-
Nicolau II es Coronat
Nicolau II, últim tsar de Rússia, va ascendir al tron el 1894. Al començament del segle XX, la situació del país era insostenible. Les males collites i el fort emdeutament pagès, així com l'estancament industrial, van estendre la misèria entre les classes populars. -
Period: to
La Revolució Russa
Igual que la Revolució Francesa o que la posterior Revolució Xinesa, la Revolució Russa representa una fita crucial a la història contemporània. El triomf de la revolució va permetre la transformació del país en una potència industrial. A més, va presentar noves formes d'organització econòmica, social i política al món que van despertar la admiració i el support de la classe obrera europea -
La Revolució de 1905
El gener de 1905, un grup de manifestants dirigits pel pare Gapon van redactar les seves demandes al tsar i es van dirigir de manera pacífica al Palau d'Hivern, on la repressió de la guàrdia imperial en el conegut com "diumenge sagnant" va provocar uns 300 morts i milers de ferits. -
El manifest d'octubre
El manifest emès per Nicolau II el 30 d'octubre de 1905, anava dirigit a mitigar el malestar existent a Rússia i contenia garanties per a l'atorgament de llibertats civils per a la població: incloent-hi la immunitat personal, la llibertat religiosa, la llibertat d'expressió, el dret de reunió i el dret d'associació; una participació extensa a la recent creada Duma Imperial de Rússia; la introducció del sufragi universal masculí. -
Rússia declara la guerra a Alemanya
El 28 de juliol de 1914, Gavrilo Princip va assassinar l'hereu de la corona austríaca. Va a ser consequència les successives crisis que es van viure als Balcans i el detonant de la Primera Guerra Mundial.
Per a Lenin, la Primera Guerra Mundial va ser "l'accelerador de la història" que precipità les revolucions de 1917.
Rússia va mobilitzar 15 millions de soldats i va perdre 3 millions en 3 anys de guerra -
Manifestacions de dones i obrers a Petrograd
A mitjan de febrer, a Petrograd (Sant Petersburg), es van produir manifestacions de dones i obrers per reclamar aliments; però, l'exèrcit no va reprimir les mobilitzacions i es van unir a les protestes. El 27 de febrer es va produir una vaga general i l'amotinament de la guarnició militar. -
Abdicació del tsar Nicolau II
En aquest context de fallida política i social, el 2 de març Nicolau II va abdicar i l'endemà es va establir un govern provisional, amb la qual cosa van finalitzar tres segles de govern dels Romanov. -
Govern provisional de Kerenski
El govern provisional, dirigit per Aleksandr Kerenski (Partit Socialrevolucionari) juntament amb cadets i menxevics, aspirava a establir una república liberal democràtica de caràcter burgès.
El nou govern va adoptar una sèrie de reformes, com la dissolució de la policia política, el reconeixement de la independència de Finalandia i Polònia, i la convocatòria d'una assamblea constituent -
Insurrecció boltxevic fallida
El 16 de juliol es va produir a Petrograd una insurrecció boltxevic fallida, en demanda de "pau, pa i terra". El partit va ser dissolt, Lenin va fugir a Finlàbdia i Trotski va ser empresonat.
El malestar popular anava en augment i nombrosos pagesos van protagonitzar ocupacions de terres. La guerra continuava, entre març i octubre de 1917 va desertar un milió de solfdats. -
Period: to
Guerra Civil Russa
L'establiment d'un règim de partit únic va trobar l'oposició de tots aquells opositors al blotxevisme que n'havien quedat exclosos. Liberals, socialistes revolucionaris, menxevics o anarquistes.
Els antics oficials tsaristes, reorganitzats com a Exèrcit Blanc, van comptar amb el suport de França, Regne Unit , els Estats Units i el Japó.
l'Exèrcit Roig va ser creat a partir de la Guàrdia Roja per Trorski, com a comissari del poble per a la guerra -
Assalt al Palau d'Hivern
Els esdeveniments es van precipitar el 7 de novembre, quan les milícies bolxevics i la marineria de Kronstadt van assaltar el Palau d'Hivern, seu del govern provisional.
L'endemà es van aprovar els denominats Decrets d'Octubre, encaminats a enfortir el suport popular dels bolxevics -
Els Decrets d'Octubre de 1917
Els Decrets d'Octubre són:
El decret sobre la pau: Rússia i Alemanya van signar l'armistici que culminaria amb la Pau de Brest-Liovsk.
El decret sobre la terra: es va procedir a l'expropiació de terres per tal de repartir-les entre els soviets pagesos.
La formació de Govern: es va decidir la formació d'un govern provisional obrer i pagès, presidit per Lenin, fins que es reunís l'assamblea constituent. -
Assassinat de la familia Romanov
El juliol de 1918, Lenin va encomanar al Soviet Regional dels Urals l'execució del tsar Nicolau II i la seva família, a Ekaterinburg. S'extingia així la possibilitat d'una restauració imperial davan una hipotètica victoria bñanca. -
El comunisme de guerra
el govern boltxevic va implantar el comunisme de guerra, un sistema econòmic que tenia com a objectiu fonamental el proveïment de l'Exèrcit Roig. El govern va intervenir tots els sectors econòmics, va suprimir la propietat privada i va estatalitzar la indústria.
Les requises de productes agraris van provocar un resultat desastrós. Així, es va produir la gran fam de 1921, que va suposar un descens de la població de més de 5 milions de persones -
La Nova Política Econòmica (NEP)
Davant la terrible situació econòmica, el març de 1921, Lenin va establir la Nova Política Econòmica (NEP), una tornada parcial a l'economia de mercat amb la finalitat de pal·liar els efectes desastrosos del comunisme de guerra.
L'Estat permitia ara l'existència de petits negocis privats i només intervenia les grans indústries (90% del total). L'any 1926 l'economia russa havia recuperat els nivells anterior a la 1ªGM -
Creació de l'URSS
L'any 1922, es va crear la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Aquest vast Estat federal estava compost per un mosaic de nacionalitats que durant les dècades següents van ser russificades.
La Constitució soviètica de 1923 va establir un nou model d'Estat basat en soviets, que negava les eleccions lliures i el parlamentarisme.
La malaltia de Lenin va obrir la lluita successòria entre Trorski i Stalin. Arribant al poder aquest últim
