre i el desembre els francesos van reconquerir els forts emblemàtics de Douaumont i la major part del terreny perdut al començament de la batalla. -
BATALLA DE VERDUN I SOMME
Els britànics ho van intentar a la batalla de Somme el Juliol de 1916, esta considerada la batalla més sagnant de la guerra amb 1,2 milions de morts. Totes dues van tenir resultats militars molt pobres, hi van haver de grans pèrdues de vides humanes. -
La revolució bolxevic d’octubre de 1917
Va ser un moviment liderat per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx, es considera la primera revolució proletària triomfant arreu del món. Va durar un llarg període que va condicionar pràcticament tot el segle XX. -
La revolució bolxevic d’octubre de 1917
Després de la revolució de febrer, i la caiguda del poder absolut de Tsar, el buit de poder, va arribar dues bandes, el Govern Provisional de la república burgesa, que provenia de l'aliança de liberals i socialistes moderats i l'altra banda els soviets, consells de treballadors, soldats i camperols, que hi havia que ren els principals de la revolució que organitzaven i gestionaven el dia a dia de les necessitats de la gran majoria de la població. -
La revolució bolxevic d’octubre de 1917
Mentre el govern Provisional volien que Rússia seguís a la guerra, fet no gaire acceptat dels soviets, ja que ells volien posar fi a això. El govern resistia al repartiment de la propietat de la terra, mentre que els soviets, amb influència dels bolxevics, reclamaven el repartiment de la terra per restablir la reserva d'aliments a les ciutats. Els plantejaments dels Soviets i el partit bolxevic, que acabarien amb el triomf de la revolució d'octubre, es resumiren en la consigna "Pau, terra i pa". -
La revolució de febrer de 1917 i la formació del govern provisional
La revolució del 1917 va començar després de la manifestació del 23 de febrer a Sant Petersburg. El 25 va començar la vaga general i el 26 es van produir i les tropes es van negar a disparar contra els vaguistes. El 27 de febrer es va crear un govern provisional, la persona que governaria seria el socialista Kerenski.
El govern pretenia instaurar un sistema polític liberal i el tsar Nicolau II va ser obligat a abdicar. Però el govern provisional no tenia autoritat en tot el territori. -
La revolució de febrer de 1917 i la formació del govern provisional
La revolució de febrer de 1917 i la formació del govern provisional
El 1914 Rússia va entrar a la Primera Guerra Mundial encara que no estaven gaire preparats per la guerra. Les derrotes militars, el desproveïment de la rereguarda i les elevades pèrdues humanes i territorials van crear un gran malestar, que va provocar vagues i manifestacions, reprimides amb molta duresa. La repressió va afavorir la unió de l'oposició contrària al tsar. -
La revolució de febrer de 1917 i la formació del govern provisional
Obrers, camperols i soldats van formar soviets per tot el país, que fins i tot van arribar a tenir les seves pròpies milícies armades Aviat els soviets es van decantar cap als bolxevics, socialistes radicals partidaris de la revolució comunista i la dictadura del proletariat. Els bolxevics demanaven l'abandonament immediat de la guerra, la millora de les condicions de vida dels obrers, el repartiment de terres entre els camperols i el reconeixement de les minories nacionals. -
ELS ESTATS UNITS ENTREN EN GUERRA
Els Estats Units al començament de la guerra s’havien considerat neutrals igual que Itàlia, però en la pràctica venien subministraments als aliats i els finançaven. Els alemany van intentar evitar-ho amb l’acció de submarins, però després de l’enfonsament de vaixells com el Lusitsnia i el Sussex, els Estats Units van entrar en guerra i van aportar al bloc aliat més d’un milió de soldats i la seva potent indústria. -
Period: to
Revolució Russa
La Revolució Russa va ser un moviment polític, social i econòmic que va succeir l'any 1917, de l'Imperi Rus. A conseqüència del que va causar es considera un dels fets més gran a l'època contemporània. Totes les explicacions dels fets de la Revolució Russa són més aviat subjectiva que objectiva, ja que cada part implicada en els fets té la seva versió. -
Period: to
La guerra civil
Els contrarevolucionaris tenien l’ajuda del següents països: Gran Bretanya, França, USA i el Japó. Aquests països no estaven d'acord amb el nou règim polític, ja que no volien que la revolució comunista russa s'estenguis a altres països.
La guerra civil va acabar amb l'èxit dels bolxevics el 1921 gràcies a una part de Trotski en l'Exèrcit Roig. -
Period: to
La guerra civil
La revolució havia triomfat, però a bastantes zones del país el futur era incert. Els que estaven d'acord amb el tsarisme i els defensors del sistema polític liberal van intentar avortar la revolució per la força. Al país es van formar dos bàndols els que estaven en contra de la revolució que eren els de l'Exèrcit Blanc i els bolxevics que van crear l'Exèrcit Roig. -
RÚSSIA ABANDONA LA GUERRA
Russia va abandonar la guerra a causa de la revolució que hi va haver en el seu país. El 3 de març de 1918, es va signar el Tractat de Brest-Litovsk entre el nou govern bolxevic de Rússia i les potències aliades perquè Russia pogues abandonar la 1ra guerra mundial. -
LA PAU DE PARÍS I EL TRACTAT DE VERSALLES
S’anomena la pau de París el conjunt de tractats firmats pels països vençuts, un d’aquests tractats era el de Versalles, signat el 29 de juny de 1919, declarava Alemanya i els seus aliats els únics responsables del conflicte i de les seves conseqüències. -
La nova política econòmica (NEP)
A causa de la guerra civil i el comunisme de guerra, l'economia es va decaure i van motivar l'establiment de la Nova Política Econòmica entre el 1921 i 1928.
La NEP va concebre's com una resposta transitòria de la crisi, que consistia en un retorn parcial a l'economia de mercat.
Els agricultors cultivaven i veien lliurement, també es podia tenir una propietat privada de petites i mitjanes empreses industrials, es va autoritzar el lliure comerç interior i es va restablir l'economia monetària. -
La nova política econòmica (NEP)
Els transports, el comerç exterior, la banca i les grans empreses estaven sota el control de l'estat.
Totes aquestes mesures van millorar l'activitat econòmica. -
Stalin s’imposa en la lluita pel poder i Lev Trotsky
Stalin va eliminar qualsevol focus d'oposició o de rivalitat al seu poder creixent. El 1927 Trotski, Kamenev, Zinoviev i d'altres van ser explusats del paritit.
Trotski el principal rival va ser desterrat i expulsat de l'URSS, va ser exiliat a Mèxic fins que va ser assesinat el 1940 per ordre de Stalin.
Aproximadament el 1929 Stalin practicament va eliminar a tots els competidors. Amb el control absolut del Partit Comunista va crear el règim dictatorial totalitari. -
Stalin s’imposa en la lluita pel poder i Lev Trotsky
Quan va morir Lenin, el 1924 va haver-hi una sèrie de lluites internes pel poder dins del PCUS.
L'estat i la direcció del partit estava en mans de Stalin, Trotski, Kamenev, Zinoviev, etc. Però igualment tenien enfrontaments a causa dels punts de vista sobre l'economia i la clau de la política internacional.
A poc a poc Stalin es va imposar, i ell mateix va ser secretari general del PCUS el 1922. -
Stalin s’imposa en la lluita pel poder i Lev Trotsky
Al contrari dels que defensaven la teoria que sostenia que era absolutament necessari que la revolució s'internacionalitzés per garantir-ne l'èxit, Stalin defensava la política del socialisme en un sol país.
Aquesta política sostenia enfortir l'URSS i desenvolupar la construcció del socialisme dins el marc d'aquesta federació d'estats, sense esperar triomf d'una revolució mundial que no semblava propera. -
La creació de la Unió Soviètica
El 1922 exactament i oficialment al 30 de desembre del 1922, es va crear l'URSS, és a dir la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Aquest estat és plurinacional i multiètnic, semblant a l'antic imperi dels tsars.
El 1924 es va crear la Constitució de l'URSS, que definia el sistema polític del nou estat: -
La creació de la Unió Soviètica
El 1924 es va crear la Constitució de l'URSS, que definia el sistema polític del nou estat:
Les repúbliques tenien autonomia en política interna en els àmbits judicials, de l'esenyament, l'ús de llengües i els costums propis, i podien abandonar la unió. La política exterior o la planificació econòmica restaven en mans de la unió. -
La creació de la Unió Soviètica
L'òrgan suprem legislatiu era el Soviet Suprem que era escollit pels soviets de les repúbliques, que era nomenat Presídium, el president de la qual era el cap d'estat, i el Consell de Comissaris del Poble, una mena de consell de ministres. L'organització política en veritat estava controlada pel partit únic (Partit Comunsita o PCUS), que tenia com a òrgan principal el Comitè Central, que estava dirigit pel secretari general. L'exèrcit i la policia política eren els garants del règim.