-
753 BCE
Fundació de Roma
El mite diu que Ròmul i Rem eren dos bessons que van ser abandonats. Una lloba els va trobar i els va emmantar i cuidar. Quan van ser més grans un pagès els va adoptar fins que van ser grans. Quan estaven fundant Roma un dels germans va passar al territori de l'altre i l'altre el va matar. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
Roma, al principi de la seva història, va ser una monarquia en què el rei governava amb un poder absolut. Durant la dominació etrusca, Roma es va convertir en una ciutat pròspera i poderosa i va créixer en extensió i nombre d'habitants. -
509 BCE
Expulsió dels etruscos de Roma
El llac Vadimonis va ser l'escenari de les batalles finals entre etruscs i romans, en les que els romans van ser victoriosos. Vulci va ser prou forta per resistir fins que Tiberi Coruncani triomfés sobre ells, Roma va ser l'eventual vencedor de les guerres. Els etruscs van ser assimilats a la cultura romana i Roma es va convertir en una de les superpotències mediterrànies entre els grecs i els cartaginesos, tot i que cal destacar que la llengua etrusca va sobreviure durant uns 300 anys més. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
La República romana va ser governada per diferents magistrats i en general cada càrrec era assumit per més duna persona, per evitar la concentració de poder. - Així, la màxima autoritat republicana era el cònsol. -
275 BCE
Conquesta de la península Itàlica
Els romans van emprendre una nova ofensiva el 278 AC i van derrotar els epirotes a Benevento. Pirro va abandonar el sud d'Itàlia i Roma va prosseguir el seu avenç fins a conquerir Tàrent (272 AC). Tot el centre i sud de la Península Itàlica va passar a control romà. -
264 BCE
Inici Primera guerra púnica
Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici. -
146 BCE
Final Tercera guerra púnica
Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici. -
27 BCE
Octavi August es proclama emperador
Augusto (Cayo Octavio, Cayo Julio César o César Augusto, noms que en un moment o altre de la seva vida va adoptar) va ser el primer emperador de Roma, encara que el terme exacte per definir-lo seria “prínceps” (“el primer entre els ciutadans” o primer ciutadà”). -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
L'Imperi romà va ser un domini politicomilitar exercit per la civilització romana sobre part d'Europa, Àfrica i Orient proper entre l'any 27 a.C. i l'any 476 dC. Representa el tercer període de la civilització romana i la darrera etapa de l'antiguitat clàssica -
117
Màxima expansió de l’Imperi
El naixement de l'imperi ve precedit per l'expansió de la seva capital, Roma, que va estendre el seu control entorn del Mar Mediterrani. Sota l'etapa imperial els dominis de Roma van seguir augmentant, arribant a la seva màxima extensió durant el regnat de Trajà. -
313
Edicte de Milà
L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes. L'edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el març del 313. -
476
Fi de l’Imperi romà d’Occident
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre.