-
1 CE
Temps 0
Entre el 0 i el 10-43 segons no existien partícules elementals i les 4 forces fonamentals estaven unides -
2
10-43 segons
10-43 segons és el que s'anomena un temps de Planck, el període de temps més petit que pot ser mesurat per la física, equivalent a el temps que demora un fotó viatjant a la velocitat de la llum per travessar una longitud de Planck -
3
Era de la Gran Unificació (10-33 segons)
S'anomena així a un moment en què, posterior a l'Era de Planck, la gravetat es deslliga de les altres forces fonamentals, quedant unides només la interacció nuclear feble, interacció nuclear forta i l'electromagnetisme. S'anomena així a un moment en què, posterior a l'Era de Planck, la gravetat es deslliga de les altres forces fonamentals, quedant unides només la interacció nuclear feble, interacció nuclear forta i l'electromagnetisme. -
4
Era electrofeble (10-12 segons)
Caracteritzada per esdeveniments complexos de la física, com la ruptura espontània de la simetria electrofeble, l'esdeveniment més significatiu que va tenir lloc aquí va ser que les partícules fonamentals van adquirir massa gràcies als bosons de Higgs, un elusiva partícula elemental que atorgaria massa a les partícules mitjançant un mecanisme a través del qual ofereix resistència a elles. -
5
Època de l'Hadró (10-6 a 10-2 segons)
On passaria a formar-se la matèria hadrònica. -
6
Nucleosíntesi (1 segon a 3 minuts)
Moment a partir de el qual l'Univers es troba prou fred com per formar alguns nuclis atòmics d'elements lleugers. Cap al final d'aquesta era, hi hauria una quantitat molt més gran d'ions d'hidrogen, en comparació amb els d'altres elements. En la mesura que l'Univers comencés a refredar més i més, l'espai ja no estava dominat per les reaccions nuclears i la densitat començar a disminuir.
