-
Period: to
1900-1924
-
-
Guerra Russojaponesa
Aquesta guerra va ser un dels primers grans conflictes entre les grans potències mundials al segle XX. Va enfrontar una de les potències europees tradicionals contra un país que tan sols mig segle abans era un grup d'illes semifeudals que havien rebutjat durant segles l'avanç tecnològic i el comerç amb els altres continents. http://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_ruso-japonesa -
Rumors de la Revolució
Convulsions polítiques i socials a la Rússia imperial.
Va esclatar un moviment revolucionari contra l'opressió tsarista i les injusticies socials i en demanda de millores bàsiques de les condicions de vida de la població. La revolució va tenir força a Sant Petersburg, la capital de l'Imperi, amb una manifestació davant el Palau d'Hivern, on residia el tsar, que va ser reprimida per l'exèrcit en una jornada coneguda com a Diumenge Sagnant. -
La Revolució de 1905 i els intents de reforma
Després de la Revolució de 1905 els governs del tsar Nicolau II van emprendre algunes tímides reformes econòmiques i polítiques. Es va convocar un "duma" i el ministre Stolipin va proposar una reforma agrària -
Period: to
TSARISME
-
Rússia entra en la Primera Guerra mundial
La decisió de Rússia de participar en la guerra va precipitar els esdeveniments. La majoria de les fàbriques es van transformar en indústries de guerra i el reclutament de pagesos va fer disminuir la producció agrària.
Derrotes militars davant d'Alemanya, que Rússia no va poder evitar perquè l'exercit estava malt equipat i mal comandat. -
1a. etapa de la Revolució Soviètica (caiguda del tsarisme) I
El primer episodi revolucionari es va desfermar el febrer de 1917, en què grups populars van sortir al carrer per demanar la fi de guerra i el millorament de condicions de vida. Va començar el 23 de febrer amb una gran manifestació a Petrograd. I el 27 de febrer es va fer una vaga general.
Arreu del país es van anar formant grups soviets, que des del primer moment van ser molt importants per canalitzar el moviment subversiu. -
1a etapa de la Revolució (caiguda del tsarisme) II
El tsar i el seu govern es van negar a abandonar la guerra. La duma va prendre protagonisme en la crisi i, d'acord amb el soviet de Petrograd, va imposar un govern provisional presidit pel príncep Livov.
El nou govern va prometre reformes polítiques i socials i també es va comprometre a convocar una assemblea constituent per decidir el destí polític de Rússia. La caiguda del tsar no va posar a fi els problemes. La guerra continuava, les condicions de vida no milloraven... -
La dualitat de poders (març-octubre 1917) I
Durant el mes de març la pugna entre el govern provisional i els soviets va continuar. El govern Livov, de caire liberal i dirigit pel partit KDT, va ser desbordat pel moviment popular, liderat pels soviets, que demanava l'aprofundiment de les reformes i el final de la guerra.
Desde que havia tornat de l'exili, el mes d'abril, Lenin havia defensat que la revolució havia de superar la fase liberalburgesa per convertir-se en una revolució del proletariat. -
Retorn de Lenin
Retorn triomfal de Lenin a Petrograd (Sant Petersburg) en 1917 va ser un punt d'inflexió en la revolució russa. L'extracte de sota va ser presa de les memòries d'un testimoni que va ser membre del Soviet de Petrograd. -
La dualitat de poders (març-octubre 1917) II
Paral·lelament, les reformes promeses pel govern no avançaven. Davant l'empitjorament de la situació, Livov va ser substituit per un socialista moderat partidari d'accelerar les reformes, però no pas de sortir del conflicte bèl·lic, Aleksandr Kerenski. El nou gover va prometre celebrar eleccions pel novembre per formar una assemblea constituent, però es va enfrontar obertament amb el soviet de Petrograd i va començar una persecució sistemàtica dels bolxevics. -
La dualitat de poders (març-octubre 1917) III
Les dificultats del govern de Kerenski van augmentar a l'agost arran del cop d'Estat que van fer els militars tsaristes protagonitzat pel general Kornilov per recuperar el poder.
Des d'aquell moment els bolxevics van prendre la iniciativa. Lenin va convèncer el partit bolxevic de la necessitat de passar a la insurrecció armada. -
2a. etapa de la Revolució I
La segona etapa, va ser impulsada pel partit bolxevic. Va tenir un caracter socialsta i va crear un nou Estat basat en el poder dels soviets.
A l'estiu del 1917 el aprtit bolxevic havia estat prohibit i Lenin es va haver d'exiliar un altre cop a causa d'una insurecció popular que hi va haver a Petrograd el mes de juny i que va fracassar.
El dia 25 d'octubre, va coincidir amb la celebració del Segon Congrés dels Soviets de Rússia a Petrograd. -
Period: to
RÚSSIA SOVIÈTICA (1917-1928
-
2a etapa de la Revolució II
El triomf a Petrograd va ser decisiu i el govern va dimitir després de la fugida de Kerenski, el seu president.
La revolució es va estendre ràpidament a Moscou i als nuclis industrials de Rússia. Al començament del novembre la zona septentrional de Rússia era en mans dels bolxevics, però hi havia extensos territoris que continuaven sota el poder de les antigues autoritats tsaristes. -
2a etapa de la Revolució III
El Segon Congrés dels Soviets va destituir el govern provisional i va aprovar la formació d'un Consell de Comissaris del Poble, dirigit per Lenin, que es va constituir el primer govern obrer i camperol. El nou executiu va començar de seguida la implantació del socialisme i va decretar mesures revolucionaries (la terra havia de passar als pagesos, els obrers havien de prendre el control de les empreses amb més de cinc treballadors, es va nacionalitzar la banca i se sumprimí l'exèrcit tsarista. -
2a etapa de la Revolució IV
Un nou decret va mostrar la determinació del govern d'establir la pau amb Alemanya. Les converses van acabar amb la signatura d'un tractat a Brest-Litovsk. http://ca.wikipedia.org/wiki/Tractat_de_Brest-Litovsk -
La Guerra Civil i el comunisme de guerra I
La revolució havia triomfat a molts llocs de l'imperi, però existia una part immensa del país on el domini bolxevic era incert. Els defensors del vell ordre tsarista van iniciar la defensa armada per tal d'impedir la consolidació de l'Estat soviètic. Dirigits per una part considerable de l'exèrcit tsarista, per components de les antigues classes privilegiades i de la pagesia propietària, aquests partidaris del vell ordre van rebre el nom de russos blancs per oposició a la Rússia roja. -
La guerra civil i el comunisme de guerra II
Els russos blancs controlaven la zona est del país, incloent-hi Sibèria, i els territoris del nord, mentre que els revolucionaris controlaven el centre de Rússia.
L'Exèrcit Roig es basava en la disciplina i en la jerarquia militar clàssica, però uns comissaris polítics vigilaven els combatents o fomentaven l'ànim revolucionari. -
La guerra civil i el comunisme de guerra III
Va començar aleshores una guerra civil que va costar un nombre molt elevat de vides que va condemnar milions de persones a la misèria i a la fam. Els primers mesos els blancs van obtenir algunes victòries, però a partir de la darreria del 1918 els exèrcits de l'Exèrcit Roig van anar creixent i el 1921, després de la victoria a Ucraïna, fou el vencedor en la guerra. -
La guerra civil i el comunisme de guerra IV
La guerra civil va fer que tota l'economia del país s'orientes cap a un objectiu únic: avituallar l'exèrcit per guanyar la guerra. Aquesta fase de la revolució fou la de comunisme de guerra i va comportar l'estatalització de la indústria per subvenir a les necessitats de l'exèrcit. Tota l'econòmia va passar a ser dirigida per l'Estat, que controlava la producció i la distribució dels productes agraris. http://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_Rusa -
La consolidació del poder bolxevic i el naixement de l'URSS I
La guerra civil i el boicot internacional a la Rússia revolucionaria van influir decisivament en la definició política del nou Estat soviètic. L'assemblea Constituent era l'organisme previst per transformar el tsarisme en una república democràtica.
El partit bolxevic, que a partir del 1921 va passar a anomensr-se Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), es va constituir centre del poder i la direcció va ser encarregada a un comitè anomenat Politburó. -
La consolidació del poder bolxevic i el naixement de l'URSS II
El partit estava dirigit per un secretari general, que també exercia el càrrec de cap de l'Estat. Només l'Estat i el partit podien aspirar a exercir càrrecs. L'òrgan suprem de l'Estat era el Congrés dels Soviets que exercia el poder legislatiu.
Els bolxevics van transformar el vell imperi dels tsars en una república federal i l'any 1922 es va crear la Unió de Repúbliques Soviètiques, una entitat que comprenia repúbliques soviètiques i repúbliques autònomes. L'URSS va prendre la forma definitiva -
La consolidació del poder bolxevic i el naixement de l'URSS III
L'URSS va prendre la forma definitiva a la constitució del 1924, que definia les competencies de la unió i les de les repúbliques federades -
NEP I
Coma conseqüència de la guerra civil i del comunisme de guerra, l'economia soviètica es va esfondar estrepitosament i el desproveïment de les ciutats va esdevenir general.
Al març del 1921, els mariners del port de Kronstadt es van rebel·lar.
Lenin va proposar una reforma de l'economia que permetés millorar les condicions de vida a la població i vencés les resistències davant el procés revolucionari. -
NEP II
La nova orientació de la revolució en el terreny econòmic es va concretar en una Nova Política Econòmica, la NEP. Aquesta nova política representava fer marxa enrere en algunes de les grans decisions anteriors, com la desaparició de la propietat privada i el control estatal de la indústria i de l'agricultura. La NEP comportava la implantació d'una econòmia mixta. -
NEP III
La nova política econòmica va donar lloc també a un debat seriós en el Partit Comunista i va reforçar l'enfrontament intern entre les tendències que defensaven el manteniment d'una econòmia mista, en part estatal i en aprt privada, i les propugnaven la ràpida socialització de la propietat, de la producció i de la distribució de bens. -
-
De Lenin a Stalin I
És va crear la Tercera Internacional, coneguda com a Komintern, que va fer una crida a tots els països socialistes perquè abandonessin la Segona Internacional i s'adherissin a la nova Internacional revolucionària.
La ruptura es va fer més evident quan, al Congrés del Komintern de l'any 1920, es van aprovar les vint-i-una condicions que havien de complir els partits que s'hi volien adherir. -
De Lenin a Stalin II
Entre aquestes condicions s'hi explicitava la necessitat d'expulsar-ne els dirigents reformistes i d'acceptar plenament les concepcions socialistes i revolucionàries del bolxevisme.
Les vint-i-una condicions van provocar l'escissió de molts partits socialistes i van donar lloc al naixement dels partits comunistes. -
La mort de Lenin I
La desaparició l'any 1924 de Vladimir Ílitx Ulianov, Lenin, el líder indiscutible de la revolució, va generar un període de lluites internes pel poder.
Lenin ere el líder indiscutible dels bolxevics i promotor del nou Estat soviètic, que deixava la incògnita de la seva successió. -
La mort de Lenin
El Gran debat va ser una lluita entre els dirigents del partit bolxevic que ses va desenvolupar entre els anys 1924 i 1928 en diversos fronts: per la direcció del partit, pel poder a l'Estat soviètic i per la direcció i l'orientació de la revolució. El debat es va polaritzar al voltant de dues figures, Trotski i Stalin. --> http://ca.wikipedia.org/wiki/Lenin
--> http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Russian_inventors
