-
Intent d'assaltament a la capital
El novembre de 1936, les forces franquistes van intentar prendre la capital espanyola, Madrid, però no van aconseguir-ho. Aquesta batalla va ser un dels moments claus de la Guerra Civil Espanyola, ja que Madrid era un centre estratègic i simbòlicament important per a ambdós bàndols. -
Revolta de l’exèrcit al protectorat del Marroc
La revolta de l'exèrcit al Protectorat Espanyol del Marroc va esclatar l'any 1921 després d'una sèrie d'esdeveniments que van desencadenar el descontentament entre les tropes espanyoles destinades al nord del Marroc. -
Revolta de l’exèrcit a la Península
La revolta de l'exèrcit a la Península Ibèrica va ser un moviment militar que va donar pas a la Guerra Civil Espanyola el 1936. Un grup de militars es van aixecar en armes per enderrocar la Segona República, desencadenant un conflicte bèl·lic que va durar gairebé tres anys. -
Els rebels
No hi ha cap evidència que els rebels haguessin adquirit el control de les zones esmentades al Marroc, les Illes Canàries, Balears (excepte Menorca), la part d'Espanya al Nord de la Serra de Guadarrama i del riu Ebre (excepte Astúries, Santander, País Basc i Catalunya), ni que la revolta hagi triomfat a Sevilla però fracassat a Madrid i Barcelona. -
Conquesta de Badajoz
L'estiu de 1936, uns 10.000 soldats de tropes regulars de l'Exèrcit d'Àfrica van ser transportats en ponts aeris alemanys i italians al sud d'Espanya superant l'Estret de Gibraltar. El bàndol revoltat es va reunir a Sevilla i l'1 d'agost el general Francisco Franco va ordenar dirigir-se cap al nord per enllaçar amb les forces del general Mola. -
Franco es converteix en cap d’estat i Generalíssim de la zona nacional.
Francisco Franco va ser nomenat cap d'Estat i Generalíssim de la zona nacional durant la Guerra Civil Espanyola el setembre de 1936. Després de la mort de Sanjurjo, els colpistes van triar Franco com a nou cap del govern i Generalíssim dels Exèrcits Espanyols, atorgant-li aquesta posició per les seves accions avançant des d'Àfrica cap a Madrid i aconseguint l'ajuda alemanya i italiana. -
El trasllat de la capital de València
El govern republicà es va traslladar a València el 7 de novembre de 1936 davant la proximitat de les tropes franquistes, amb l'objectiu de "organitzar des d'aquí la victòria definitiva". Aquest trasllat va ser liderat per Francisco Largo Caballero, amb la participació de representants dels partits del Frente Popular com el PSOE, PCE, CNT, Izquierda Republicana, PNV, Esquerra Catalana i URN. -
Arribada de els Brigades Internacionals
Les Brigades Internacionals van ser unitats militars formades per voluntaris antifeixistes vinguts d'arreu del món per lluitar a favor de la República Espanyola contra les forces del general Franco durant la Guerra Civil. -
Batalla del Jarama. Els franquistes fracassen en l’intent d’encerclar Madrid.
En febrer de l'any est 1937, durant la Guerra Civil Espanyola, es va produir la Batalla del Jarama entre les forces franquistes i les forces republicanes. Els franquistes van intentar encerclar la ciutat de Madrid però van fracassar en aquest intent. Aquesta batalla va ser una de les més importants de la guerra i va tenir lloc a la vall del riu Jarama, a prop de Madrid. -
Decret d’unificació.
Un decret d'unificació busca simplificar i harmonitzar la normativa existent sobre una determinada matèria, eliminant duplicidades, contradiccions o incongruències, i donant coherència i consistència al conjunt de normes que regulen una qüestió concreta. Això facilita la seva aplicació i interpretació per part dels ciutadans i les administracions, i contribueix a una millor eficàcia i eficiència administrativa. -
Batalla de Guadalajara. Els franquistes fracassen de nou en l’intent d’encerclar Madrid.
Va ser una confrontació militar que va tenir lloc durant la Guerra Civil Espanyola el març de 1937. En aquesta batalla, les forces franquistes van intentar envoltar i prendre la ciutat de Madrid, que en aquell moment estava en mans de les forces republicanes. Tot i els seus esforços, però, els franquistes van fracassar en el seu intent de tancar la ciutat i van ser repel·lits per les tropes republicanes a Guadalajara. -
S’inicia l’ofensiva nacional contra la franja republicana del Cantàbric.
Això significa que s'ha iniciat una ofensiva militar per part de les forces nacionals (les forces franquistes) contra la zona de la franja republicana situada al Cantàbric, una zona controlada per les forces republicanes durant la Guerra Civil Espanyola. Aquesta ofensiva té com a objectiu prendre el control d'aquesta regió i expulsar les forces republicanes que la defensen. -
Bombardeig de Guernika per l’aviació Cóndor alemanya.
El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història en què una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir-ne la destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut. -
Batalla de Terol
La Batalla de Terol va ser un enfrontament militar que va tenir lloc durant la Guerra Civil espanyola, entre el 15 de desembre de 1937 i el 22 de febrer de 1938, a la ciutat de Terol, a la regió d'Aragó, Espanya. La batalla es va lliurar entre les forces republicanes i les forces nacionalistes del general Francisco Franco. -
Cau Bilbao en mans dels nacionals.
Aquesta expressió fa referència a la conquesta de la ciutat de Bilbao per part de les forces nacionals durant la Guerra Civil Espanyola. El terme "nacionals" feia referència a les forces rebel·lioses que s'enfrontaven al govern legítim de la República durant aquest conflicte. Així, quan es diu que "cau Bilbao en mans dels nacionals", es vol dir que les forces rebel·lioses van aconseguir prendre el control de la ciutat de Bilbao. -
Batalla de Belchite. Els republicans intenten una ofensiva sobre Saragossa que fracassa.
La Batalla de Belchite va ser un enfrontament que va tenir lloc durant la Guerra Civil Espanyola, l'agost del 1937. Les forces republicanes van intentar dur a terme una ofensiva per prendre la ciutat de Saragossa, però van fracassar en el seu intent -
el govern republicà es trasllada de València a Barcelona.
En 1920, el govern de la Segona República Espanyola va decidir traslladar-se de València a Barcelona, la segona ciutat més gran d'Espanya. Aquesta decisió es va prendre enmig d'un clima de conflicte i inestabilitat a València i es va interpretar com un moviment per aconseguir una millor defensa del govern republicà davant de les forces contràries a la República -
Caiguda de Màlaga en mans franquistes. Els republicans es retiren cap a Almeria.
La caiguda de Màlaga en mans franquistes i la retirada dels republicans cap a Almeria van representar un punt crucial en el desenvolupament de la guerra civil espanyola, ja que va marcar un canvi significatiu en el balanç de forces i en el territori controlat per cada bàndol. -
Els franquistes arriben al Mediterrani a Vinaròs i parteixen en dos el territori republicà.
A partir d’abril de l’any en questió, les tropes franquistes van arribar a la localitat de Vinaròs, situada a la costa del Mediterrani. Aquesta arribada va suposar una divisió en dues parts del territori controlat per les forces republicanes, ja que els franquistes estaven avançant ràpidament cap al sud del país durant la Guerra Civil espanyola. -
Els republicans prenen Terol.
Això vol dir que els republicans van guanyar la ciutat de Terol, possiblement en el context d'unes eleccions locals o d'un enfrontament polític més ampli. Els republicans són un partit polític que defensa la forma de govern republicana i que pot haver tingut èxit a les eleccions de Terol, prenent el control de la ciutat. Aquest esdeveniment podria tenir importants conseqüències polítiques i socials per a la regió. -
els franquistes reconquereixen Terol i els republicans es retiren cap a València.
Això fa referència a un moment concret de la Guerra Civil Espanyola, on les forces franquistes, partidàries del general Francisco Franco, van aconseguir recuperar la ciutat de Terol, situada a l'interior de l'actual comunitat autònoma d'Aragó. En aquesta batalla, les forces republicanes, que lluitaven contra el bàndol franquista durant la guerra, van haver de retirar-se cap a la ciutat de València, una de les seves últimes bases al territori espanyol. -
Batalla de l’Ebre. Ofensiva republicana que travessa l’Ebre per distraure l’ofensiva franquista sobre València.
La Batalla de l'Ebre va ser una ofensiva llançada pel bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola amb l'objectiu de distreure les forces franquistes que s'estaven apropant a València. La idea era creuar el riu Ebre i avançar cap al nord per obligar el bàndol franquista a desviar recursos i tropes per contenir l'ofensiva. -
Comença l’ofensiva nacional sobre Catalunya, des del Pirineu al Delta, travessant el límit Segre-Ebre.
Aquesta frase fa referència a l'inici de l'ofensiva de les forces nacionals sobre Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola. L'ofensiva es va iniciar al Pirineu, abans de travessar el límit natural dels rius Segre i Ebre per penetrar a Catalunya. Aquesta operació militar va significar una escalada de la violència i la repressió sobre la població catalana, que va ser durament assetjada i reprimida per les forces nacionals. -
Cau Barcelona
"Cau Barcelona" és una expressió catalana que significa "cau Barcelona". S'utilitza per descriure una situació en què alguna cosa no va bé a la ciutat de Barcelona, ja sigui per problemes socials, polítics, econòmics o qualsevol altra qüestió. És una frase utilitzada per mostrar preocupació o descontentament per la situació actual de la ciutat. -
Cau Girona. L’exèrcit republicà queda desintegrat.
Aquesta frase fa referència a un moment concret de la Guerra Civil Espanyola, quan la ciutat de Girona va caure i l'exèrcit republicà, que defensava la ciutat, va quedar completament desintegrat. Aquest esdeveniment es va produir durant la batalla de Girona, que va tenir lloc el febrer de 1939, en els últims dies de la guerra civil. La caiguda de Girona va ser un fort cop per a les forces republicanes i va representar un punt d'inflexió en el conflicte. -
Franco proclama la seva victòria.
El 1 d'abril de 1939, en ple final de la Guerra Civil espanyola, el dictador Francisco Franco proclamà oficialment la seva victòria sobre les forces republicanes. Això va suposar l'inici d'un règim autoritari que duraria fins a la mort de Franco el 1975. Amb aquesta proclamació, es va consolidar el poder de Franco i es va establir una dictadura que reprimiria les llibertats civils i polítiques a Espanya durant dècades. -
Cau Madrid.
"Cau Madrid" és una expressió en català que significa "cau Madrid". Aquesta expressió s'utilitza sovint en protestes o manifestacions per expressar la idea que el govern central de Madrid està fracassant o actua de manera nociva. Es pot interpretar com una crítica al govern central i les seves polítiques.