-
753 BCE
La Fundació de Roma
L'antiga Roma es refereix a l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació. D'acord amb la llegenda romana, la ciutat es va fundar el 753 aC per Ròmul i Rem. -
509 BCE
Expulsió dels Etruscos
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del segle x aC al segle i aC al país conegut amb el nom d'Etrúria. L'assentament d'aquest poble és similar al dels altres pobles de la Itàlia antiga, com els romans, els llatins, els sabins, i els vènets. La qüestió dels orígens del poble etrusc ha estat durant molt de temps un tema d'interès i debat entre els historiadors. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
La República romana va consolidar el seu poder al centre d'Itàlia durant el segle V aC. C. i, entre els segles IV i III a. C., es va imposar com a potència dominant de la península itàlica, sotmetent i unificant als altres pobles itàlics.3 4 i enfrontant-se a les polis gregues del sud de la península.5 En la segona meitat del segle III a. C. va projectar el seu poder fora d'Itàlia, -
275 BCE
La conquesta de la península Itàlica
Els romans van emprendre una nova ofensiva el 278 AC i van derrotar els epirotes a Benevento. Pirro va abandonar el sud d'Itàlia i Roma va prosseguir el seu avenç fins a conquerir Tàrent (272 AC). Tot el centre i sud de la Península Itàlica va passar a control romà. -
264 BCE
Inici de la Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica (264 aC-241 aC) fou la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani. Durant 23 anys, les dues potències van lluitar per la supremacia a la zona. El conjunt de guerres entre Roma i Cartago es van conèixer com a «Guerres Púniques» pel fet que el nom en llatí per als cartaginesos era Punici, que al seu torn derivava de Phoenici, en referència a l'origen fenici dels cartaginesos. -
146 BCE
Final Tercera guerra Púnica
Al final de la tercera guerra púnica, i després de dècades de conflicte, Roma va conquistar totes les possessions cartagineses i va arrasar la ciutat de Cartago, la seva capital, de manera que la facció cartaginesa va desaparèixer de la història. -
27 BCE
Octavi August el nou Emperador
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.[nota 1] Fou el primer governant de la dinastia julioclàudia. La seva condició de fundador del Principat fa que sigui considerat un dels líders més eficaços i alhora controvertits de la història. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 476 dC . -
117
Màxima expansió de l'Imperi Romà
L'Imperi Romà va arribar a la seva màxima expansió l'any 116 dC. sota el govern de l'emperador Marco Ulpio Trajano (98 dC-117 dC), de la dinastia Ulpio-Aelia. -
313
Edicte de Milà
L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes. L'edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el març del 313. -
476
Fi de L'imperi romà d'Occident
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre.